ORTOGRAFIA 1r BATXILLERAT (DOSSIER)

RESUM D'ORTOGRAFIA

A/E ÀTONES

• en l'arrel: quaranta- quarantena
• trauré, jaient
• en les terminacions: un altre pediatre pobre /una altra pediatra pobra
• MASCULINS EN A: -MA, -TA, -CIDA, -ISTA, -ARCA, dia, goril·la, mapa...
• FEMENINS EN E: torre, classe, llebre, febre, frase, superfície, Carme...
• assemblea, meravella, monestir, avaluació, naixement... 

O/U ÀTONES

• calorós, jove/juvenil
• culls/colliré, escopia, cusen
• complexos
• capítol, suport, embotit...

ELISIÓ I APÒSTROF

DIFTONGS I TRIFTONGS

• DIFTONGS CREIXENTS
• di-uen, re-ien
• ian-qui
• qua-tre

DIÈRESI

Estalvi: 

• genuí
• traduir
• obeiràs, agrairies

SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

vos-al-tres

ACCENTUACIÓ

• re-noi (AGUDA QUE ACABA EN DI.F DECREIX)
• por-tà-reu (PLANA ACABADA EN DIF. DECREIX)
• fenòmens
• míssil, diòptria, rèptil, tèxtil, oboè, església, interès...

CONSONANTS

• OCLUSIVES
• verbal, sortós
• mansuetud
• mànec, encenc
• B/V
• rep
• barrejava
• ESSA SORDA/ESSA SONORA
• SONORA: validesa, curiositat
• SORDA: 
• escurçó, enyorança
• sobresalt
• pressionar
• sacerdotessa
• J/G
• projectar, Jesús, jerarquia
• X/IX
• xinxa
• TX/IG
• boig
• R/RR
• multiracial
• L/L·L
• col·locar, il·lògic
• M/N
• circumstància
• temptar
• GUIONET
• para-sol

ACTIVITATS: ACCENTUACIÓ I DIÈRESI

• ESQUEMA DE L'ACCENTUACIÓ
• ESQUEMA ÚS DE LA DIÈRESI

TEORIA DE L'ÚS DELS ACCENTS

TEORIA DE L'ÚS DE LA DIÈRESI

EXERCICIS D'ACCENTUACIÓ

EXERCICIS DE DIÈRESI

1. Posau els accents i les dièresis que falten en el text que teniu a continuació.

A l’estiu, DESPRÉS d'haver sopar al pati de casa a la claror del sol ponent, me n'anava a ca la VÍDUA

Rovellona. ALLÍ acudien altres VEÏNS: la Rosa de la fleca, una xicota alta i grossa que devia haver 

menjant forment de trenta anyades, per MÉS que no SEMBLÉS/SEMBLÀS indicar-ho son dentat 

colossal, blanc i ATAPEÏT que brillava amb el llustre d'una eina nova de trinca; l'avi Sàssola, vell de 

bon regent, ample de cara, cellacanit, de nas CARNÓS, parpelles amb gires vermelles i boca esqueixalada

i afable; en Pere Retort, un corder MÉS alt que sant Gim, amb una ossada monumental, tot ell angles/ANGLÈS,

 i amb unes manasses llargues, nuoses i ESGROGUEÏDES, que tenien el palp fred i CALLÓS d'una pota de 

gallina; les noies Xanguetes, dues peixateres menudes, desnerides, fines com mosteles, 

amb MÉS ulls que galtes, MÉS boca que ulls i MÉS paraules que un diccionari; en Xaco de la 

taverna, un solter de quaranta anys, molt rinxolat, que festejava i que, segons indicis, no

sabia encara per quina decidir-se, enamorat dels bons dots amb QUÈ l'una i l'altra podien

fer-li prosperar el negoci; i, per fi, alguns no tan entrats de la casa, que venien quan tenien

humor o lleure. Era una REUNIÓ divertida. Cada u deixava els maldecaps darrere la porta i procurava

fruir de la bona hora, com aquell qui entra a la benaventurança, que ni es recorda del mal

temps passat ni desconfia d'ALLÒ que ESTÀ per venir. (Joaquin Ruyra) 

