dimecres, 18 de gener del 2017

2. Més informació de l'Escola Mallorquina

Els autors que s'autoinclouen dins l'Escola Mallorquina no acaben de combregar totalment amb les idees del Modernisme ni amb les del Noucentisme, però comparteixen època, plataformes (revistes, Jocs Florals, tertúlies...) i trets dels dos:
  • Amb el Modernisme coincideixen amb la diversitat de tendències estètiques europees que els influeixen i amb la influència d'autors italians i francesos. També es destaca la defensa de la naturalesa (ruralisme) i el camp per sobre de la modernització de la ciutat i el progrés. Mallorca està aïllada del progrés i la classe política es mostra d'esquena a la cultura literària, talment com en el Modernisme.
  • Amb el Noucentisme comparteixen l'atracció pel classicisme i l'herència mediterrània (la defensa del cànon, la serenitat, l'harmonia, la mesura...), la defensa de la perfecció i elaboració formal, l'oposició a l'espontaneisme, la contenció emocional sense excessos, el posat conservador i la creació literària bàsicament poètica.
S'ha dit que l'Escola Mallorquina és la “versió mallorquina” del Noucentisme, però, com hem vist no seria una versió calcada: no comparteix la defensa de la ciutat, no compta amb el suport del poder polític, no participa del progrés socioeconòmic i no manté uns ideals clars com té el noucentisme, teoritzats per Eugeni d'Ors.

Ja hem apuntat una mica els temes que són tractats per la poesia de l'escola Mallorquina. D'ells destaca per sobre de tots la IDEALITZACIÓ DEL PAISATGE: la defensa de la vida rural, del camp, casolana; el mite de la naturalesa com un paradís perdut, un locus amoenus; la idea de l'edat d'or... Afegim la temàtica de les TRADICIONS, els costums, les llegendes, la religiositat i la devoció popular... i, a més, la temàtica AMOROSA tractada no de forma apassionada, sinó com un galanteig, de manera molt continguda.

Josep M. Llompart parla d’aquests trets:

  • Insularitat 
  • Fidelitat 
  • Idealisme
  • Formalisme 
  • Paisatgisme 
  • Humanisme





Ja hem dit que els autors de l'escola malloquina reben influència d'autors europeus i clàssics i també en fan versions i traduccions: Maria Antònia Salvà versiona Mireia de Mistral (autor provençal) i Els promesos de Manzoni. Llorenç Riber tradueix Virgili i Guillem Colom adapta al català l'obra del portuguès Camöes...

La producció literària és POÈTICA, però també es faran proses breus i textos assagístics o descriptius:
Ginard Bauçà: Croquis artanencs.

Aquí tens més informació amb enllaços

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada