XARXA DE PLOMES: NOUCENTISME (p.219-221)

1. INTRODUCCIÓ. DEFINICIÓ.
2. DATACIÓ (1906-1923)
3. IDEOLOGIA. CONCEPTES.
4. CREACIÓ LITERÀRIA:

ASSAIG. EUGENI D'ORS.
POESIA. JOSEP CARNER.

1. INTRODUCCIÓ. DEFINICIÓ:

moviment politicosocial: unió intel·lectuals-govern-burgesia

Reforma pedagògica (escoles, formació professional...), llengua (creació IEC, normes...), cultura (biblioteques, museus, editorials, publicacions...)

de caire classicista: ordre, seny, mesura, control...--> model clàssic humanista/grecollatí
Catalunya: centrat en--->

POLÍTICA: nacionalisme---> Prat de la Riba (partit polític "Lliga Regionalista", president Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat de Catalunya---- escriu La Nacionalitat Catalana,1906)--> creació biblioteques, escoles, museus...
CULTURA: culturitzar la gent, educar...---> Eugeni D'Ors ---> ideòleg del moviment, creador d'opinió, introductor de models a seguir--->ASSAIG (articles al diari "La Veu de Catalunya"----Glossari (1906))
LLENGUA: assolir la normativització de la llengua---> Pompeu Fabra (Normes ortogràfiques, etc), IEC (1907), Congrés Internacional, DCVB...
LITERATURA: model ordenat i mesurat, segons els cànons clàssics---> POESIA (JOsep Carner----> Els fruits saborosos (1906))

2. DATACIÓ: 1906---->1923

1906

La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Els fruits saborosos (Josep Carner) i Horacianes (Costa i LLobera)
Glossari (Eugeni d'Ors)

1917: any crític i davallada posterior---> mort d'Enric Prat de la Riba

1923: final. Dictadura Primo de Rivera.

3. IDEOLOGIA. CONCEPTES.

=objectius que el MODERNISME, però OPOSAT A ELL
desig d'una OBRA BEN FETA-- PLANIFICACIÓ
ORDRE, contenció, harmonia...
RAÓ, seny...
CLASSICISME (influència Parnassinisme)
defensa de la CIUTAT (oposició al ruralisme)
ARTIFICI---> NO ESPONTANEÏTAT
LITERATURA AL SERVEI DE LA IDEOLOGIA---> es fa POESIA i ASSAIG. NO NOVEL·LA!

EUGENI D'ORS DEFINEIX EL NOUCENTISME A TRAVÉS D'UNA SÈRIE DE CONCEPTES, QUE PRESENTA I EXPLICA AL SEU GLOSSARI:

NOUCENTISME: 1900/ reNOVar
CLASSICISME: defensa del món clàssic, vist com a ideal pel seu ordre, perfecció, la seva mesura... Els models clàssics són presos com a base per a les obres artístiques i literàries. ( --> MEDITERRANISME: el Mediterrani, "Mare Nostrum" romà, és vist com el lloc d'unió dels pobles.)
RACIONALISME: el Noucentisme defensa la raó, la racionalitat, el seny... S'oponen, per tant, a la fantasia i a l'irracionalisme.
CIVILISME (CIVILITAT): la ciutat és el lloc ideal on viu la gent idealment cilivitzada. Tothom ha de respectar les normes d'educació i ordre.
INTERVENCIONISME: es defensa la possibilitat de poder canviar les coses, si es planifiquen de manera raonada i minucionsa.

IMPERIALISME: es defensa el poder de Catalunya dins Espanya. Si s'avança culturalment, podrà assolir un poder important i capdavanter.
ARBITRARISME (ARBITRARIETAT): capacitat d'arbitrar, decidir i posar ordre. Tot és possible i cal prendre decisions i imposar-les, sigui en el tema polític, social, cultura,educatiu, literari, lingüístic... (text fotocòpia)

(text p.235)

Bloc amb informació important sobre el Noucentisme

VÍDEO SOBRE EL NOUCENTISME

4. CREACIÓ LITERÀRIA: ASSAIG I POESIA
La literatura d'aquest moviment estarà al servei de la ideologia, per això tan sols es fan obres assagístiques (perquè podien servir per transmetre idees) i poètiques (perquè podien presentar idealitzacions del que hauria de ser, el que pretenien fer, una societat ideal...). La narrativa no els serveix perquè és un gènere que retrata massa les realitats (recordem les novel·les rurals del modernisme, el Realisme i el Naturalisme...)

ASSAIG. EUGENI D'ORS:

assaig: gènere literari no narratiu que combina explicació i argumentació. Conté subjectivitat. És un gènere que engloba molts de models literaris.

EUGENI D'ORS: 1881-1954

Estudià Dret i Filosofia i Lletres---> doctorat.
Escriu GLOSSES:

articles d'opinió breus: reflexions
sobre el que ell anomena "palpitacions del temps" (política, societat, cultura, art, literatura, moda...).
Amb elles pretén crear un estat d'opinió en els lectors i influir-los.
Pren, per tant, el punt de vista de la ideologia Noucentista de la qual n'és el teòric.
Estructura: ANÈCDOTA (exemple) ---> CATEGORIA (generalització) [OPINIÓ-NORMA]
es publiquen al diari "La Veu de Catalunya" (entre 1906 i 1920) en una columna diària anomenada "Glossari".
Signa com a "Xènius"
Posteriorment reuneix les diverses glosses agrupades en temes en llibres:

La Ben plantada (1912) (presentació simbòlica de la dona i de la Catalunya ideal)
Tina i la Guerra Gran (sobre la I Guerra Mundial)
Gualba, la de mil veus.

Va tenir gran influència política i també va escriure articles en castellà. El fet que sota el govern franquista fos nomenat "Jefe Nacional de Bellas Artes" va fer que se'l titllàs d'anticatalanista i feixista, i la seva figura hagi estat un poc rebutjada.
De retorn a Catalunya, publica les seves obres completes.

Vídeo de la UNED sobre Eugeni d'Ors

VÍDEO SOBRE EUGENI D'ORS

Text fotocòpia "Urbanitat"

POESIA. JOSEP CARNER

POESIA NOUCENTISTA:
-és un gènere molt potenciat perquè a través d'ell pot aplicar-se la ideologia noucentista a causa de la possibilitat de la seva perfecció formal i que pot presentar la realitat ideal i idealitzada.
Característiques:

molta perfecció formal i estilística
molt elaborada, no espontània (a diferència de la "Paraula viva" de Maragall)
molt carregada i artificiosa: moltes figures retòriques.
Pren com a model el CLASSICISME: s'empren paraules arcaiques i lèxic molt culte, el contingut està molt estructurat i mesurat, se sol emprar la sintaxi llatinitzant i la forma és molt mesurada (mètrica i rima).
TEMES:

IRONIA: se cerca la complicitat del lector
NATURALESA, però a diferència del modernisme, apareix mesurada i ordenada (jardins, parcs....)
RAÓ, SENY, EDUCACIÓ...
Qualsevol tema que pugui transmetre un aprenentatge moral.

Autors destacats:

Jaume Bofill i Mates ("Guerau de Liost"): La muntanya d'ametistes.
Josep Carner

JOSEP CARNER

AUCA: Josep Carner

1884 (Bcn)-1970 (Brussel·les)
Als dotze anys ja publicava poemes i articles en revistes d'adults.
Llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres.
Participa en els Jocs Florals i als quinze anys ja va guanyar un premi.
Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans
Es va dedicar al periodisme, a tasques editorials i a la traducció. Va dirigir la revista "Joventut", va publicar articles a "La Veu de Catalunya"
A partir del 1920 fou diplomàtic a diversos llocs d'Europa, Amèrica i el Pròxim Orient; però a la fi de la guerra va ser cessat.
S'hagué d'exiliar primer a Mèxic i després a Bèlgica, on va exercir de professor universitari.
Conegut com a "Príncep dels poetes", tengué moltíssima importància i reconeixement.

OBRA POÈTICA:

Teoria de "l'ham poètic". Per ell, una paraula sentida, un vers, una idea, un fet presenciat... són l'inici que pot conduir el poeta a crear tot un poema. Aquesta paraula, idea,fet... són com a hams per pescar la poesia.

Característiques: ironia, tendresa, forma perfecta i figures retòriques, presenta anècdotes quotidianes i la natura vista com un locus amoenus (casolana i ideal).
Poemaris:

Inicis: El llibre dels poetes (influència modernista i de Verdaguer)
Etapa noucentista:

Primer llibre de sonets (1905)
Segon llibre de sonets (1907)
Els fruits saborosos (1906)

18 poemes amb una fruita com a protagonista i repartits en tres seccions i una cloenda, segons les etapes de la vida:

Infantesa: presentada com l'època de la felicitat. El món de la infantesa és ideal, senzill,innocent, feliç... Les fruites que s'hi relacionen són petites: maduixes, cireres... ("Com les maduixes")

Maduresa: etapa més plàcida, estable, serena, plena. Les fruites que s'hi relacionen són els cítrics (llimones, taronges...) ("Les llimones casolanes")
Vellesa: etapa de solitud, però també de tranquil·litat, pau i dolçor. Es tracta de fruits secs (nous) o dels que es poden empotar i guardar (poemes, codonys...) (p.ex "Les figues matinals"p.236 o "La poma escollida")

Els noms dels personatges són inventats, però tenen ressonàncies clàssiques: Pandara, Aglae, Metimna, Licas,Licenni...
Els protagonistes són femenins,

La paraula en el vent (1911)
Auques i ventalls (1914):

Tracta anècdotes urbanes, presenta personatges quotidians (alguns coneguts, com Gaudí), fa caricatura i és molt irònic. ("Símbols" o "La bella dama del tramvia")