dissabte, 10 de setembre del 2016

LA LLENGUA CATALANA AL SEGLE XX




Breu vídeo divulgatiu sobre la figura de mossèn Alcover




DOCUMENTAL SOBRE L'ELABORACIÓ DEL DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR


OCTUBRE DE 2014, TANCAMENT DE L'EDITORIAL MOLL

HISTÒRIA DE L'EDITORIAL MOLL (1934-2014)




LA CENSURA FRANQUISTA

ENLLAÇ A "ARIADNA", UNA WEB QUE REPASSA LA SITUACIÓ DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANA DURANT EL FRANQUISME

CONCEPTE I EXEMPLES

censura franquista literatura (IMATGES)
Fragments censurats de "La colmena" de Camilo José Cela


CENSURA EN LA LITERATURA

CENSURA EN ELS CARTELLS DE CINE


Algunes pel·lícules que foren censurades


REPRESSIÓ FRANQUISTA DEL CATALÀ  (ARTICLE MOLT RECOMANABLE!!!!!!)

  • L’escola, eina de castellanització
  • Noms propis, topònims i noms de carrer, en castellà
  • El català, relegat a l’àmbit privat i familiar
  • El català, perseguit en els rètols i els anuncis
  • El català, prohibit a la universitat
  • Prohibició de publicar llibres en català
  • Els funcionaris no poden parlar en català
  • Depuració d’intel·lectuals i personalitats catalanes



Barcelona homenatja "La nova cançó"


Exposició "Nova Cançó"


Entrevista a Joan Manuel Serrat


1. Què volen aquesta gent?
2. L'estaca.
3.AL vent
4. Jo vinc d'un silenci













«LA NOVA CANÇÓ» 2nBATX

JO VINC D'UN SILENCI (Raimon)
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va ...........-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les ............
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan ..............
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no ..... resignat,
d'on comença l'..........
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els ............
perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans .............,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que ..... sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que ............ les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat.
  AL VENT (Raimon)
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
al vent del .......
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la .........,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens ........... penes,
ja el ............ és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les .............. al vent,
al vent del mon.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
Què volen aquesta gent? (Maria del Mar Bonet) 
De matinada han trucat,
són al ......... de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

........ volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no ...... aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill ....... es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les .................
del seu fill estudiant,
que ben ..................... n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'.......

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es ............ pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten ............,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'.............. és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

«L'estaca» (Lluís LLach)
L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal 
mentre el sol ............... 
i els carros vèiem passar. 

Siset, que no veus l'estaca 
on estem tots ...........? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella ..............
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí 
i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
i ens podrem .............. 

Però, Siset, fa molt temps ja, 
les mans se'm van escorxant, 
i quan la ................ se me'n va 
ella és més ampla i ............ gran. 

Ben cert sé que està podrida 
però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m'oblida. 
............
'm a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà... 
Si jo l'estiro fort per aquí... 

L'avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se l'..............., 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal. 

I mentre passen els nous vailets 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, 
el darrer que em va ................

Si estirem tots, ella caurà... 
Si jo l'estiro fort per aquí i tu...



«LA NOVA CANÇÓ»  SOLUCIONS

JO VINC D'UN SILENCI (Raimon)
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va ALÇAR-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les PLACES
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan TREBALLANT
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no ÉS resignat,
d'on comença l'HORTA
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els ORÍGENS
perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans CAPITANS,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que ÉS sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que EXIGEIX les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat.
  AL VENT (Raimon)
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
al vent del MÓN
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la PAU,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens DÓNA penes,
ja el NÉIXER és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les MANS al vent,
al vent del mon.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
Què volen aquesta gent? (Maria del Mar Bonet) 
De matinada han trucat,
són al REPLÀ de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

QUÈ volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no ÉS aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill MIG es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les ESPERANCES
del seu fill estudiant,
que ben COMPROMÈS n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'ALBA

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es TIRA pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten MUTS,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'ESTUDIANT és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

«L'estaca» (Lluís LLach)

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol
ESPERÀVEM
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots
LLIGATS?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella
CAURÀ
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem
ALLIBERAR

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la
FORÇA se me'n va
ella és més ampla i
MÉS gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
TORNA'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'
EMPORTÀ
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va
ENSENYAR.

Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí i tu... 













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada