XARXA DE PLOMES: VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA Tema 1

Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges que la dels advocats; no és igual parlar amb un amic que amb una persona desconeguda.Totes les llengües estan sotmeses a variacions que podem agrupar en dos tipus, a més de l'estàndard:

A. Segons els parlants			B. Segons la situació comunicativa	VARIETAT ESTÀNDARD
Variació dialectal			Variació funcional
G.................. Diatòpiques (ON?)	Temporals Dia.............. (QUAN?)	Socials Diastràtiques (QUI?)	Diafàsiques o ......................

ORAL: ex. 3 p.23

La VARIETAT ESTÀNDARD és una varietat neutra, comuna i que supera la diversitat interna d'un idioma. És la varietat de referència de l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació. El seu ús atenua o amaga les diferències dialectals dels parlants.

TEMA 1:
ORALS: 4 p.23
ESCRITS: 1 p.23, 5 p.23, 7 p.28 i 7 p.29

TEMA 2. LES VARIETATS DIAFÀSIQUES. ELS REGISTRES.

Són les varietats que depenen de la situació comunicativa i es regeixen per 4 factors. Si no s'usa el registre adequat perilla l'adequació d'un text.
Els factors són:

TEMA: general o específic
CANAL: oral o escrit / planificat o no planificat
GRAU DE FORMALITAT: +-formal
INTENCIÓ: objectiva o subjectiva (pretén explicar? convèncer? demanar? ordenar?)

oral 2 p.47

Així, podem trobar

REGISTRES FORMALS

CULTE CIENTIFICOTÈCNIC
CULTE LITERARI
ESTÀNDARD

més "distància" entre emissor i receptor

lèxic precis i terminologia específica

sintaxi completa (subordinades)

objectivitat (no en el literari)

REGISTRES INFORMALS

COL·LOQUIAL
VULGAR

la distància entre emissor i receptor és mínima
imprecisió lèxica (mots crossa com fer, cosa...)
oracions simples
més subjectivitat

EXERCICIS ORALS: 5 p.47

COMPLETA LA GRAELLA SEGÜENT

REGISTRES I FACTORS	Cientificotècnic	Literari	Estàndard	Col·loquial	Vulgar
Tema	específic
Canal		Escrit i planificat (normalment)
Intenció				subjectiva
Grau de formalitat					Molt baix

ESCRITS: 1p.47, 5 p.47, 8 i 9 p.52.

REPÀS!

A. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS EL PARLANT: tendrem les VARIETATS DIALECTALS

GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES (depenen de l’àrea geogràfica del parlant). Podem agrupar els anomentats dialectes en dos grans blocs i 6 grans dialectes.

BLOC ORIENTAL				BLOC OCCIDENTAL
Vocal neutra la i del grup ix no sona (caixa)				No vocal neutra ..................................
CENTRAL	BALEAR	ROSSELLONÈS	ALGUERÈS	LLEIDATÀ	VALENCIÀ
Jo cant[u]	Jo cant

TEMPORALS O DIACRÒNIQUES, també anomenats cronolectes (segons l’època o segons l’edat dels parlants). Són les que depenen del factor temporal. Poden ser:

.......................: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que a llarg de la història una llengua ha sofert una evolució.
..........................: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts.

SOCIALS O DIASTRÀTIQUES també anomenades ...................... Són les que caracteritzen determinats grups socials. És a dir, la diferent manera de parlar segons el sexe, l'entorn (camp/ciutat), el nivell d'instrucció, la classe social, la feina... Dins aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’.................. (la parla privada d’un grup social determinat. És un llenguatge “hermètic” que només és entenedor per a la gent d’aquell grup. Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogoaddictes, delinqüents... i per extensió l'argot juvenil, etc.) I una derivació d'aquests són els ........................... o «llenguatges d'especialitat»: mèdic, jurídic, educatiu...

B. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA tendrem els diferents REGISTRES o VARIETATS .............................. Usarem un registre o un altre segons els següents factors: el tema , la intenció, el canal i el grau de formalitat. I així distingim els registres següents:

Cientificotècnic

Literari

Estàndard

................

Vulgar

TEMA 1 i 2 VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I ESTÀNDARD. REGISTRES

TEMA 3 i 4 VARIACIÓ GEOGRÀFICA. PÀGINES 70-71 I 94-95.

Exercicis orals 3 p.71/ Fotocòpia de pràctica (+ música)/ Exercicis escrits: 4 p.95 i 7 i 8 p.100

TEMA 5 VARIACIÓ SOCIAL PÀGINES 118

Exercicis orals: 3 i 4 p.118 i 7 p.124/ Escrit: 6 p.124

TEMA 6 VARIACIÓ TEMPORAL PÀGINES 142-143

Exercicis orals: 3 p.143/ Escrit: 7 p.148

SOCIOLINGÜÍSTICA

CONTACTE DE LLENGÜES. CONCEPTES BÀSICS P.167.

BILINGÜISME: és l´ús de dues llengües (o més--→ multi................. o pluri..........................) per part d'un individu, un territori o un grup social. Per tant hi ha tres tipus de bilingüisme:
- ................................
- ................................
- ................................ (és utòpic. Amaga realment un conflicte lingüístic)
DIGLÒSSIA: és l'ús de dues llengües per a nivells diferents. Per exemple quan durant la Decadència s'emprava el castellà per a usos cultes i el català per al poble; o el temps del llatí ...................... i llatí .....................
CONFLICTE LINGÜÍSTIC: és una situació de ........................ entre dues llengües que es disputen els diferents ..................... La llengua que està en retrocés s'anomena llengua .................... (no confondre amb llengua minoritària, que vol dir que té pocs parlants i no sempre coincideixen). Les dues solucions d'aquesta situació són:
- ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES: positives (.....................) o negatives (....................... o rebuig)
  - PREJUDICIS LINGÜÍSTICS: idees preconcebudes (no científiques) sobre les llengües. Per exemple dir que hi ha llengües.............................

Exercicis oral:4 p.167/ Escrit: 7 p.172

NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA P.190

Cal distingir entre NORMATIVITZACIÓ ( fer ...............................................) i NORMALITZACIÓ (............................................................). La .......................... és la primera fase perquè es pugui ........................... una llengua.

El gran artífex de la NORMATIVITZACIÓ de la llengua fou ............................, que publicà l'any 1913 les ................................................................ Hem deparlar també de mossèn Alcover, que va promoure el I Congrés ....................................... de la llengua catalana i va fer el Diccionari ................................................................ i de la tasca de l'Institut d'.................................................

Ja acabada la dictadura franquista podem dir que s'inicia el període de NORMALITZACIÓ gràcies a lleis com la ............................................... i els Estatuts .................................... (que aprovaven el català com a llengua pròpia i oficial -juntament amb el castellà- en el nostre territori) i posteriorment La Llei de .........................................., aprovada el 1986. I també a l'extensió de la llengua catalana a l'ensenyament, els mitjans de comunicació, etc.

Oral 7 p196/ Exercicis escrits 1,3 P.191

MARC LEGAL. p.220

Explica clarament els conceptes de LLENGUA OFICIAL I LLENGUA COOFICIAL.
Anomena les tres lleis bàsiques que regeixen el nostre marc legal. De què tracta cada una?