dijous, 8 de febrer del 2018

SOLUCIONARI DEL CORRECTOR 4t ESO


CORRECCIÓ
1. Aquestes frases contenen errors ortogràfics, morfològics i lèxics.
  • He arribat a temps a l’aniversari de na Júlia.
  • Des de dia vint-i-quatre de setembre fins a l’11 d’octubre, s’anul·len les classes.
  • M’ha agradat trobar en Jaume abans de venir aquí.
  • em va contar una història increïble.
  • La legislació estrangera ha permès que la gent pobra hagi pogut accedir a una vivenda digna
  • En el segon trimestre has d’estudiar perquè depèn de tu aprovar o no.
2. Distingeix el lexema i els afixos d'aquestes paraules derivades. POSA EL NOM DE CADA ELEMENT (lexema, prefix, sufix i infix)!

IMMORAL        FUSTER VERMELLOSA         ALLARGASSAR          EMBUTXACAR

  • Estan formades per parasíntesi ALLARGASSAR i EMBUTXACAR perquè contenen prefix i sufix.
  • ADJ→ VERB: allargassar ADJ→ADJ: vermellosa NOM→NOM: fuster
3. Escriu els substantius abstractes corresponents, a partir dels adjectius proposats.
inquietud esclavitud lentitud plenitud exactitud (femenines en ITUD/IETUD VAN AMB D FINAL)
  • PLE emplenar (verb) LENT: lentament (adverbi de manera)
4. Completa: guàrdia civil, biologia, filferro, pintallavis, medi ambient, ludopatia.
Compostos propis (amb mots catalans)
Compostos sintagmàtics (amb dos o tres mots separats)
Compostos cultes (amb elements grecs o llatins)
Filferro
pintallavis
Guàrdia civil
medi ambient
Ludopatia
biologia
  • LUDOPATIA: malaltia d’addicció als jocs.
5. Indica la paraula correcta per a cada un dels següents barbarismes:
Colilla LLOSCA
ardilla ESQUIROL
buzón BÚSTIA
matadero ESCORXADOR
alambre FILFERRO
avenides AVINGUDES
aleman ALEMANY
atún TONYINA
alquilar LLOGAR
almacén MAGATZEM
Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F).
L’escanyapobres fou la novel·la més ambiciosa i extensa d’Oller; narra l’enriquiment d’una família humil, gràcies a la febre borsària. LA FEBRE D’OR
V F
Un dels objectius de la Renaixença era aconseguir literatura en castellà de qualitat en tots els gèneres literaris. CATALÀ
V F
Es diu que la Renaixença va néixer el 1833 perquè és l'any de la publicació de l'Oda «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau.
V F
Els Jocs Florals eren concursos poètics reinstaurats el 1859 i que premiaven poesies sobre tres temes: pàtria, fe i paisatge. AMOR
V F
Mar i cel és una tragèdia romàntica d'Àngel Guimerà que pertany a la seva darrera etapa creativa. PRIMERA
V F
Quan un poeta aconseguia el primer premi de cada un dels temes dels Jocs Florals era nomenat Mestre en Gai Saber.
V F
Si el costumisme és descripció d'escenes típiques i el realisme és un reflex verídic de la realitat, el Naturalisme és el reflex, des d'un punt de vista científic (microscopi), d'aquesta.
V F
Una de les obres més naturalistes de Narcís Oller és La bogeria.
V F
Un avalador és una persona que et fa un préstec econòmic. PRESTADOR
V F
Un crèdit es pot concedir o denegar.
V F
Un prestador és la persona que garanteix que tu pagaràs un préstec que t’han fet. AVALADOR
V F
Jacint Verdaguer és autor de les dues obres de poesia èpica anomenades Maria Rosa i Canigó ATLÀNTIDA
V F

La variació lingüística pot ser de quatre tipus:
  • segons la situació comunicativa: registres o varietats funcionals o diafàsiques.
  • segons el parlant:
        • TEMPS: variació temporal o DIACRÒNICA. (Hi distingim les varietats generacionals i les varietats HISTÒRIQUES)
        • lloc: variació geogràfica o DIATÒPICA
        • qui: variació social o diastràtica. En ella distingim l'ARGOT, que és la parla privada d'un grup determinat.
  • Tres de les obres de Guimerà en l'etapa de drama realista són:TERRA BAIXA, MARIA ROSA i LA FILLA DEL MAR
  • «global> globalitzar>globalització» és un exemple de derivació SUCCESSIVA
  • «perquè (conjunció)/ el perquè (nom)» és un exemple d’HABILITACIÓ
  • Registres: VULGAR, COL·LOQUIAL, ESTÀNDARD, CIENTIFICOTÈCNIC i LITERARI
  • Factors que els determinen: TEMA, CANAL, INTENCIÓ i GRAU DE FORMALITAT.
    COMPRENSIONS
L'alentiment de la venda de pisos augura moderació dels preus. L'habitatge pot continuar pujant a les zones menys cares (Diari «Avui», 4-9-2000)
La desacceleració en la demanda de pisos durant el primer semestre d'aquest any i la disminució en el nombre de visats que han registrat aquest any els col·legis d'aparelladors i arquitectes fa que els analistes pronostiquin que els preus dels habitatges no continuaran augmentant en els pròxims mesos al mateix ritme frenètic que ho han fet des de mitjans del 1995 i especialment en els últims tres anys. L'any 1999 va marcar un rècord històric tant pel que fa a la demanda com a l'increment dels preus de l'habitatge. Aquests increments, segons afirmen els analistes, ja no es tornaran a repetir. L'analista Carme Trillas és del parer que tant la demanda com els preus ja han començat a frenar, sobretot en les zones més cares, com és la ciutat de Barcelona, però matisa que els llocs menys cars encara tenen un marge per continuar pujant. Per la seva banda, l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis constata que els preus no han baixat fins ara i afirma que tampoc baixaran en el futur, però conclou de manera rotunda que no continuaran els creixements tan alts "perquè la societat no s'ho pot permetre. El preu de l'habitatge no pot pujar més".
Alentiment i desacceleració són usats aquí com a sinònims.
V F
El 1999 va ser un any destacat en la disminució de la venda d’habitatges.
V F
Es preveu que els preus no augmentin més en les zones més cares.
V F
A partir d’ara, els preus dels habitatges començaran a baixar, afirmen els entesos.
V F
En el primer semestre de l’any 2000 han disminuït la compra d’habitatges i el nombre de permisos d’obres sol·licitats
V F
Des del 1995 i especialment el 1997, 1998 i 1999 els preus dels habitatges varen augmentar moltíssim.
V F
Sinònims: inscrit/ recollit: .................. augurin/prediguin: ........................ opinió: .................. categòricament: de manera ..................
Un possible títol podria ser: Llibres gratis?
Aquestes darreres setmanes s'ha parlat molt de la gratuïtat dels llibres de text. Sembla que, finalment, enguany es començarà a aplicar, però només a alguns cursos. A més a més de ser professor, tenc fills en edat escolar i molts d'amics que també n'hi tenen, per la qual cosa aquest ha estat un tema recurrent (REPETIT) en les converses que hem tengut aquest estiu en les nostres trobades (REUNIONS, ENCONTRES...) habituals.
Per una part, sembla evident que si per llei l'ensenyament toca ser obligatori i gratuït, per coherència també ho haurien de ser els llibres, que són una eina de feina obligatòria per als escolars. Si els llibres s'han de pagar, és clar que l'ensenyament no és totalment gratuït, per molt que sí que ho sigui la matrícula. Per altra banda, sembla com una befa (BROMA) que alumnes que estrenen un xandall de marca cada mes, que se'n van de viatge amb els seus pares dos o tres pics cada any, que surten a sopar a fora una o dues vegades cada setmana i que tenen la darrera versió (MODEL) de la consola de moda, hagin de rebre subvencions per pagar els seus llibres de text. Diuen que el que poc costa, poc val, i, efectivament, és així. Quan una persona rep una cosa de franc, generalment, no valora el cost d'allò que ha rebut de la societat, cosa que sol desembocar en el seu malbaratament (MAL ÚS, DESTROSSA...). Per aquest motiu, a mi m'agrada fer saber als meus alumnes el que costa el manteniment de la seva plaça escolar, especialment a aquells que no l'aprofiten com cal.
La meva opinió és que, vistes les grans discrepàncies (OPINIONS DIFERENTS) que hi ha al si de la comunitat educativa sobre aquest tema i el cost de la seva implantació, hauria valgut més esperar un poc, estudiar-ho bé, parlar-ne amb tothom al llarg d'aquest curs que està a punt de començar i, si s'arribava a la conclusió que s'havia de fer, començar-ho a aplicar, amb el model ben pensat i triat per consens, el curs vinent.
Tema? El text tracta de la gratuïtat o no dels llibres de text.
Sinònim del mot «acord»:CONSENS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada