dilluns, 25 d’abril de 2016

LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA

PRESENTACIÓ DE PREZI



Des del minut 15...



Pàgina web molt interessant on s'explica el procés de la Guerra Civil, l'exili, amb documents, imatges, testimonis...
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lletresbatalles/index.htm


RESUM
LITERATURA DE POSTGUERRA


ANYS 40 : dictadura feixista repressió i descatalanització , persecucions a la llengua i senyals d'identitat,. Exili dels intel·lectuals i artistes a Europa i Amèrica. Tot i els anys difícils, la resistència s'organitza de manera clandestina.

ANYS 50: desencís perquè el franquisme s'ha consolidat una dècada més. Al final, impuls de la resistència catalanista.

POESIA

Continua el vessant simbolista de la poesia (poesia pura) :

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938), Mallorca. Influència de Carles Riba i del seu company Espriu, a més de l'Escola Mallorquina. Imitació del foc.

MÀRIUS TORRES (1910-1942): models Baudelaire i Riba, experiència del dolor, llenguatge elaborat.

AGUSTÍ BARTRA: exili França i Mèxic, temes: ésser humà i mitologia.

JOAN VINYOLI: mestratge de Riba, poesia com un exercici quasi religiós i espiritual.

També continua la poesia de tradició avantguardista: JOSEP PALAU I FABRE o JOAN BROSSA: fa poemes visuals

Dos poetes a part, que podríem qualificar de realistes:

SALVADOR ESPRIU: narrador, dramaturg i sobretot poeta. Estudis d'història antiga (Bíblia), egiptologia, mitologia grega... que apareixen a la seva obra. Crea el mite de Sinera (Arenys). La temàtica és la reflexió sobre la mort i també sobre la pàtria. L'estil és molt carregat i ple de referències cultes. Durant la guerra quedà a la resistència interior.  [PÀGINA 276...]

Narrativa: Laia, Ariadna al laberint grotesc

Poesia: Cementiri de Sinera, Mrs.Death, El caminant i el mur, La pell de brau (Sepharad és Espanya, parla sobre la guerra civil), Final del laberint

  • Tots els gèneres
  • Mites de Sinera, Sepharad
  • Estudisd'història, llengües clàssiques, egiptologia...---> influència Bíblia (Sepharad, Israel...), mitologia grega (Teseu, Ariadna, laberint...)
  • exili interior
  • Temes: mort ---> laberint/// guerra entre germans //// pàtria





Teatre: Antígona

JOAN OLIVER (usa el pseudònim de PERE QUART per a la poesia). Escriu teatre (molt crític La fam), narrativa (Contraban) i poesia. Formà part del "Grup de Sabadell". [PÀGINA 279]
Actitud militant durant la guerra, resistència i exili a Xile.

Poesia sintètica, clara (no simbolista), en alguns moment neopopularista, temàtica humorística i sarcàstica, arrelada en el moment i crítica. Les decapitacions, Bestiari.

VACA SUÏSSA

Quan jo m’embranco en una causa justa 

com En Tell sóc adusta i arrogant: 

prou, s’ha acabat! Aneu al botavant 

vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia  flaca 

ni s’amistança amb el cafè pudent. 

Vós no sou qui per grapejar una vaca, 

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,  

que sempre ha tingut ànima d’esclau. 

A mi em muny ni qui s’acosti amb sabre! 

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja hoi sabeu! He pres el determini, 

l’he bramulat per comes i fondals, 

i no espereu que me’n desencamini 

la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si nok fos tan llega, 

en lletra clara contaria el fet. 

Temps era temps hi hagué una vaca cega: 

jo sóc la vaca de la mala llet! 


Fragment de les corrandes en la pàgina 279

NARRATIVA

  • Continuació de la novel·la psicològica: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda
  • realisme objectivista: Joan Sales... 
  • experimentació formal: Pere Calders
  • Assaig: Josep PLa


Llorenç Villalonga (Palma,1897-1980) al si d'una família aristocràtica. Fou escriptor i metge psiquiatre
  • Col·laboracions de premsa en el diari El Día de Palma. (pseudònim Dhey)
  • L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola (influència d'un germà militar),i fa articles clarament propagandístics a favor del règim ien contra del catalanisme. I al cap de poc temps es casa amb Teresa Gelabert i van a viure a Binissalem.
  • Acabada la guerra, Villalonga s'instal·là de nou a Palma i inicia una nova etapa literària en què es decanta per una major reflexió, nostàlgia i rememoració d'un món perdut a la manera de Proust. Torna a col·laborar a la premsa.Canvi d'actitud i cert acostament al moviment de resistència cultural i als cercles de la literatura catalana.

OBRA: 15 novel·les + 5 llibres de contes + cinc obres de teatre i més de 1500 articles de premsa. 


  • CICLE DE BEARN:  la majoria d'obres escrites abans del 1961, Villalonga  converteix en mite les seves experiències de joventut i, més en general, d'una societat mallorquina en transformació. Hem de destacar la base autobiogràfica de personatges i llocs i sobretot la recurrència de personatges com per exemple don Toni o dona Maria Antònia de Bearn. 
    • 1a novel·la fou Mort de Dama (1931) relat sobre la decadència de l'aristocràcia mallorquina. Va rebre fortes crítiques per part d'alguns sectors de la societat mallorquina. 
    • Entre el 1934 i el 1936 dirigí la revista Brisas. En aquesta etapa publicà també Fedra (1932), la peça teatral Silvia Ocampo i el començament de Madame Dillon (que no es publicarà fins el 1937). 
    • La novel·la de Palmira, 1952 i contes El lledoner de la clastra (1958)
    • La seva obra més important és Bearn (en castellà-1956; català-1961), elegia sobre aquells personatges i formes de vida destinats a desaparèixer. Bearn, va ser reescrita i publicada  en versió castellana per discrepàncies amb la correcció d'estil de l'editorial Selecta.
    • L'hereva de Donya Obdúlia (1964)
  • CICLE FLO LA VIGNE
    •  L'àngel rebel 1961 (refeta i publicada el 1974 amb el títol de Flo la Vigne): confrontació del liberalisme humanístic amb el monolitisme de la societat de consum. Una confrontació que, finalment esdevé total rebuig d'aquest darrer:La gran batuda, 1968). 
  • D'altres novel·les destacables són Desenllaç a Montlleó (1963), , Les fures (1967), Falses memòries (1967), La Virreyna (1969), El misantrop (1972), Andrea Victrix (1974) i Un estiu a Mallorca (1975). 
  • Peces teatrals com Aquil·les o l'impossible (1964) o Faust (versió teatral de Bearn)
  • Narracions: Desbarats (1965), narracions meitat costumistes meitat caricaturesques; El lledoner de la clastra


Pere Calders: exili a Mèxic, només fa contes, realisme màgic, fantasia dels fets a partir del distanciament i la versemblança de les situacions, humor i ironia: El primer arlequí, Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes.


Josep Pla: es dedica més bé a fer una mena d'assaig o dietaris. El carrer estret, El quadern gris.

JOSEP PLA



ANYS 60/ 70

De cada vegada més creació i més resistència, editorials, publicacions i, al final, més permissivitat.

POESIA REALISTA: a partir del mestratge d'Espriu i de Pere Quart: Gabriel Ferrater, Vicent Andrés-Estellés i Miquel Martí i Pol.

NARRATIVA: assaig (Joan Fuster:Nosaltres els valencians) i assaig de noves tècniques narratives i de nous gèneres (narrativa de gènere: Manuel de Pedrolo, per exemple)

TEATRE: absurd (Brossa) , noves companyies, realisme (Belbel)








POSSIBLES PREGUNTES I EIX BÀSIC PER REDACTAR-LES:

NARRATIVA DE POSTGUERRA. RODOREDA I VILLALONGA.


  • Introducció breu a l'època de la postguerra, per situar el tema: anys durs, exili exterior i interior, censura...
  • Narrativa: introducció influència EXISTENCIALISME. Corrents que es produeixen:
    • continuació novel·la psicològica: influència de Kafka,Joyce, Proust... Model més intel·lectualista: Villalonga. Model més simbòlic: Rodoreda. Altres, més existencialistes: Joan Sales (Incerta glòria)
    • realisme objectivista: obres d'exili o de camps de concentració. També, obres narratives i assagístiques de descripció de la realitat (Josep Pla)
    • experimentació formal: narrativa fantàstica, ciència ficció, humor, fantasia... Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta)
  • Novel·la psicològica i diferents models: 
    • Llorenç Villalonga: psicologisme més intel·lectualitzat 
      • Biografia breu: metge, articulista, novel·les, contes i teatre, ...
      • Característiques i algunes obres més destacades: recurrència de personatges i temes, diferents cicles i mites (mite de Bearn-> paradís perdut), influència autobiogràfica. Obres destacades: Mort de dama, Bearn o la sala de les nines
    • Mercè Rodoreda:
      • Biografia breu: autodidacta, influència familiar, inici contes i articles, exili França i Ginebra, etc.
      • Etapes i alguna obra de cada etapa, algunes característiques, es pot resumir l'argument d'alguna (algunes). De cada vegada més simbolisme, més somni, més interiorització i més fantasia
          • JOVENTUT: Aloma. Les altres són rebutjades
          • MADURESA: La plaça del Diamant 
          • VELLESA: Mirall trencat
          • A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL: Viatges i flors
      • Conclusió: motius, símbols, característiques... Temes: amor frustrat, desencís i soledat/ Personatges femenins/ Tècnica: monòleg, interior, innocència, poeticitat,símbols, descripció detallada.../ Símbols: jardí!!!!!!! i aigua, ocells... I també concrets, oper exemple a La plaça del Diamant balança a l'escala o a Mirall Trencat el llorer, el mirall... 



  • POESIA DE POSTGUERRA. SALVADOR ESPRIU
    • Introducció breu a l'època de la postguerra, per situar el tema: anys durs, exili exterior i interior, censura...
    • Poesia: tipus de poesia i alguns noms de cada. No deixar-se Pere Quart!
      • Continuació del simbolisme: mestratge de Carles Riba (Elegies de Bierville), Màrius Torres (Cançó a Mahalta) ,Joan Vinyoli...
      • Continuació de l'avantguardisme: Foix (Sol i de dol), Joan Brossa (poemes visuals, poemes objecte...)
      • Realisme històric: Pere Quart (vida rebel amb l'autoritat, exili.../ Obra crítica (teatre Joan Oliver--> La fam/ poesia "Pere Quart"--> Vacances Pagades)) i Salvador Espriu.
    • Salvador Espriu:
      • Biografia breu: exili interior, estudis (influència en la seva obra)...
      • Conrea els tres gèneres: Narrativa: Laia, El doctor RIP/ Teatre: Antígona, Primera Història d'Ester
      • Poesia: La pell de brau, Mrs Death, El caminant i el mur, Cementiri de Sinera... 
        • Afegir els símbols, idees (tema de la mort), mites (Sinera, Sepharad), influències (egípcia, hebrea, clàssica (mite d'Ariadna i el laberint del minotaure)... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada