XARXA DE PLOMES: LITERATURA DELS SEGLES XVI AL XVIII

“DECADÈNCIA”: LA LLENGUA I LA LITERATURA ENTRE ELS SEGLES XVI I XVIII

1. INTRODUCCIÓ: (Ajudes: llibre de text (p. 241 i 274, 242 a 244), llibres, fulls, informació del blog, vídeos...)

CONCEPTE DE "DECADÈNCIA"
ÉS ADEQUAT I PRECÍS AQUEST CONCEPTE?
CAUSES:

POLÍTIQUES/HISTÒRIQUES
SOCIALS/ECONÒMIQUES
CULTURALS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA LITERATURA

2. SEGLE XVI: RENAIXEMENT

3. SEGLE XVII: BARROC

4. SEGLE XVIII: NEOCLASSICISME

5. LITERATURA POPULAR

PLANTILLA DEL MAPA CONCEPTUAL

1. INTRODUCCIÓ:

1. DECADÈNCIA: disminució de la qualitat i quantitat d'obres literàries, retrocés de la llengua i la cultura...

Alguns entesos no parlen de "decadència" perquè aquest retrocés no fou comú a totes les zones (p.e.Menorca) ni en el cas de la literatura popular, que va ser molt conreada. I a més, tot i la poca producció, les obres que es fan segueixen els moviments europeus: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme.

2. FETS HISTÒRICS I POLÍTICS: CAUSES

Segle XV:

dinastia castellana Trastàmara (després de la mort de Martí l'Humà el 1410)
unió amb Castella (matrimoni reis Catòlics 1479);
conquesta d'Amèrica: enriquiment de la part castellana de la Corona.

Segle XVI: Guerres de les Germanies a Mallorca i València: classes populars (“agermanats”) s'enfronten a classes nobles.
Segle XVII: expulsió dels moriscos de València. Repoblació massiva de les terres amb gent d'origen castellà.
- Guerra dels Segadors: Catalunya vs Espanya.---Tractat dels Pirineus (1659) on Catalunya Nord passa a mans dels francesos. Prohibició del català en els documents públics.

Segle XVI-XVII: Castella--; poder i potència mundial. Conquesta d'Amèrica, riquesa, domini, poder...

Segle XVIII: Guerra successió (1702-1714)
- Castella---borbons (Felip d'Anjou) vs PPCC---àustries (Carles d'Àustria)---; guanyen borbons (Felip V)i castiguen:
  - DECRETS DE NOVA PLANTA ( 1707 al País Valencià, 1715 a Eivissa i Mallorca; 1716 al Principat).
    - Unificació cultural i lingüística
    - centralisme administratiu: derogació lleis anteriors (furs, usatges, costums...) i establiment de l'absolutisme monàrquic (lleis de Castella).
  - Tancament universitats de la corona-.--> establiment de la Universitat de Cervera (només s'ensenya en castellà)
  - Prohibició del català a ensenyament, justícia, administració... Per exemple, en resposta al Memorial de Greuges presentat pels diputats de l'antiga Corona d'aragó el 1760, en què reclamaven el règim jurídic anterior als Decrets de NOva PLanta, el rei Carles III dictà algunes sentències més dures: prohibició de l'ensenyament en català---> Reial Cèdula d'Aranjuez (1768), prohibició de les representacions en català, etc.

3.SOCIOLINGÜÍSTICA: DIGLÒSSIA I SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA.

DIGLÒSSIA

CASTELLÀ----; àmbits cultes (predicació església, literatura, administració, reialesa...)///
CATALÀ---; àmbits populars i orals. La gent de classes populars eren monolingües

Fragmentació del territori:
- desaparició Cancelleria Reial--; disgregació en virregnats
  - dialectalització progressiva i falta de consciència lingüística.
Enlluernament per la cultura castellana. P.e. Literatura siglo de oro--; castellanització de la literatura, escriptors bilingües... Siglo de Oro: grans obres, grans autors---; enlluernament i exemple. Model a seguir.
Persecució ( Instrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los corregidores del Principado de Cataluña para el ejercicio de sus empleados, remesa pelConsejo de Castilla a la Real Audiència el 20 de febrer de 1717: s'anima a introduir "con "el mayor cuidado» la Llengua Castellana, «a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado».)
i prohibició---- a poc a poc; SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA.

DEFENSA DE LA LLENGUA. TRACTATS: Preocupació per la llengua

Cristòfor Despuig: Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa (1557): diàleg entre tres personatges sobre la llengua i la nació catalana.

"No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera".

Amb la il·lustració, hi ha interès cultura i es funden acadèmies, es creen diccionaris, gramàtiques.... i es fan apologies i defenses de la llengua

Baldiri Reixac: Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749) Reixac defensava que els nois i noies havien d'aprendre cinc llengües, per aquest ordre: català, llatí, castellà, francès i italià. Però, d'elles deia: "entre totes les llengües, la que més perfecció deuen saber els minyons és la llengua pròpia de sa pàtria". Per tant, en aquesta obra fa una defensa de l'ensenyament de la llengua materna.
Jovellanos reclama l'educació pública obligatòria i reivindica la unitat lingüística.

5. MENORCA passa a mans angleses el 1713---; no hi ha decrets de nova planta. Models culturals europeus: il·lustració.... conreu de la llengua, la cultura i l'administració anterior.

L'EDAT MODERNA (literatura universal)

RENAIXEMENT
BARROC
NEOCLASSICISME

SEGLE XVII: BARROC

Origen: crisi general---> religió?
Característiques (oposició al Renaixement)
Literatura:

Temes
Forma
Tipologia d'obres

Autors:

F.V. Garcia: qui? Què? Característiques?
F. Fontanella: qui? Què? Característiques?

SEGLE XVIII: NEOCLASSICISME

IL·LUSTRACIÓ? "Segle de les llums"

escepticisme, progrés científic, formació intel·lectual, ciència, erudició, estudi, raó, voluntat didàctica, enciclopedisme: elaboració de gramàtiques, tractats, estudis, diccionaris...
NEOCLASSICISME: retorn al món clàssic (=Renaixement). Ordre, mesura, harmonia, recerca de temàtica clàssica...

MENORCA? Tractat d'Utrech (1713) passa a formar part de la corona anglesa. NO rep els Decrets de Nova Planta ni cap prohibició a nivell cultura o lingüístic, com els altres territoris. Així es continua conreant el català i a nivell cultural se giren els ulls cap als models europeus que s'estan conreant.