2. Escriu l’accent apropiat als mots que n’hagin de dur.

1. Aquell PAÍS va atacar amb MÍSSILS terra-aire.

2. TÉ una AFECCIÓ al TIMPÀ.

3. He comprat un MAGNETÒFON JAPONÈS.

4. Tenia un problema a la medul·la espinal.

5. De moment, no li han augmentat les DIÒPTRIES de l’ull dret.

6. Aquest home s’enorgulleix de ser poliglot.

7. Ja ha començat el compte enrere per a les OLIMPÍADES.

8. Vam visitar una ESGLÉSIA d’estil GÒTIC.

9. El xofer no va veure el CAMIÓ que travessava.

10. Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.

11. El TÈXTIL constitueix la principal INDÚSTRIA d’aquell PAÍS.

12. Aquell circ mostrava una gran varietat de RÈPTILS.

3. Posa l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur.

1. En MÀRIUS TRADUÏA de l'UCRAÏNÈS al CATALÀ.

2. La LLUÏSA  toca l’ HARMÒNIUM molt BÉ.

3. En  LLUÍS fa un programa DIÜRN de RÀDIO, PRODUÏT per la BBA.

4. Agraint-li la seva INVITACIÓ, el saludem cordialment.

5. No ho hem ENTÈS tot, PERÒ n’hem DEDUÏT el sentit.

6. Tenia la INTUÏCIÓ que era la llet HOMOGENEÏTZADA el que li PRODUÏA cremor d’ESTÓMAC.

7. L’empresari ARRUÏNAT se SUÏCIDÀ el mes passat.

8. Diuen que encara han REDUÏT MÉS el pressupost d’enguany.

9. La festa no fou tan LLUÏDA com s’esperava.

10. Creia que els astres INFLUÏEN sobre el DESTÍ dels homes.

11. Estan construint una RESIDÈNCIA per a ancians.

12. COÏA la verdura amb aigua mineral.

13. No duia el carnet de conduir i, per AIXÒ, el GUÀRDIA el volia arrestar.

14. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de COCAÏNA.

15. Han ordenat que EVACUÏN tota la CRUÏLLA afectada.

FITXA A/E (VOCAL NEUTRA)

1. exemple-exemples
teatre-teatres
conserge-conserges
programa-programes
botiga-botigues
petjada-petjades
càmera-càmeres
turista-turistes
mica-miques
italianisme-italianismes
enze-enzes
dialecte-dialectes

2. conferències, llengües, races, camises, botigues, vivències, roques, paciències, aigües, boges, pasqües, platges.

3.
drama, problema, pianista, poeta, panorama, ciclista, dia, paleta, febre, frase, superfície, diploma, torre, telegrama, cinema, idioma, piràmide, llebre, diorama, axioma.
flaire, símptoma, imatge, mare, anagrama, classe,e lema, fase, sistema, reuma, pirata, sèrie, barbàrie, ebenista, calvície, demòcrata, catàstrofe, planeta, fantasma, guàrdia.
emblema, Carme, tema, índole, monarca, higiene, intempèrie, faringe, Irene, diafragma, terra, dentista, hipèrbole, Matilda, trauma, artista, titella, patriota.

4. enyorar, polseguera, racó, assemblea, rancor.

5. ambaixador, meravellós, treballador, avaluable, avariat, assassinat, davantal, arraconat

6. néixer, treure, moure, jeure, reconèixer, veure, recórrer, estrènyer

7. falta enorme,
manera rude
mà esquerra,
cançó alegre
força neutra
resposta agra
closca univalva
primavera benigna
calúmnia infame
tema idiota
admirador entusiasta
home hipòcrita
costum indígena
mocador violeta
lluitador violent

8.
Aturat a la cantonada, sotges el carrer i estudies la botiga de queviures. Després avances a poc a poc, fregant les cases. El cor et batega una mica més acceleradament que de costum. Tot i els dies que fa que et dediques a aquesta activitat, encara no has pogut habituar-t'hi. POtser no tens pasta de pillet. La cosa començà al cap de dues o tres setmanes de la fuga, quan vas acabar tots els recursos. I aquesta primera vegada el gest gairebé fou impremeditat.

L'endemà a tres quarts de set, l'Alícia es passejava nerviosa d'un cantó a l'altre de la sevahabitació. De tant en tant s'aturava davant del gran mirall que hi havia a la paret just a tocar de la porta d'entrada, i s'assegurava que tot estava en ordre: que la brusa de seda tenia el caient perfecte, que l'escot era just el que calia, que les mitges s'avenien bé amb les sabates i les arracades amb el collaret, que el maquillatge dels ulls ressaltava al màxim les seves ninetes fosques sense sobrepassar ni un brui el punt de bon gust.

cosa-sexe-senyora-afecte-ordre-fila.cunyada-cosina-neboda- vídua- cunyada-senyora-Carme-dona- flaquesa-sardina-cua-cosina-Gracieta-senyora-neboda-Anita-vintena.

1. Hauríeu d'anar amb compte amb el sergent si voleu assassinar l'ambaixador. 
2. Les meravelles del monestir no es poden avaluar. 
3. Empúries és un dels indrets que més enyoro. 
4. En un racó de la cambra, davant de l'atles, trobaràs la màrfega. 
5. L'assemblea determinà que els treballadors no es podien deixar arravatar els privilegis. 
6. Per un excés de malenconia li calgué anar al psiquiatre. 
7. Corre, obre la capsa i en trauràs una sorpresa. 
8. El suïcida va caure des de la torre. 
9. L'orgue està avariat, caldrà que l'ebenista l'envernissi. 
10. A aquestes hores jo jauria el vedell si tingués febre. 

FITXA O/U 
1. muntanya , conill, bufetada, sofregit, sospir, bolet, mussol, tonyina, cullera, butxaca, turment, tomba, torrons, joglar, suborn, bomba, absorbir, reflexionar, escorcoll, braus, discos, ferros, horror, olfacte, ressonar, sent(o), corr(o), mateixos, incredulitat, produir, convuls, esforços, frondosos, tensos.

2. sortim, sortiu, sortíem, sortíeu
cull(o), collim, colliu
tossiré, tossiràs, tossirà
cosia, cosies, cosíem, cosíeu, cosien
escopir, collint, cosit, sortida

3. sospirs, sofriment
Joan, escrupolós,
muntanya botifarra
cònsol Hongria
avorrir-se, subornar, múscul, Empordà, tramuntana, turment, Romania, capítol

4. embrutat, cosiu (heu de cosir), culls/collia/cullen..., sortiu (heu de sortir), podeu, vulgueu

5. quilos-quilo, ritus-ritu, cactus-cactus, liceus-liceu, sinus-sinus, globus-globus

6. juvenil, dulcificar, mundial, vulcanisme, humanitat, curvatura, titulació, bucal

7. compassos, boscos/boscs, interessos, passejos/passeigs, esquitxos, pisos

8.
jo vulgui
tu vulguis
el vulgui
nosaltres vulguem
vosaltres vulgueu
ells vulguin

jo pugui
tu puguis
ell pugui
no. puguem
vos. pugueu
ells puguin

9.
Bordeus, Nàpols, avorrides
vulgueu, Empordà, compreu-vos brúixola
cullerot tonyina
pugueu torrins
sortia trobar tipus
Pujant muntanya turmell
rossinyol poesia joglaresca
estiu atribolats correu
comprar assortit embotits botifarra llonganissa
butlletí anuncia focus


10.
estímul
vestíbul
pèndol
gínjol
plànol
rètol
mòdul
ridícul
cònsol
pòmul
patíbul
Camdevànol
múscul
escrúpol
Nàpols
títol
cérvol
rínxol

SORTIM A FER UN TOMB? COM VULGUEU.

