INFORMACIÓ MOLT COMPLETA SOBRE EL TEMA (i específicament sobre TIRANT LO BLANC)
Informació del blog "L'univers de la literatura a l'IES ALbuhaira"
PRESENTACIÓ DE TIRANT LO BLANC (Josep Fornés i Llorenç FLorit, exalumnes de l'IES ALBUHAIRA):
https://docs.google.com/presentation/d/1oThPWmdpQYEj9dftok1CTcGIkyBF2RH1VSqlywLPCm0/edit?usp=sharing
Sobre Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc
Sobre Tirant lo Blanc
Auca JOANOT MARTORELL
INFORMACIÓ SOBRE CURIAL E GÜELFA
pOWERPOINT SOBRE CURIAL E GÜELFA
LA NARRATIVA CAVALLERESCA s. XIII-XV
|
INTRODUCCIÓ. Els cavallers i l’orde de cavalleria.
El el si de la societat feudal, els cavallers eren una classe social
superior i molt valorada, que tenien la missió de mantenir l’ordre
i la justícia, servir i defensar el seu SENYOR, el Rei,
l’església i els febles o desvalguts (viudes, orfes...), així com
també ser hàbils en justes i tornejos. Aquesta darrera missió, més
aviat de diversió i festiva, és la que dona lloc al tractament de
la cavalleria com a tema literari. Els cavallers són retratats com a
herois que cerquen l’honor i la glòria, per la qual cosa viatgen
d’un lloc a l’altre a la recerca d’aventures.
ORÍGENS. ELS LLIBRES DE CAVALLERIA
Els anomenats LLIBRES DE CAVALLERIA, apareguts i conreats a
les corts franceses i occitanes del segle XII, segueixen l’esquema
de l’anomena «Roman»: narracions en versos octosíl·labs
apariats, anomenades també «noves RIMADES».
Expliquen la «quest» o recerca del protagonista en un viatge ple
d’aventures. Solen novel·lar antigues llegendes cèltiques de
l’anomenada «Matèria de BRETANYA», que conté els
cicles de «Tristany i Isolda», la recerca del Sant Graal i,
sobretot, el cicle del Rei Artús i els cavallers de la Taula
REDONA
Es caracteritzen per:
-
tenir gran dosi de fantasia i irrealitat.
-
els herois són sobrehumans, inversemblants, amb poders, força...
-
aparició d’elements i personatges fantàstics: ESPASES MÀGIQUES (EXCALIBUR), GEGANTS, FADES ,...
-
són narracions escrites en VERS (OCTOSÍL·LABS APARIATS)
-
se situen en un TEMPS remot, antic, indeterminat i llegendari
-
els llocs són irreals, desconeguts, exòtics, mítics... per exemple «Camelot».
Els autors més destacats d’aquests tipus de narració són Chrétien de Troyes (que va escriure cinc llibres de cavalleria a
partir de llegendes orals existents i és considerat el creador de la
novel·la artúrica) i Maria de França (que va escriure històries
breus de caire amorós, els anomenats «lais»).
Durant els segles XIII-XIV en la literatura catalana hi ha un
creixent per aquesta temàtica. Sabem que molts de trobadors varen
fer traduccions de les obres de Chrétien de Troyes, hi ha tractats
de cavalleria (Llibre de l’orde de
CAVALLERIA.
de RAMON LLULL) i algunes obres que intenten
seguir l’esquema dels llibres de cavalleria: Blandínde ........................... o La faula del mallorquíGuillem de ..........................
BLANDÍN DE CORNUALLA LA FAULA DE GUILLEM DE TORROELLA
BLANDÍN DE CORNUALLA LA FAULA DE GUILLEM DE TORROELLA
EVOLUCIÓ: NOVEL·LES CAVALLERESQUES.
Aquests textos prepararan el camí per a l’aparició de les
NOVEL·LES CAVALLERESQUES en el segle XV. Es tracta de
l’evolució del gènere i les seves característiques són:
-
realisme i versemblança
-
els cavallers protagonistes podrien ser qualificats de creïbles i realistes: guanyen i perden, tenen por, dubtes, estan malalts...
-
No hi ha elements màgics; es tracta d’històries plenament versemblants.
-
Estan escrites en PROSA
-
molts de pics apareixen fets i personatges històrics, per la qual cosa es poden localitzar cronològicament. El temps és pròxim, recent i conegut.
-
Els llocs on ocorren aquestes històries són reals, coneguts i propers.
En català comptam amb diverses obres precursores (per exemple
l’anònima Història de Jacob .................), però les
dues grans novel·les cavalleresques que culminen aquesta evolució
són:
XALABÍN
|
TIRANT LO BLANC |
CURIAL E GÜELFA |
Autoria
|
||
Data
|
||
Protagonista
|
||
Altres
personatges
|
||
Espais
|
||
Temps
|
||
Estructura
i argument
|
||
Importància. Destaca
per…
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada