XARXA DE PLOMES: LA LITERATURA DEL SEGLE XX

MODERNISME.MODERNISME

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (punt 1 p.120)
POESIA. JOAN MARAGALL (punt 1 p.144)
NARRATIVA. VÍCTOR CATALÀ (punt 1 p.168)
TEATRE. SANTIAGO RUSIÑOL (punt 1 i 2 p.192)

NOUCENTISME (punt 2 p 145)

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (EUGENI D'ORS)
POESIA. JOSEP CARNER

ESCOLA MALLORQUINA

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (pàgina 145)
JOAN ALCOVER
MIQUEL COSTA I LLOBERA (p.146)

LES AVANTGUARDES

ELS ISMES (punt 2 p.121)
JOAN SALVAT-PAPASSEIT (3p.145)

LA LITERATURA DE PREGUERRA

INTRODUCCIÓ
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (p.146 i 150)

LA LITERATURA DE POSTGUERRA

NOVEL·LA PSICOLÒGICA I REALISMES (p.122 i p169)
MERCÈ RODOREDA (p.170)
LLORENÇ VILLALONGA (p170)
LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA I ACTUAL (p.194)

MODERNISME

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (punt 1 p.120 i vídeo minut 15-20)

Defineix modernisme i digues alguns dels noms amb què és conegut en altres llocs d'Europa.
Què és l'art TOTAL?
A part de "Joventut", "Pèl i Ploma" o "Catalònia", hem de destacar una revista important dins el modernisme i que va posar en marxa una campanya ortogràfica. Quina?
Com eren els artistes modernistes? Distingeix "bohèmia negra" i "bohèmia daurada".
En quina cerveseria barcelonina es reunien els artistes modernistes?
Entre quines dates podem situar el modernisme i per què?
Què foren les Festes modernistes i qui les organitzà?
El modernistes s'adscriuen al REGENERACIONISME o a l'ESTETICISME ("Art per art"). En què consisteix cadascun d'aquests moviments?

PRÀCTICA ORAL

TEXT 4: Discurs de Santiago Rusiñol en la Tercera Festa Modernista (1894)

"És la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem espolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]

1. Què és el Cau Ferrat i on es troba ?

2. Troba en el text expressions concretes de l’oposició de l’artista amb la societat i la burgesia.

POESIA. JOAN MARAGALL (punt 1 p.144) VÍDEO MINUT 21:50

Quina és la teoria poètica de Joan Maragall?
Anomena el títol de tres poemes seus.

TEXT 1: LA VACA CEGA de Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades

ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

el silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot, mentres pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

1. Com és la vaca i per què?
2. Què fan les altres vaques?

2. On va ella?
3. Ho aconsegueix?

4. Quins dos adjectius referits a la vaca es van repetint? .................. i ......................

5. Troba metàfores amb què el poeta es refereix a la ceguesa de la vaca.

6. La vaca simbolitza l’artista modernista? Per què?

7. Podríem dir que aquest poema segueix l’estètica vitalista o regeneracionista? Per què?

TEXT 2: EXCELSIOR de Joan Maragall

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

8. Quin és l’ensenyament que ens vol deixar aquest poema?

9. Quines coses ens diu que hem d’evitar?

NARRATIVA. VÍCTOR CATALÀ (punt 1 p.168) VÍDEO MINUT 23

Anomena alguns títols d'obres i autors de la narrativa catalana modernista.
Anomena les característiques bàsiques de la narrativa del modernisme.
Explica en què consisteix la narrativa rural.
Quin és el nom real de Víctor Català?
Després de Drames rurals, quina és la seva novel·la més destacada?

TEXT 3: Fragment de Els sots feréstecs de Raimon Casellas

“Semblava talment que tot lo que se’ls posava a davant, fossin plantes, fossin homes, fossin pedres, tot els mirava de mal ull i tot se conjuminava per a revoltar-se contra la gent forastera que venia a torbar el silenci de les coses mortes i els indrets adormits” [CONJUMINAVA: unia TORBAR: molestar]

10. Diries que l’ambient que es descriu és positiu o negatiu? Per què? Argumenta-ho.

TEATRE. SANTIAGO RUSIÑOL (punt 1 i 2 p.192 + vídeo a partir del minut 20)

Quines dues tendències teatrals hi va haver durant el modernisme?
Puig i Ferreter va escriure l'obra Aigües encantades. En quina de les dues tendències teatrals podem situar aquesta obra? Explica les característiques d'aquest tipus de teatre.
En què consisteix el teatre simbolista (també anomenat esteticista o "art per art")? Anomena dues obres de Rusiñol que s'adscriuen a aquesta tendència.
Qui va ser Santiago Rusiñol? Explica breument la seva trajectòria vital i literària.
Anomena l'obra teatral de Rusiñol que reflecteix l'enfrontament de l'artista amb la societat com si fos el seu mateix cas: ................................................................................
Resumeix el fragment de diàleg entre Ramonet i el Senyor Esteve (text 1 pàgina 193)

(Modernisme, a partir del minut 15)

NOUCENTISME

(punt 2 p 145 +p216-217 i vídeo tema 22 minut 1-10)

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (EUGENI D'ORS)
POESIA. JOSEP CARNER

Entre quins anys situam el NOUCENTISME i per què?
Què pretenien els noucentistes?
Si un dels objectius bàsics era el mateix que el dels modernistes, podem dir que segueixen el mateix camí? En què es diferencien?
Quins dos gèneres literaris conreen especialment els autors noucentistes?
Quin intel·lectual defineix el Noucentisme en els seus assajos?
Defineix els conceptes noucentistes següents:

NOUCENTISME
CIVILISME
IMPERIALISME
ARBITRARISME
CLASSICISME

7. Amb quin dels conceptes anteriors relacionaries l'atracció pel Mediterrani (MEDITERRANISME) com a origen, base i espai idealitzat?

8. Qui va ser i què va fer Eugeni d'ORS

9. Llegeix el text de l'ex. 8 p.221 (fragment del "Glossari" d'Eugeni D'Ors) i identifica-hi les característiques i conceptes bàsiques del Noucentisme.

10. Qui va ser JOSEP CARNER? (presenta'l breument)

11. Anomena almenys tres reculls poètics de Josep Carner:

Auques i ..................

Els fruits .............................

El cor ..................

12. En què consisteix Els fruits saborosos, obra de Josep Carner i quin any es va publicar?
13. Llegeix els poemes següents, que formen part del recull anterior, i completa la graella:

"Com les maduixes"

"La poma escollida"

	«Com les maduixes»	«La poma escollida»
Etapa vital
Breu presentació de l’argument
Noms dels personatges

COM LES MADUIXES

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;per més frescor, les vol collides d'un infant.Per'xò la néta més petita, que és Pandara,sabeu, la que s'encanta davant d'una clarori va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,ella, que encar no diu paraules ben ardidesi que en barreja en una música els sentits,cull ara les maduixes arrupides,tintat de rosa el capciró dels dits. 10Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,al jaç de maduixeres.I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,i el cossiró decanta abans que el pensament.li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;en treure les maduixes del receret ombriu,Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20Pandara sempre ha vist el cel asserenat;ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.El món, en meravelles i jocs atrafegat,és petit i vermell i fresc com les maduixes.

LA POMA ESCOLLIDA

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant? 5
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, 10
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum, 15
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. 20
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

14. Els noucentistes pretenien "fer una obra ben feta", per això també s'interessaren per normativitzar la llengua. Es feren diccionaris, gramàtiques, etc. Qui va ser el gramàtic que va dur a terme aquesta tasca?

15. En el mateix sentit, el 1906 s'organitzà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Sabries dir en què va consistir i qui el va presidir?

NOUCENTISME: MINUT 1 A 10 (vídeo)

******* ESCOLA MALLORQUINA: JOAN ALCOVER I COSTA I LLOBERA******

CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES (pàgina 145)
JOAN ALCOVER
MIQUEL COSTA I LLOBERA (p.146)

LA BALANGUERA

DESOLACIÓ

EL PI DE FORMENTOR

LES

AVANTGUARDES

ELS ISMES (punt 2 p.121)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT (3p.145)

VÍDEO A PARTIR DEL MINUT 11-13

Copia aquestes preguntes i contesta-les a partir del vídeo i amb l'ajuda del llibre de text (2 p.121 i 3 p.145)

1. Què és l'avantguardisme i què pretén?

2. Què són els "ismes"?

3. Anomena els diferents ISMES:

4. Quin recurs poètic introdueix el "Cubisme"?

5. Quin moviment avantguardista exalta el moviment i la velocitat, les màquines, la lluita, els esports...?

6. Per què es diu que el Dadaisme és el moviment avantguardista més radical?

7. Quin moviment parteix dels somnis i els subconscient?

8. Presenta breument la figura de Joan Salvat-Papasseit. Pots consultar el llibre de text (punt 3 p.145)

9. Joan Salvat-Papasseit és autor de llibres com Poema de la rosa als llavis, Poemes en ondes hertzianes o L'irradiador del................... i les ....................

Cal·ligrama de Salvat-Papasseit (del Poema de la rosa als llavis)

Dins El poema de la rosa als llavis

"Tot l'enyor del demà"

10. Per què deim que Foix participa a la vegada de la tradició i de la modernitat?

11. Vet aquí un sonet de J,V, Foix (dels 70 que formen el seu poemari Sol i de dol). Copia el darrer vers i troba les idees que apareixen referents al NOU (present/futur) i al VELL (passat).



Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles 



Del temps antic i, a l’acost de la fosca,



Sota un llorer i al peu de la font tosca,



De remembrar, cellut, setge i batalles.






De matí em plau, amb fèrries tenalles



I claus de tub, cercar la peça llosca



A l’embragat, o al coixinet que embosca



L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.





I enfilar colls, seguir per valls ombroses,



Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!



Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,





L’antic museu, les madones borroses,



I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:



M’exalta el nou i m’enamora el vell.





*em plau= m'agrada