FITXA DE LES VARIETATS GEOGRÀFIQUES. Correcció dels accents

Llengua o idioma és un sistema de signes conegut i utilitzat per una societat per tal de comunicar-se.
Cada idioma té un codi específic, és a dir, un conjunt propi de signes lingüístics i de regles per combinar-los.
Les llengües es distingeixen les unes de les altres perquè tenen codis diferents. Només es comprèn el que diuen els parlants d'un altre idioma si prèviament s'ha accedit al coneixement del codi d'aquest.
Dialecte o varietat geogràfica és el sistema de signes que només es distingeix accidentalment d'un altre o d'uns altres, amb els quals, per tant, forma una mateixa llengua.
Els parlants de dos dialectes distints generalment s'entenen, només noten algunes diferències de fonètica, de morfologia i de vocabulari.
No hi ha cap dialecte superior als altres: tots són variants integrants de l'idioma.
Els dialectes són les diferents maneres de parlar una llengua determinada. Una llengua no és res més que el conjunt dels seus dialectes. 
Per exemple: l'espanyol parlat a Madrid, el parlat a Sevilla i el que es parla a Mèxic, són tres dialectes de la mateixa llengua. El català que es parla a Mallorca, el de Barcelona o el de València són també dialectes d'un mateix idioma.

Com totes les llengües, el català no es parla de manera uniforme a tot el territori lingüístic. Si consideram la llengua parlada, observam que hi ha una sèrie de dialectes, i aquests s'agrupen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Bloc oriental: català central, català insular o balear, català septentrional o rossellonès, català de l'Alguer o alguerès.
Bloc occidental: català nord-occidental o lleidatà, català meridional o valencià.

La divisió dialectal en aquests dos blocs es basa en l'existència de la vocal neutra a la part oriental, enfront de l'occidental, que no la posseeix. Per exemple, una paraula com "treballa" es pronuncia "tr-ball-" en oriental i "treballa" en occidental.
A més, el català de la banda oriental (excepte Mallorca, llevat de Sóller) confon la O i la U àtones en U; mentre que a la part occidental es fa aquesta distinció clarament: en català occidental i Mallorca (excepte Sóller) diuen "pontet" (diminutiu de pont) i "puntet" (diminutiu de punt). EN canvi, a la zona oriental tant el diminutiu de pont com el de punt, es pronuncien igual, "puntet", ja que O i U es confonen en síl·aba àtona.