dissabte, 19 de desembre del 2015

COMPRENSIÓ ORAL CANÇONS (NADAL 2015) / CORRECCIÓ

SI FOSSIS TU "BALLUGALL"
Floquets de neu van caient
Vestint de blanc els carrers
Abrigant la pell innocent
Dels qui no tenen res més.
Una estrella de l’Orient
Brilla bella dins la nit.
Els 3 reis peguen un crit
Quan veuen aquesta gent.
Aquest Nadal
Quan cau la nit
Al teu portal
Plora el meu pit
Aquest Nadal
Sense ningú
Diguem amic:
Si fossis tu?
Nins que cerquen un regal
Que dugui escrit el seu nom..
Ells no entenen que el Nadal
No és igual per a tothom.
No poden menjar calent
El fred se’l lleven cantant
Sense saber que el seu cant
Fugirà quan bufi el vent.
Aquest Nadal
Quan cau la nit
Al teu portal
Plora el meu pit
Aquest Nadal
Sense ningú
Diguem amic:
Si fossis tu?
Aquest Nadal
Sense il·lusió
Cercant abric
Plorant amor.
Aquest Nadal
Sense ningú
Diguem amic:
Si fossis tu?

QUAN SOMRIUS 
Ara que la nit s'ha fet més llarga 
Ara que les fulles ballen danses al racó 
Ara que els carrers estan de festa 
Avui que la fred du tants records 

Ara que sobren les paraules 
Ara que el vent bufa tan fort 
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar 
Per saber que estàs al meu costat 

És Nadal al meu cor 
Quan somrius content de veure'm 
Quan la nit és fa més freda 
Quan t'abraces al meu cos 

I les llums de colors 
M'il·luminen nit i dia 
Les encens amb el somriure 
Quan em parles amb el cor 

És el buit que deixes quan t'aixeques 
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú 
Són petits detalls tot el que hem queda 
Com queda al jersei un cabell llarg 

Vas dir que mai més tornaries 
El temps pacient ha anat passant 
Qui havia de dir que avui estaries esperant 
Que ens trobéssim junts al teu costat 

És Nadal al teu cor 
Quant somric content de veure't 
Quan la nit es fa més neta 
Quan m'abraço al teu cos 

I les llums de colors 
M'il·luminen nit i dia 
Les encén el teu somriure 
Quan et parlo amb el cor 
SEGUIREM LLUITANT
on és la vida que se'ns va prometre
tot sembla ara un somni tan distant

sempre a les ordres d'algun fals profeta
que s'ha oblidat que aquí tots som iguals

ensopegant amb la mateixa pedra
que tants cops abans ens ha fet abaixar el cap

quantes lliçons ens ha donat la història
és el moment de recordar qui som

seguirem endavant, seguirem lluitant
hi tenim tan poc a perdre
per l'avui i pel demà, pels que han d'arribar
fins a conquerir la glòria

alcem les veus com si fossin espases
sense l'avui mai no tindrem demà

la convicció és la nostra cuirassa
plantarem cara a aquell que ens vulgui mal

és l'apatia el que ens torna dèbils
és l'avarícia el que ens torna esclaus

serà la unió el que ens faci forts i lliures
serà l'amor el que ens farà millors

l'espurna del canvi comença en un mateix
la força dels somnis és l'arma dels rebels

TANT DE BO
Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que l'equipatge a cada passa pesi menys.
Tant de bo que quan tornis a casa
no t'atrapi la llàgrima als ulls, que passis full.
Tant de bo al mentida no vagi mai vestida
i que et porti el vent quan vingui el llop.
Tant de bo que la por no s'abraci a la pena...

Tant de bo sigui et sedueixi el paisatge,
tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,
que la nit no t'apagui l'espelma, que es fongui el neguit
tant de bo et donin fil i no et tallin les ales.
Caure sobre vellut, que no et donis per vençut,
tant de bo un dia el nord sigui sud
i que t'envolti la gent de mirada transparent.

Tant de bo sigui llarg el viatge,
tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge.
Tant de bo acabi en taules la partida,
que la vida fos més innocent, un joc de nens.
Tant de bo passi un tren cada dia,
que la fi del món no tingui final de via.
Tant de bo quedi pres qui empresona,
que coneguis la felicitat en persona.

Tant de bo dos i dos sumin quatre,
tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres.
Tant de bo que la sang fos germana
i no l'arma dels impotents, que caiguin panys.
Tant de bo s'obrin totes les portes
i et rebin amb un "Benvinguts!".
Tant de bo que la vida no fos batalla
i que et tregui a ballar quan balla.
EL MEU POBLE
El meu poble té una plaça de records,
fanals encesos i banderetes de colors.
I un gran ball dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.

A la plaça de nit s'hi aplega tothom.
Ballen nens petits, senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són
i entre les llums i el fum balla el nen que vaig ser jo.

I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan érem petits; quedat avui a casa.

Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.


M'he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare...
T'he guardat els tresors en mil cançons,
l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui sóc.

I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, la vida balla descalça.

Són de foc els teus petons,
que s'encenen de nit i cremen la matinada.
Són l'or que abraça el rodamón,
i apaga el neguit avui que torna a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada