PRÀCTIQUES DE COMENTARI

COMENTARI 1

Històricament, el primer apel·latiu que reberen genèricament les llengües derivades del llatí o romàniques fou el de romanç (llengua de Roma); també els de pla o vulgar. El desenvolupament de les nacions medievals propicià l'ús dels gentilicis per designar la llengua; així, durant els segles XIII i XIV es generalitzaren els termes catalanesc i llengua catalana. Durant el segle XV rebé altres dos noms més: llengua valenciana i llengua mallorquina. En la proliferació onomàstica del segle XV influïren tant l'esplendor econòmica i cultural de València com l'aïllament progressiu dels parlants de la comunitat lingüística.

Al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX, es difongué un nou apel·latiu per designar la llengua, a més dels gentilicis històrics. EL 1521 féu fortuna llengua llemosina, emprat en l'edició del Blanquerna de Llull, feta per Joan Bonllavi, per referir-se a la llengua antiga, parlada a Llemotges (Occitània). Aquest error filològic, que identificava la llengua catalana amb l'occitana, perdurà secularment i fou acceptat pels escriptors de la Renaixença (potser amb la intenció d'evitar la triplicitat onomàstica català/valencià/mallorquí), però els criteris científics de la filologia aclariren la identitat i independència de la llengua catalana a la primeria del segle XX.

1. Posa un títol adequat per a aquest text i argumenta'l.(1) 

IDEES QUE HAVIEN DE SORTIR AL TÍTOL: 

• evolució (---> hitòria, passes...)
• noms (--->nomEclatura, "baptismes", designació..)
• de la llengua catalana

NO---> EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA, DESENVOLUPAMENT DE LA LLENGUA, HISTÒRIA DE LA LLENGUA, NOMS DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES, 

2. Fes un resum del text d'unes 5 línies com a molt.(1)

Idees que hi havien de sortir:

• evolució dels noms que ha rebut la llengua catalana: nom "romanç" com totes les romàniques---> ús de gentilicis--->1r "catalanesc" i dp s'afegeixen mallorquñi, valencià----> error a partir del sXVIII-XIX "llemosí" ----> actualment "català"
• 
  
• 
  
• 
  

3. Indica el significat (i/o un sinònim) de les paraules en negreta. (1)

• APEL·LATIU: NOM DONAT A ALGÚ O ALGUNA COSA. NOM, IDENTIFICATIU, ...
• PROPICIÀ: AFAVORÍ, QUE FÉU PROPICI...
• GENTILICIS: NOMS D'ORIGEN
• PROGRESSIU: 
• DESIGNAR: ANOMENAR, IDENTIFICAR
• INTENCIÓ: OBJECTIU, META, ...

4. En el text que has llegit s'esmenten els diferents noms que ha rebut la nostra llengua. Explica per què -segons el text- anomenar “llengua llemosina” el català és un error filològic. (1)

"llemosí" ----> de LLEMOTGES. ---> LLEMOTGES és una regió d'OCCITÀNIA on es parla OCCITÀ---> llemosí és occità. 

Causa: identificació llengua antiga--- trobadors (que escrivien en occità tot i que fossin catalans)

Es dóna el nom d'un gentilici d'una altra llengua per designar el català. Seria com si al català li diguéssim "andalús"! 

1. L'anglès en aquests moments podria ser la llengua de comunicació internacional. Però, cal que el món tengui una llengua única o que es facin esforços per conèixer i poder-se comunicar amb moltes llengües? Escriu un text en què argumentis la teva opinió. (2)

COMENTARI 2

Quan era petit a l’escola del poble molts teníem un sobrenom. Sovint estava relacionat amb la nissaga familiar o el nom de la masia d’on proveníem. No era tan habitual, però també solia passar, que el malnom estigués vinculat a alguna característica física suposadament agraciada. Les orelles de pàmpol, les cames garrelles,* els grassonets, les ulleres de miop... eren factors que convertien els nens en víctimes propiciatòries per la mofa i la befa. Malgrat que als afectats no ens feia cap mena de gràcia, no tinc constància de cap trauma insuperable entre els meus amics de l’època. En canvi, els últims dies he vist als diaris diverses notícies relacionades amb suïcidis infantils possiblement derivats de casos d’assetjament o persecució a l’escola.

La gran diferència entre la broma d’aleshores i el drama d’ara és Internet. En tots els casos –Jokin a Hondarribia, Amanda al Quebec o el més recent Andrea a Roma– els assetjadors havien amenaçat o amenaçaven d’exposar les suposades febleses de les víctimes a la xarxa. Un cas és el de l’Andrea, un noi italià de quinze anys al qual li agradava anar a l’institut amb pantalons de color rosa i amb les ungles pintades, i que arran d’això era objecte de burles ferotges. El punt culminant del suplici va arribar a través d’una pàgina del Facebook on algú va crear un perfil dedicat al «noi dels pantalons roses». Convertit d’avui per demà en motiu d’escarni global, només era qüestió de temps que l’Andrea tirés pel dret i se suïcidés penjant-se pel coll amb una bufanda. També formaven part del guió els cops al pit i les mostres de condol de companys, presumptes amics i coneguts que ara es fan creus de la desgràcia mentre intenten exculpar-se del crim induït.

En aquests casos i molts d’altres, hi ha un altre factor comú. Una mà covarda que des de l’anonimat que proporciona Internet destrueix una vida, una reputació o una carrera. La impotència del calumniat és tan devastadora que és urgent buscar mètodes efectius per posar fi a la impunitat d’aquests criminals i aplicar-los la llei més severa.Ramon Rovira, article publicat a El Punt Avui

[* Garrell: Que té les cames arquejades, amb la concavitat mirant endins de manera que camina amb els genolls separats i topa dels garrons.]

1. Posa un títol al text i raona’l (1 punt).

Relació "assetjament" ---- actualitat --- internet ---- conseqüències

2. Explica el significat de cinc dels mots marcats en negreta. Si vols, en lloc de definir-los, pots posar un sinònim. (1 punt)

VÍCTIMES PROPICIATÒRIES: persones que són "propícies" (aptes, adequades) a ser víctimes, a rebre els mals. 

SUPLICI: sofriment

ESCARNI: burla, befa

PRESUMPTES: suposats, que no s'ha comprovat que ho siguin

INDUÏT : empès a, causat...

IMPUNITAT: fet, qualitat de no rebre càstig per un mal fet

3. Fes un resum del text en unes 100 paraules com a molt (1punt).

Idees: sempre hi ha hagut assetjament:

Abans era a l'entorn proper, localitzat, fruit de la broma, sense grans conseqüències i culpables podienser castigats. 

Actualment però.... noves tecnologies--- broma > dimensions globals... l'assetjament s'estén, la víctima es troba sola i el culpable anònim i sense càstig

Cal establir normes més dures per evitar-ho

4. Què vol dir que «La gran diferència entre la broma d’aleshores i el drama d’ara és Internet»? Raona-ho amb arguments concisos extrets del text (màxim 10 línies) (1p).

• abans---> malnoms/ befa/ BROMA ----localitzat àmbit i localitzats culpables--- càstig 
• ara----> INTERNET---> globalització de l'assetjament---> tothom ho pot veure i el culpable resta anònim i rep càstig----> CONSEQÜÈNCIES (en alguns casos, suïcidis)

5. Fa unes setmanes una jove italiana es va suïcidar perquè no va poder assumir que un vídeo sexual seu, que algun amic o amic d'amic va penjar al youtube, fos vist per tot el món. Penses que amb tanta xarxa social i noves tecnologies s'ha perdut una mica la intimitat? Fes una redacció en la qual exposis la teva opinió raonada i argumentada (màxim 20 línies) (2 punts).

• Els textos argumentatius consten de tres parts (per tant, 3 paràgrafs com a mínim):
• Introducció (1 paràgraf on es presenta el tema i l'opinió. S'ha de presentar el tema i dir l'opinió pròpia sobre el mateix)
• Argumentació (1 o més paràgrafs on s'exposen els raonaments ben argumentats i de manera molt detallada i reflexionada.. S'han de desenvolupar amb exemples i explicacions clares i completes)
• Conclusió (1 paràgraf on es conclou el text i on es recull l'opinió introduïda al principi i argumentada en els raonaments.No s'hi han d'introduir noves idees)

REMARQUES AL COMENTARI 2, LLIURAT DIA 28 DE SETEMBRE:

• S'ha de respondre pregunta per pregunta i numerar-les. No tot seguit i sobretot sense punts i a parts. 
• S'han d'introduir les respostes: no es pot començar una resposta amb "Que..."
• Tot s'ha de defensar i argumentar de forma concreta i amb aprofundida, especialment quan es tracta de defensar un títol, l'opinió de l'autor o la pròpia opinió. No s'ha de donar per vàlida una resposta que quedi massa general ni superficial.
• Els textos argumentatius consten de tres parts (per tant, 3 paràgrafs com a mínim):
• Introducció (1 paràgraf on es presenta el tema i l'opinió)
• Argumentació (1 o més paràgrafs on s'exposen els raonaments ben argumentats i de manera molt detallada i reflexionada)
• Conclusió (1 paràgraf on es conclou el text i on es recull l'opinió introduïda al principi i argumentada en els raonaments)
• RESUM:
• s'escriu en tercera persona
• no es posen exemples
• no s'explica el que diu l'autor: es diu directament amb altres paraules i més breument. 
• S'ha de relacionar tot: no han de ser frases seguides sense cohesió.
• S'han d'usar paraules pròpies: seria una reinterpretació breu del text
• S'han d'introduir les idees principals... totes!
• TÍTOL
• El títol és un enunciat breu que recull i engloba el tema.
• Ha de ser concret i ha de recollir de manera completa les idees principals del tema. 
• S'ha de defensar i argumentar amb detall:
• El títol en general
• Cada una de les paraules del títol
• relació amb el text (detallat i interpretat)
• SINÒNIMS  O DEFINICIONS: intentar no usar diccionaris
• ORTOGRAFIA I EXPRESSIÓ:
• La lletra ha de ser llegible!!!!!
• S'ha d'anar alerta amb la concordança nominal i verbal. 
• Convé rellegir el que anam escrivint per veure si té sentit o no. 
• Hem de pensar bé abans d'escriure
• Atenció: hi ha frases que començam d'una manera i llavors acabam d'una altra i no tenen sentit ("Amb la introducció de les xarxes socials fan que avui en dia..." MALAMENT! Si el verb és "fan", quin és el subjecte?)
• assetjament (no "acosso")
• "bullying" encara no està admesa: s'ha d'usar "ASSETJAMENT", "CIBERASSETJAMENT"
• la intimitat, la Internet
• perquè
• a causa de (NO "DEGUT A")