XARXA DE PLOMES: EL TEXT NARRATIU (TEMA 1 i 2)

Copia aquest esquema i completa'l.

EL TEXT NARRATIU

DEFINICIÓ: La narració és el relat d'uns fets, ...................... o ...................., que es desenvolupen en un ............... i un temps determinat.

Exemples: acudit, c............., novel·la, rondalla, llegenda, notícia, blog personal, dietari (diari personal)...

TEMA: de què tracta la narració, la i......... central. Per exemple, una novel·la de tema històric, amorós...
TRAMA O AR.................: és el resum dels fets que es desenvolupen en el text.

ESTRUCTURA bàsica:

Pl.................. o presentació.: situació inicial i presentació dels personatges, espai, temps (situació de la història).
Nus: part central, més llarga, en què es relaten els fets. (Conflicte)
D.....................: final de la història. (Resolució)

ELEMENTS del text narratiu:

Narrador: p. 32

extern (3a persona):

omniscient: ho coneix tot dels personatges (què fan, què pensen...)
observador: només transmet el que veu, no introdueix sentiments, pensaments...
.....................: és un cas molt concret, quan el narrador d'una història ens explica que ha trobat un escrit (carta, història...) i ens l'explica.

interm(1a persona):

protagonista : ens conta la seva història (monòleg interior)
..............: és un personatge i ens explica la història del protagonista i dels fets (per exemple Doctor Watson explica la història de Sherlock Holmes)

Personatges:

principals/...................

...................... (heroi)/ antagonista
...................../ oponents

reals/ .................
plans/ ...................

Espai
Temps:

intern: durada de la història (Per exemple, podem dir que en cada un dels llibres de Harry Potter passa un curs escolar perquè comencen a l'nici de curs i acaben a les vacances; per tant x mesos...)
extern (època): podem dir que passaria a l'edat mitjana, a l'actualitat?, al futur? es diuenj els anys? hi ha internet? mòbil? cotxes? o van en carros?)

ordre:

cronològic: s'expliquen els fets per ordre així com passen
hi ha desplaçaments/ salts temporals: retrospecció (salt endarrere)/ anticipació (salt cap endavant) (p. 8)

CARACTERÍSTIQUES:

Els verbs solen estar en ...................... (va anar, havia anat...)
Contenen marcadors temporals (un dia, després, aleshores, pocs dies després...)
Un text narratiu (com una novel·la o un conte, per exemple) poden incloure també:

descripció: (sobretot en el plantejament on es presenten els personatges)
.................................: fragments de conversa entre els personatges. Es poden expressar mitjançant:

discurs .................. (els que diuen els personatges, s'escriuen amb guionets, cometes...)
........................................: el narrador explica què diuen els personatges.

Ja hem dit que un text narratiu pot ser real o inventat, però el més important és que sigui ver...................., és a dir, creïble, que sembli real.
Els escriptors empren una sèrie de tècniques per mantenir viva l'atenció:

creació d'..................................
cops d'efecte
canvis en l'ordre i la durada

retrospecció (flash-back)
an.............................

CORRECCIÓ

DEFINICIÓ: La narració és el relat d'uns fets, reals o ficticis, que es desenvolupen en un espai i un temps determinat.

Exemples: acudit, conte, novel·la, rondalla, llegenda, notícia, blog personal, dietari (diari personal)...

TEMA: de què tracta la narració, la idea central. Per exemple, una novel·la de tema històric, amorós...
TRAMA O ARGUMENT: és el resum dels fets que es desenvolupen en el text.

ESTRUCTURA bàsica:

Plantejament o presentació: situació inicial i presentació dels personatges.
Nus: part central, més llarga, en què es relaten els fets.
Desenllaç: final de la història.

ELEMENTS del text narratiu:

Narrador:

extern: omniscient, observador o editor
intern: protagonista o testimoni

Personatges):

principals/secundaris

protagonista/ antagonista
ajudants/ oponents

reals/ fantàstics
plans/ redons

Espai
Temps

intern (durada) / extern (època)
ordre: cronològic/ retrospecció (flashback)/ anticipació

CARACTERÍSTIQUES:

Els verbs estan en passat (va anar, havia anat...)
Marcadors temporals (un dia, després, aleshores, pocs dies després...)
Un text narratiu (com una novel·la o un conte, per exemple) poden incloure també fragments descriptius (sobretot en el plantejament on es presenten els personatges) i diàlegs (discurs directe i discurs indirecte).
Ja hem dit que un text narratiu pot ser real o inventat, però el més important és que sigui VERSEMBLANT, és a dir, creïble, que sembli real.
Els escriptors empren una sèrie de tècniques per mantenir viva l'atenció:

creació d'expectatives.
cons d'efecte
canvis en l'ordre i la durada

retrospecció
anticipació

TIPUS DE NARRADOR

narrador INTERN (participa en la història, és un personatge) (en 1a persona)

Protagonista (narra els fets qui protagonitza l’acció).
Testimoni (conta uns fets que ha presenciat, és un personatge secundari).

narrador EXTERN (no participa en la història, no és un personatge) (en 3a persona)

narrador omniscient (conta el que fan i el que diuen els personatges i, a més a més, té la capacitat d’introduir-se en el seu interior).
narrador objectiu o observador (només relata allò que es pot veure des d’un punt de vista extern i sense expressar sentiments ni pensaments).
narrador editor: explica uns fets que diu que ha llegit en algun altre document...

ACTIVITATS DE REPÀS

1. Identifica el tipus de narrador de cada un dels textos següents:

TEXT 1
Després de moltes hores de nedar, vaig arribar a una platja on em vaig adormir profundament. Quan em vaig despertar vaig voler aixecar-me, ajagut d’esquena com estava, però no em vaig poder moure. Tenia tot el cos fermat, des de les aixelles fins a les cuixes. Només podia mirar al cel. Jonathan swift (2006) Els viatges de Gulliver.

TEXT 2
Un minut més tard, els dos ens trobàvem en el pati. A penes havíem assolit les ombres obscures, s’escoltà el pas del policia en la boira de dalt. Quan el seu ritme suau s’afeblí, Holmes es posà a fer feina en la porta de baix. El veia inclinar-se i fer força fins que l’obrí de sobte amb un estrèpit penetrant. Arthur Conan DoyLe (1996) Sherlock Holmes i els plànols del Bruce-Partington.

TEXT 3
Es va sentir furiós, incòmode, com un nin a qui acaben de negar un premi. Volia penjar el telèfon tot d’una i començar a revisar la situació. Uns altres plans, unes altres alternatives. Va aixecar les espatles, en un intent de convèncer-se que no passava res, que potser era millor així. JorDi sierra i fabra (2001) Nit de divendres.

TEXT 4
De sobte, un cotxe va frenar bruscament, en varen baixar dos individus i varen arrossegar l’al·lot cap a dins. Ell va allargar la mà cap a na Marina mentre li demanava ajut a crits. […] Ella va córrer cap a ell, però el cotxe va arrencar de seguida i el seu amic va desaparèixer. Gemma pasquaL i esCrivà (2001) Marina.

SOLUCIÓ:
TEXT1 : INTERN PROTAGONISTA
TEXT 2: INTERN TESTIMONI
TEXT 3: EXTERN OMNISCIENT
TEXT 4: EXTERN OBSERVADOR (o OBJECTIU)

2. Transforma el TEXT 1 de narrador intern a narrador extern.

TEXT 1
Després de moltes hores de nedar, vaig arribar a una platja on em vaig adormir profundament. Quan em vaig despertar vaig voler aixecar-me, ajagut d’esquena com estava, però no em vaig poder moure. Tenia tot el cos fermat, des de les aixelles fins a les cuixes. Només podia mirar al cel. Jonathan swift (2006) Els viatges de Gulliver.

3. Llavors, transforma el TEXT 3 de narrador extern a narrador intern.

TEXT 3
Es va sentir furiós, incòmode, com un nin a qui acaben de negar un premi. Volia penjar el telèfon tot d’una i començar a revisar la situació. Uns altres plans, unes altres alternatives. Va aixecar les espatles, en un intent de convèncer-se que no passava res, que potser era millor així. JorDi sierra i fabra (2001) Nit de divendres.

DISCURS narratiu: (P.7)

Estil directe: (el narrador dona la paraula als personatges)

En Joan va dir: "No vendré a sopar"
Ell va demanar: "Vendràs a sopar?"
Ell va demanar: "Quan vendràs a sopar?"
Ell va demanar: "On aniràs a sopar?"

Estil indirecte: (explica el que va dir algú)

En Joan va dir que no vendria a sopar.

Verbs de dicció (dir, explicar, aconsellar, replicar, contestar, demanar, afirmar, manifestar...) + que + frase (canvi temps verbal i persones)
Si és pregunta:

verb de dicció + si + frase:

Va demanar si vendries a sopar.

verb de dicció + pregunta + frase

Va demanar quan vendries a sopar.
Va demanar on aniries a sopar.

4. Redacta aquest fragment en estil directe:

En Joan li va demanar a na Marta si aquell capvespre volia anar amb ell a la biblioteca per fer el treball. Na Marta li va contestar que li sabia greu, però que no podia perquè havia d'anar a classe de guitarra. En Joan, llavors, li va demanar si l'endemà també tenia classe. Ella li va dir que no, que, si volia podien anar a fer el treball. Quedaren per l'endemà a les 17h a la biblioteca.

5. Redacta aquest diàleg en estil indirecte:

Un amic conta a una amiga:

–Un dia, aquest estiu, anava jo caminant pels Pirineus i, de sobte, pel camí apareix un porc senglar. Arranc a córrer i ell darrere, i quan estava a punt d’afagar-me, llenega, i jo vaig poder pujar dalt d’una penya fora de la seva senda i…

–Això em passa a mi i em cag de por!