dijous, 3 de març de 2016

COMENTARI 2n parcial 2a avaluació

OPCIÓ A


Estem fatal de lògica. I s'ha anat estenent la idea falsa que els estudis superiors ja no serveixen. Va començar abans de la crisi, i ara s'accentua. Si els que estudien per ser advocats no poden treballar d'advocats, quin sentit té que hagin estudiat això? És més, si fins i tot treballar d'advocat ja no garanteix sou d'advocat dels bons temps, a què juguem?

Doncs resulta que no tenir estudis terciaris (carrera universitària o FP superior) és un factor de vulnerabilitat social altíssim, és gairebé la garantia de pujar a un ascensor social de terror que baixa en caiguda lliure i sense frens. Haver estudiat no garanteix que pugis, però esmorteeix la caiguda. Dóna la base suficient per a una necessitat de present i futur: la formació contínua, les eines mentals i socials per reciclar-se i emprendre nous camins. La visió dels estudis que permetien a una generació pujar una o dues plantes més amunt que els pares ja és història. En part gràcies a l'èxit d'algunes generacions, quan s'hi va enfilar molta gent, a aquest muntacàrregues social, que va fer créixer la classe mitjana. Avui més que mai el factor clau que ensenya a sobreviure a dins d'un ascensor perillosament accelerat és, naturalment, l'educació. Invertir en educació és salvar la meritocràcia. Els que menys perden estatus i renda tenen formació terciària.

Convé que ho anem repetint des del punt de vista pràctic i des del punt de vista humà: la formació ens enriqueix personalment. No trobarem feina per a tota la vida, però ens formarem per tenir una vida millor. I si algú dubta del valor d'estudiar és que no ha estudiat prou. Carles Capdevila (“Ara”, 18 gener 2013)

Defineix de manera clara i completa les següents paraules, que apareixen en negreta en el text: s'accentua, vulnerabilitat, esmorteeix, meritocràcia, estatus. (1)
  • S'ACCENTUA: ES REMARCA, ES DESTACA, ES FA MÉS FORTA UNA IDEA.
  • VULNERABILITAT: QUALITAT DE VULNERABLE, SOTMÈS A CANVIS QUE EL PODEN AFECTAR. 
  • ESMORTEEIX: REDUEIX, ATURA, FA INFERIOR L'IMPACTE. 
  • MERITOCRÀCIA: PODER DELS MÈRITS, VALORACIÓ A PARTIR DELS MÈRITS QUE UN TÉ. 
  • ESTATUS: NIVELL DE VIDA, POSICIÓ SOCIAL.

Suggereix un títol adequat per a aquest article i argumenta'l de manera ben clara, completa i raonada. (1)
ALGUNA IDEA QUE DESTAQUI EL FET D'ESTUDIAR COM A COSA BONA I POSITIVA. 
LLAVORS S'HA D'ARGUMENTAR L'ELECCIÓ DEL TÍTOL DE MANERA GLOBAL, PARAULA PER PARAULA I SOBRETOT EN RELACIÓ AL TEXT LLEGIT.

L'autor parla de forma metafòrica de l'enriquiment d'abans i de l'empobriment causat per la crisi. Anota almenys tres frases o expressions metafòriques que s'hi refereixin i explica'n el sentit. (1)  S'HAN D'EXPLICAR AMB DETALL!!!!! (RECORDAU QUE UNA METÀFORA ÉS REFERIR-SE A UNA IDEA AMB ALTRES PARAULES; EN AQUEST CAS LA IDEA ERA L'ENRIQUIMENT D'ABANS I L'EMPOBRIMENT D'ARA.

Quina és l'opinió de l'autor respecte a tenir estudis superiors? Quins arguments utilitza? Quins recursos usa? (1)
OPINIÓ: CAL ESTUDIAR. 
ARGUMENTS: SI NO S'ESTUDIA---VULNERABLES. SI S'ESTUDIA: MILLOR BASE I ES MANTÉ LA CAIGUDA.  
RECURSOS: METÀFORES, PRIMERA PERSONA,PREGUNTES RETÒRIQUES, EXEMPLES... 
Ara que estàs a les portes d'acabar el batxillerat i de camí a continuar estudis superiors, penses que té sentit estudiar si després no pots fer feina del que has estudiat? Cal estudiar per tenir un bon futur i un bon sou? Redacta un text argumentatiu s'entre 150 i 200 paraules en què exposis el teu punt de vista sobre el tema de manera ben raonada. (2)
El bilingüisme. Definició i tipus. (2)
Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. Característiques generals i poemes més representatius. (2)

OPCIÓ B
El més difícil, sempre, és començar. ¿Com va començar tot? No ho sé. Ha passat quasi un segle. ¿Us adoneu de l’enormitat del que acabo de dir? He donat tantes voltes al Sol que a vegades ni tan sols recordo el nom de la meva mare. Una altra enormitat. Segurament direu que sóc un vell xaruc. I una punyeta. M’estalviaré la meva infància i la plorera. Si haig de triar el moment que va marcar l’inici de tot, us en diré el dia exacte: el 5 de març del 1705.

Al principi va ser l’exili. Imagineu-vos un noiet de catorze anys. Una matinada freda avança pel camí que porta al castell de Bazoches, a la Borgonya francesa. Com a tot equipatge, un farcell penjat a l’espatlla. Cames llargues, el tors esvelt. El nas esmolat. I uns cabells més llisos, més negres i més lluents que les ales dels corbs borgonyesos. Doncs bé, aquell noi era jo. En Martí Zuviría. O «el bo d’en Zuvi». O també en Zuvi el Camallarg. Ja es distingien les tres negres i punxegudes torres del castell, amb les seves teules de llosa negra. Al meu voltant, camps d’ordi, i un aire tan humit que quasi podien veure-s’hi granotes volant. No feia ni quatre dies que els carmelites de Lió m’havien expulsat de la seva escola. Per mal comportament, és clar. La meva última esperança era que m’admetessin a Bazoches com a alumne d’un tal marquès de Vauban. Feia un any que el meu pare m’havia enviat a França perquè no es refiava de l’estabilitat política de les Espanyes. (I si seguiu aquest relat convindreu que el meu pare no anava desencaminat.) No es tractava de cap escola d’elit, ni de bon tros, sinó d’un negoci dels carmelites destinat a fills de famílies ni pobres ni gaire riques, plebeus amb ínfules però que de cap manera podien tractar-se d’igual a igual amb l’alta aristocràcia. El meu pare era el que a Barcelona es titulava oficialment com a «ciutadà honrat». Estranys títols els nostres. Per acreditar-se com a ciutadà honrat es requeria posseir una certa suma de diners. El meu pare en reunia just el mínim. Sempre se’n va lamentar. Quan estava borratxo s’estirava els cabells i exclamava: «De tots els ciutadans honrats, jo sóc el que ho és menys(Era una persona tan seriosa que no va arribar a copsar mai el seu propi acudit.) (Albert Sánchez-Pinyol: Victus)


Defineix les paraules en negreta de manera clara i completa: xaruc, carmelites, elit, acreditar-se, copsar. (1) RECORDAU QUE ES DEMANA DEFINIR, PER TANT, TOT S'HA D'EXPLICAR DE MANERA ÀMPLIA. ES PODEN POSAR SINÒNIMS, PERÒ PER COMPLETAR LA DEFINICIÓ. 
  • XARUC: PERSONA QUE DESVARIEJA, NO TOPA... 
  • CARMELITES: ORDE RELIGIÓS
  • ELIT: GRUP MINORITARI I DESTACAT (AMB PODER POLÍTIC, ECONÒMIC, CULTURAL...)
  • ACREDITAR-SE: AUTOPRESENTAR-SE/ ASSEGURAR UNA REALITAT
  • COPSAR: CAPTAR... EN AQUEST CAS, ENTENDRE EL SENTIT. 
Situa espacialment (LLOCS/ON!) i temporalment (DATES/ QUAN?) tots els fets viscuts pel protagonista (QUÈ LI PASSA?) i que coneixem a partir d'aquest text. Presentar-ho de forma esquemàtica. (1)

  • ABANS DEL 1704: VIU A BARCELONA. ENVIAT PER SON PARE A FRANÇA (A LIÓ)
  • QUATRE DIES ABANS DEL 5/3/1705: EXPULSAT DELS CARMELITES DE LIÓ PER MAL COMPORTAMENT.
  • 5MARÇ 1705: CAMÍ A BAZOCHES (BORGONYA) PER APRENDRE DEL MARQUÈS DE VAUBAM. TÉ 14 ANYS.
  • ACTUALITAT: VELL, TÉ QUASI CENT ANYS, EXPLICA LA SEVA VIDA.

Troba en el text almenys tres comparacions. Anota-les i explica el seu sentit de manera clara. (1)
Hi havia almenys cinc expressions comparatives. Hem de recordar que no fa falta que hi aparegui un "com"; sinó que un "més...que", "menys...que", "tan....que", també són expressions comparatives. 
A més, en les expressions, "com va començar tot", "com a tot equipatge", "com a alumne", el "com" no actua de forma comparativa!
Aquestes comparacions s'han d'explicar. Per què compara els cabells als corbs? Per què diu que es podien veure granotes volant? No escatimeu explicació!

En aquesta obra, el narrador, en aquest cas Zurivía, ens explica la història de la seva vida. Presenta la seva personalitat a partir del que conta i de com ho expressa. Argumenta-ho amb exemples extrets del text. (1)
  • D'ADOLESCENT: REBEL ---> EXPULSIÓ PER MAL COMPORTAMENT. (-CITA)
  • INFANTESA TRISTA---> NO EN VOL PARLAR (-CITA) "M’estalviaré la meva infància i la plorera."
  • SENTIT DE L'HUMOR/ EXPRESSIVITAT/ IMAGINACIÓ/ EXAGERACIÓ (-EXPRESSIONS-CITES)
  • VELL QUE HA VISCUT MOLT ---> CITES
  • AMB CARÀCTER--->"UNA PUNYETA"
  • SINCERITAT
El protagonista aspira a ser alumne del marquès de Vaubam i així tenir un millor futur... Creus que és important una bona formació per aconseguir una bona feina? Redacta un text d'entre 150 i 200 paraules en què comentis la teva opinió sobre aquesta qüestió amb arguments complets i raonats. (2)
Explica el concepte i les característiques més importants de l'Escola Mallorquina. (2)
Explica de manera clara, completa i amb exemples, aquests conceptes bàsics de la sociolingüística: llengües llengües minoritàries i minoritzades; llengua oficial i llengua pròpia; comunitat lingüística. (2)



**** ÉS RECOMANABLE ESTUDIAR DELS APUNTS, JA QUE EN EL LLIBRE ALGUNS CONCEPTES DE SOCIOLINGÜÍSTICA APAREIXEN EN PÀGINES DIVERSES I INCOMPLETS. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada