dissabte, 30 de setembre de 2017

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA

VARIACIÓ LINGÜÍSTICA Tema 1

Les llengües no es parlen ni s’escriuen sempre de manera uniforme: no és igual la llengua d’ara que la de fa 500 anys, no coincideix la forma d’expressar-se d’un jove amb la d’un vell, la parla d’un mallorquí és diferent en alguns aspectes a la d’un menorquí o a la d’un valencià, és diferent la manera de parlar dels metges que la dels advocats; no és igual parlar amb un amic que amb una persona desconeguda.Totes les llengües estan sotmeses a variacions que podem agrupar en dos tipus, a més de l'estàndard:
A. Segons els parlants
B. Segons la situació comunicativa

VARIETAT ESTÀNDARD

Variació dialectal
Variació funcional
G..................
Diatòpiques
(ON?)
Temporals
Dia..............
(QUAN?)
Socials
Diastràtiques
(QUI?)
Diafàsiques o
......................

ORAL: ex. 3 p.23

La VARIETAT ESTÀNDARD és una varietat neutra, comuna i que supera la diversitat interna d'un idioma. És la varietat de referència de l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació. El seu ús atenua o amaga les diferències dialectals dels parlants.


TEMA 1:
ORALS: 4 p.23
ESCRITS: 1 p.23, 5 p.23, 7 p.28 i 7 p.29


TEMA 2.  LES VARIETATS DIAFÀSIQUES. ELS REGISTRES.

Són les varietats que depenen de la situació comunicativa i es regeixen per 4 factors. Si no s'usa el registre adequat perilla l'adequació d'un text.
Els factors són:

  • TEMA: general o específic
  • CANAL: oral o escrit / planificat o no planificat
  • GRAU DE FORMALITAT: +-formal
  • INTENCIÓ: objectiva o subjectiva (pretén explicar? convèncer? demanar? ordenar?) 
oral 2 p.47

Així, podem trobar 

REGISTRES FORMALS

  • CULTE CIENTIFICOTÈCNIC
  • CULTE LITERARI
  • ESTÀNDARD
més "distància" entre emissor i receptor
lèxic precis i terminologia específica
sintaxi completa (subordinades)
objectivitat (no en el literari)

REGISTRES INFORMALS


  • COL·LOQUIAL
  • VULGAR

la distància entre emissor i receptor és mínima
imprecisió lèxica (mots crossa com fer, cosa...)
oracions simples
més subjectivitat

EXERCICIS ORALS:  5 p.47

COMPLETA LA GRAELLA SEGÜENT

REGISTRES I FACTORS Cientificotècnic Literari Estàndard Col·loquial Vulgar
Tema específic







Canal

Escrit i planificat (normalment)





Intenció





subjectiva

Grau de formalitat







Molt baix



ESCRITS: 1p.47, 5 p.47, 8 i 9 p.52.
















REPÀS!


A. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS EL PARLANT: tendrem les VARIETATS DIALECTALS
GEOGRÀFIQUES O DIATÒPIQUES (depenen de l’àrea geogràfica del parlant). Podem agrupar els anomentats dialectes en dos grans blocs i 6 grans dialectes.
BLOC ORIENTAL
BLOC OCCIDENTAL
  • Vocal neutra
  • la i del grup ix no sona (caixa)
  • No vocal neutra
  • ..................................
CENTRAL
BALEAR
ROSSELLONÈS
ALGUERÈS
LLEIDATÀ
VALENCIÀ
Jo cant[u]
Jo cant




    TEMPORALS O DIACRÒNIQUES, també anomenats cronolectes (segons l’època o segons l’edat dels parlants). Són les que depenen del factor temporal. Poden ser:
  • .......................: són observables quan comparam documents d’èpoques diferents, ja que a llarg de la història una llengua ha sofert una evolució.
  • ..........................: tot i que no hi ha un salt cronològic tan gran com en el cas de les històriques, es pot veure l’evolució de l’idioma en comparar la parla dels avis i la dels néts.
    SOCIALS O DIASTRÀTIQUES també anomenades ...................... Són les que caracteritzen determinats grups socials. És a dir, la diferent manera de parlar segons el sexe, l'entorn (camp/ciutat), el nivell d'instrucció, la classe social, la feina... Dins aquest tipus de varietat hem de caracteritzar l’.................. (la parla privada d’un grup social determinat. És un llenguatge “hermètic” que només és entenedor per a la gent d’aquell grup. Seria el propi de sectors marginals de la societat: drogoaddictes, delinqüents... i per extensió l'argot juvenil, etc.) I una derivació d'aquests són els ........................... o «llenguatges d'especialitat»: mèdic, jurídic, educatiu...
B. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA SEGONS LA SITUACIÓ COMUNICATIVA tendrem els diferents REGISTRES o VARIETATS .............................. Usarem un registre o un altre segons els següents factors: el tema , la intenció, el canal i el grau de formalitat. I així distingim els registres següents:
Cientificotècnic
Literari
Estàndard
................
Vulgar

    TEMA 1 i 2 VARIACIÓ LINGÜÍSTICA I ESTÀNDARD. REGISTRES
TEMA 3 i 4 VARIACIÓ GEOGRÀFICA. PÀGINES 70-71 I 94-95.
Exercicis orals 3 p.71/ Fotocòpia de pràctica (+ música)/ Exercicis escrits: 4 p.95 i 7 i 8 p.100
TEMA 5 VARIACIÓ SOCIAL PÀGINES 118
Exercicis orals: 3 i 4 p.118 i 7 p.124/ Escrit: 6 p.124
TEMA 6 VARIACIÓ TEMPORAL PÀGINES 142-143
Exercicis orals: 3 p.143/ Escrit: 7 p.148




                                 SOCIOLINGÜÍSTICA


CONTACTE DE LLENGÜES. CONCEPTES BÀSICS P.167.
  • BILINGÜISME: és l´ús de dues llengües (o més--→ multi................. o pluri..........................) per part d'un individu, un territori o un grup social. Per tant hi ha tres tipus de bilingüisme:
    • ................................
    • ................................
    • ................................ (és utòpic. Amaga realment un conflicte lingüístic)
  • DIGLÒSSIA: és l'ús de dues llengües per a nivells diferents. Per exemple quan durant la Decadència s'emprava el castellà per a usos cultes i el català per al poble; o el temps del llatí ...................... i llatí .....................
  • CONFLICTE LINGÜÍSTIC: és una situació de ........................ entre dues llengües que es disputen els diferents ..................... La llengua que està en retrocés s'anomena llengua .................... (no confondre amb llengua minoritària, que vol dir que té pocs parlants i no sempre coincideixen). Les dues solucions d'aquesta situació són:
      • ................ lingüística
      • Normalització lingüística
    • ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES: positives (.....................) o negatives (....................... o rebuig)
      • PREJUDICIS LINGÜÍSTICS: idees preconcebudes (no científiques) sobre les llengües. Per exemple dir que hi ha llengües.............................
Exercicis oral:4 p.167/ Escrit: 7 p.172
NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA P.190
Cal distingir entre NORMATIVITZACIÓ ( fer ...............................................) i NORMALITZACIÓ (............................................................). La .......................... és la primera fase perquè es pugui ........................... una llengua.
El gran artífex de la NORMATIVITZACIÓ de la llengua fou ............................, que publicà l'any 1913 les ................................................................ Hem deparlar també de mossèn Alcover, que va promoure el I Congrés ....................................... de la llengua catalana i va fer el Diccionari ................................................................ i de la tasca de l'Institut d'.................................................
Ja acabada la dictadura franquista podem dir que s'inicia el període de NORMALITZACIÓ gràcies a lleis com la ............................................... i els Estatuts .................................... (que aprovaven el català com a llengua pròpia i oficial -juntament amb el castellà- en el nostre territori) i posteriorment La Llei de .........................................., aprovada el 1986. I també a l'extensió de la llengua catalana a l'ensenyament, els mitjans de comunicació, etc.
  • Oral 7 p196/ Exercicis escrits 1,3 P.191
MARC LEGAL. p.220
  • Explica clarament els conceptes de LLENGUA OFICIAL I LLENGUA COOFICIAL.
  • Anomena les tres lleis bàsiques que regeixen el nostre marc legal. De què tracta cada una?
  • SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA CATALANA. Comenta si penses que la llengua catalana està totalment normalitzada i per què.

Exercicis oral 6.p221/ escrit 8 p.220

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada