La llengua materna és aquella que adquireix un nin quan és petit. Els nostres pensaments més profunds, els nostres estats d’emocions, els expressam amb aquesta.
Hi ha diverses raons per les qual crec que un poeta és millor utilitzant la seva llengua materna.
Personalment, pens que una persona que escriu en una llengua que no és aquella amb la que ha crescut, l’únic que fa és traduir les seves idees i els seus pensaments en una altra. No hi ha cap raó per la qual hagi d’empagair-se o simplement deixar d’utilitzar la seva llengua.
Allò que caracteritza a un poeta, que fa que la seva poesia sigui un plaer llegir-la, és la sinceritat que ens mostra fent literatura.
Si utilitzam una altra llengua adquirida al llarg del temps, per molt perfecta que la puguem parlar, no sirà tant real.
L’autor Joan Alcover va escriure durant tota la seva vida en castellà. Després d’una sèrie de morts familiars va decidir fer literatura en la seva llengua materna, el català. D’aquesta manera va poder treure del seu interior els seus sentiments més profunds.
Concluint, diria que un escriptor que utilitza la llengua materna té una gran avantage, mentre que aquells que no ho fan, mantendran la seva poesia més profunda oculta dintre seu i no siran capaços d’expressar lliurement els seus sentiments.
Laura, tens molt bons arguments i molt bona expressió i es deixen clares les tres parts d'un text argumentatiu. Ara bé, t'hauré de fer algunes remarques sobretot d'expressió i ortografia i alguns matisos:
ResponEliminaQuan parles de poeta a la tercera línia, pentura podries parlar d'escriptor en general.
El mot correcte seria "empegueir-se".
"Allò que caracteritza un poeta": recorda que el Complement Directe no duu preposició.
En lloc de "sirà" és "serà". En aquesta mateixa frase... què és el que serà real? La llengua? El que dius? Ha de quedar clar, per tant, tal volta fa falta expressar-ho d'una altra manera.
Per acabar, no és "concluint", sinó "Per concloure". I, per cert, quin avantatge té? Ho hauries de dir mínimament en la conclusió.