11. conduïa, formada, pujat, suport, Joan, August, nosaltres, pujàvem, cordada, cordada, suport, reunírem, Octavi, Antoni, pujava, considerava, prudent, romandre, esperant-lo, formar, cordada, exposat, allaus, podia, esmolat, intuïcions

12.
fonamental, obert, juvenil, escrúpols, Torí
cònsol Romania supèrbia governamental
pugueu muntanya rossinyols
subornar Joan Hongria
vulguis botifarra torrons
poder suportar turmell escurçó
atordit concedien títol escopir bufetejar
tramuntana collit bolets acompanyar tonyina
Dubt(o) puguem sortir brúixola
Donarem trofeu joventut triomf

FULLS D'APOSTROFACIÓ (PÀGINES FINALS DEL DOSSIER)


Apòstrof i contracció
1 • l’escola • l’infermer  • l’agulla • l’elefant • l’artista  • l’ungla • l’engonal • el llibre • l’hivern • l’esperança • l’article • la música • l’instrument • la llei • l’estudiant • l’illa • l’iglú • l’erudició • l’ullal • l’home

2 a. El iot de passeig b. L’oxigen vital c. La urbanització llunyana d. La insulina diària e. L’industrial basc f. L’advocada eficaç g. L’heretge condemnat h. L’hora crítica i. La host cristiana j. L’element discordant

3 • L’amiga sincera • La hiena carnívora • L’immigrant africà • L’escriptora condecorada • L’abadessa intel·ligent • L’arquitecte modernista • El iogurt agre • L’artista guardonat • L’esmòquing negre • L’exemple de ciència

4. anglesa, ungla, aurícula, amiga, idea, humana, (sàvia) àvia, art, anormal, hora, utilitat, ira, empara, holandesa...

5
Duen davant la.
, la utilitat, la idea, la humana, la host, la erra, la hiena, la ira

Duen davant l’.
L’anglesa, l’Haia, l’àvia, l’art, l’aurícula, l’amiga, l’holandesa, l’hora, l’Empar, l’ungla, l'anormal (NORMES NOVES)

6 • Pel·lícula d’autor • Flam d’ou • Aigüeta d’abril • Classe de ioga • Cap d’hàmster • Gafes d’estendre • Novel·la de terror • Llei d’igualtat • Olor d’humitat • Botella de iode • Sobrassada d’Alaior • Envàs de iogurt • Lliçó d’apostrofació • Onada d’histèria • Sessió d’hipnosi • Operació d’aurícula • Actriu de Hollywood • Hèrnia de hiatus • Treballador d’hipermercat • Plaça d’informàtic • Dolços de Huelva


7 • Convida’ns a berenar! • Na Meritxell m’ha enviat una carta. • Pentina’t i renta’t les dents! • El públic l’ovacionà. • El cuiner la utilitza per fregir. • En Lluís t’espera a la porta del banc. • Dius que ta mare m’havia vist dilluns? • Mentre la introduïa anava xiulant. • En Pere s’orienta molt bé en els llocs que no coneix. • En Jaume l’abraça perquè deixi de plorar.



 8 • vés-te’n • se’n van • crida’ns • me’n vaig • demana’ls • posa-me’n • me l’he comprat • t’escolta  • me l’obris • telefona’ns



9 •  Na Immaculada i n’Àngel s’han comprat una casa a la urbanització L’Aigüera. •  La indústria d’armes, desgraciadament, mou cada any molts de milions d’euros. •  La host d’aquell general avançava lentament a la cerca d’enemics. •  L’hereva d’aquella actriu s’ha comprat una casa a l’Havana i no ha de pagar la hipoteca. •  N’Estela ha tornat d’Àfrica i diu que ha perdut la innocència. • L’anomalia que patia consistia a tenir l’ull desplaçat. • M’has demanat si crec en l’existència d’extraterrestres. •  L’hostessa dormia a l’hotel d’Oslo que tenia l’snack-bar molt assortit. • L’assassina d’aquella pel·lícula resultà ser l’antropòloga. • L’11 de setembre és l’aniversari de na Irene. •  El padrí de n’Enric es posava la injecció d’insulina a l’hora indicada. • El hippy no sabia pronunciar bé la erra.
•  La idea d’anar d’esquena sempre li provocà la anormal motricitat que patia. •  L’humor de la gent de Huelva és conegut per tota la humanitat.

10 • a l’institut • de la plaça • de l’hort • pel carrer • a l’estació • de l’església • al camp • ca l’oncle • cals cosins • cal mecànic

ACTIVITATS: VOCALISME I APOSTROFACIÓ

• Recordem que, com a regla general, en les combinacions de dos pronoms febles, l’apòstrof ha d’anar tan a la dreta com sigui possible.
• *Se’n anava > Se n’anava.
• *S’els emportava > Se’ls emportava.
• *T’en has aprofitat / *Te’n has aprofitat > Te n’has aprofitat.
• Recordeu que també podem apostrofar davant d’algunes SIGLES. Davant les sigles que es llegeixen com una paraula, hem d’apostrofar segons les normes d’apostrofació generals. 
•  l’OTAN, l’UCI, l’IEC, l’INEFC,d’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF, l’ONU, l’ONG, l’FM, l’RD, d’FP, d’RNA
•  la UGT, la UEFA, la FIFA, la UNESCO, la INTERPOL, la UNESCO, el IEN, la UOC, la FCAC, e FNEC, la UB, la ITS, la ITV
• Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida. 
• Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de:
• EL + S: L'STREPTEASE
• LA + S: LA SCALA
• DE + S: DE STRAUSS
• Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.  
• Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor. Però no s'apostrofa davant de mots usats amb valor metalingüístic: El gerundi de establir és establint.  
• Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.  
• Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).  
• No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.

1. Ompliu els buits de les frases següents amb els articles i les preposicions que cregueu necessaris.

1. Quan estic deprimida, escolto el Concert per a piano _de Stravinsky i els valsos de Strauss pare i de Strauss fill i em passen tots els mals.

2. L'arquitecte Giuseppe Piermarini va construir la Scala de Milà entre els anys 1776 i 1778.

3. L'esnob del Martí va dient pertot arreu que és el millor jugador d'esquaix i que va aprendre a jugar-hi a Los Angeles.

4. Jo abans vivia a l'av. de l'Hospital Militar, al núm. 18, a l'àt. 1a.

5. Els germans de n'Eulàlia són a _l'UVI perquè han tingut un accident. El cotxe que duien no havia passat _____ ITV.

6. Els ídols del meu fill són els jugadors de l' NBA i els agents de _l'FBI que surten a les pel·lícules.

7. Ara ja es poden descobrir els criminals per l'ADN.

8. Els efectes especials d'Alien són genials, però em van agradar més els d'El retorn del Jedi.

9. M'he comprat l'últim disc d'Els Pets i m'agrada tant com l'anterior.

2. Completa amb a o e els espais en blanc de les frases següents.

1. Ell recorrE la sentènciaA pErquè diu que no és l’AssAssí de l’Ambaixador d’AtenEs.

2. VarEn AtEmptar contrA El sErgent i El van abatrE a trets.

3. L’EstevE bErEnA assEgut a la bArAnA Enyorant El viatgE a l’AmazonEs.

4. EliEs! CorrE, vinE, obrE l’aixeta i omplE l’ampolla.

5. Aquest fE.rrEter va trE ballar a PErAlada mErAvEllosament bé.

6. La paella estava atApEïda de gambEs i d’EscamArlans de Sant CarlEs.

7. La pobrA CatErina erA una noia jovE, cultA i alegrE

8. Empúries és un indret mEravellós i resplEndent.

9. Es troba desEmparat i molt Enyorat en aquell país.

10. Té un aireEfeminat i un caràcter mAlEnconiós.

11. En un rAcó del Canigó hi ha el monEstir de Cuixà.

12. L’ebEnistA fArà sAnefes al moble abans d’envErnissar-lo.

13. DAvant de la greu situació, els trEballadors fAran una assEmblea.

14. No hi haurà concert d’orguE, ja que s’ha avAriat.

15. L’excomte està rAncorós des del dia que li arrAbAssaren els privilegis.

16. No esperava que trAgués un insuficient en aquella Avaluació.

17. Aquest veprE m’he bEllugat tant que he pErdut lEs arrAcadEs que em va rEgalar aquell EixElebrat.

3. Completa amb o o u els espais en blanc de les frases que hi ha a continuació.

1. El cònsOl de ROmania no vOlia avOrrir-se.

2. Amb el seu sUport pOdria Obtenir el títOl de vUlcanòleg.

3. Van menjar bOtifarra, un assOrtiment d’embOtits i tOrrons.

4. El jOglar va regalar un rObí a la princesa de l’EmpOrdà.

5. En els bOrdells d’HOngria hi va gent sense escrUpOls.

6. L’escàndol del Pere ROssinyol no va sOrtir al bUtlletí.

7. Els reflexOs d’aquell focUs enllUernen molt.

8. Quan vUlgueu, us explic… com es remUnta aquella mUntanya.

9. No pOdreu sUpOrtar tants graus sota zerO

10. Van menjar bOtifarra i embOtits, i per potres, tOrrons.

11. El titUlar de la càtedra tenia el títOl de doctor.

12. La concUrrència jUvenil a l’ateneU era notable.

13. El capítOl que du per títOl “El vUlcanisme d’Olot” no se’t farà gens avOrrit.

CONSONANTISME

ESSA SORDA [s] I SONORA [z]

1.      Classifica les paraules següents segons tenguin so de essa sorda o sonora: casa, cassola, ozó, cançó, endinsar, cinema, salt, capaç, enfonsar, força, passa, pas, maça, tros, enciam, trànsit, zoològic, zinc, burgesa, esperança, cansat, conclusió.

ESSA SONORA (sona com onZe)	ESSA SORDA (sona com Sopa)
CASA OZÓ ENDINSAR ENFONSAR TRÀNSIT ZOOLÒGIC ZINC BURGESA CONCLUSIÓ	CASSOLA CANÇÓ CINEMA SALT CAPAÇ FORÇA PASSA PAS MAÇA TROS ENCIAM ESPERANÇA CANSAT

2.      A continuació col·loca les paraules anteriors davall la grafia que els correspon segons sonin essa sorda o sonora

ESSA SONORA		ESSA SORDA
S	Z	S	SS	C	Ç
CASA ENDINSAR ENFONSAR TRÀNSIT BURGESA CONCLUSIÓ	OZÓ ZOOLÒGIC ZINC	SALT PAS TROS CANSAT	CASSOLA PASSA	CINEMA ENCIAM	CANÇÓ FORÇA CAPAÇ MAÇA ESPERANÇA

3.  Extreu algunes de les normes i afegeix algun exemple:

ESSA SONORA ENTRE VOCALS:   S (.CASA, BURGESA, CONCLUSIÓ) *EXCEPCIÓ paraules com OZÓ, NAZI. ESPERMATOZOIDE, TRAPEZI, TOPAZI, ... DESPRÉS DE CONSONANT: Z (ONZE, BENZINA...) * EXCEPCIÓ COMPOSTS DE: §  DINS: ENDINSAR §  TRANS: TRÀNSIT §  FONS: ENFONSAR A PRINCIPI DE PARAULA: Z (ZINC, ZOOLÒGIC)

ESSA SORDA ·         C/Ç §  INICI DE PARAULA/DAVANT E,I: C (CINEMA, ENCIAM) §  FINAL DE PARAULA/DAVANT A,O,U: Ç (CANÇÓ, FORÇA, CAPAÇ, ESPERANÇA, MAÇA) ·         S/SS §  ENTRE VOCALS: SS (CASSOLA) §  INICI DE PARAULA, DESPRÉS DE CONSONANT, FINAL: S (CANSAT, PAS, SALT...) §  COMPOSTS DE o   PRESS-: impressió, impressora o   GRESS-: AGRESSIU, AGRESSOR, AGRESSIVITAT o   MISS-: EMISSIÓ, EMISSORA, ... ATENCIÓ: DANSA /ESPERANÇA, TROS-TROSSOS, DUQUESSA /BARONESSA, COMTESSA.../ PERÒ MARQUESA, PRINCESA...

1. Afegiu una de les grafies de la essa sorda o de la essa sonora segons correspongui.
S’aSSabentà de l’aSSaSSinat una tarda griSa quan paSSejava per SaragoSSa. 

Al vespre ho va sentir a la televiSió i l’endemà, tot buscant el reSultat de les traveSSes, 

va llegir, per curioSitat, la crònica de succeSSos. Era un cas intereSSant. 

La víctima era un agent d’aSSegurances.

 La seva espoSa es poSava molt nervioSa perquè era molt poSSeSSiva 

i ell sempre era fora de caSa. 

Portaven una vida luxoSa i tenien moltes despeSes, neCeSSitaven molts diners. 

Ella, ara, rebria moltes peSSetes d’una pòliSSa i això la feia sospitoSa. 

Les investigaCions de la policia van sotmetre la dona a una preSSió exceSSiva 

i estava obSeSSionada, deSitjava que tot es reSolgués ben de preSSa. 

Un botó de la camiSa trobat a la boSSa d’una suïSSa roSSa va ser la solució. 

Aquests caSos són molt deSagradables, va dir el comiSSari: una coSa així 

serà deSastroSa per a aquella mestreSSa de caSa ambiciosa, i l’altra, pobra 

moSSa, ha fet una bestieSa i ha destroSSat la seva vida per culpa d’una paSSió 

amorosa. I va moSSegar la salSitxa amb mostaSSa i va fer un glop de cerveSa. 

Feia meSos que no Sopava a caSa amb la TereSa.

2.Ompliu, si cal, els espais buits amb les grafies adequades.

1. L’IgnaSi ha pres la deCiSió d’anar a la diòCeSi… .

2. DiSSortadament la SuSanna és a BruSSel·les a fer la teSi… .

3. PreSSionen l’abadeSSa del monestir perquè denunCiï el preSumpte agreSSor .

4. PreSSent que fins al deSembre no farem el viatge amb el tranSatlàntic aSiàtic.

5. Tinc la impreSSió que la comiSSió es va diSSoldre per culpa del capatàS .

6. PoSa a la caSSola una mica de Safrà, mostaSSa i Sofre .

7. És eStrany que el Sentinella sigui tan pretenSiós.

8. No eren uns moSSos qualSSevol com els que van venir de l’eStranger

DICTAT 100 PARAULES

1. INTUÏCIÓ
2. DISFRESSAT
3. ASSEGURANÇA
4. ESPOLSAR
5. DECISIONS
6. DANSA
7. ARROSSARS
8. COMERÇ
9. CARROSSES
10. ARRÒS
11. DESASTRE
12. DONZELLES
13. PÒLISSA
14. DECISIÓ
15. EXPOSAR
16. PINZELL
17. TRAVESSAR
18. PARÈNTESI
19. ESMORZAR
20. FÓSSIU
21. TOPAZIS
22. PRESSES
23. SUPOSAT
24. PINÇAMENT
25. ANTIQUÍSSIMA
26. ESBOSSAR
27. TUNISIANS
28. TOSSUDES
29. SÈQUIA
30. PREVENCIÓ
31. HAGUÉSSIU
32. PRESENTAR
33. ABANS
34. GASA
35. BOCÍ
36. LLOANÇA
37. IGNORÀNCIA
38. ACCIDENTS
39. LLIÇONS
40. EXPERIÈNCIA
41. DESGRACIATS
42. FELIÇOS
43. ACONSEGUIR
44. INTOXICACIÓ
45. RECOMANACIÓ
46. PROTECCIÓ
47. INSECTICIDES
48. EFICAÇ
49. PRESES
50. RACIONAL
51. RACIÓ
52. PALLISSA
53. ATROÇ
54. Bellesa
55. brunzir
56. desembre
57. polze
58. protozou
59. espermatozoide
60. zebra
61. colze
62. Cèsar
63. música
64. amazona
65. benzina
66. espasa
67. pobresa
68. Isabel
69. encesa. 
70. secret
71. discurs
72. persona
73. centre
74. carabassa
75. cansat
76. classe
77. braç
78. emissora
79. definició
80. dolços
81. expressió
82. felicitat
83. eficàcia
84. llençol
85. pastisser
86. carnisseria
87. avançar
88. destrossa
89. pòlissa
90. solució
91. forçut
92. veloç
93. braços
94. adreça
95. embaràs
96. dissabte
97. fiança
98. llançar
99. tassa
100. cinta

CONSONANTS OCLUSIVES

Es diuen OCLUSIVES perquè es produeix un "tancament" o "oclusió" del canal d'aire a l'hora de produir-les.
P, T, C són les consonants OCLUSIVES SORDES (no es produeix vibració a les cordes vocals)
B, D, G són les consonants OCLUSIVES SONORES (es produeix vibració a les cordes vocals)


A FINAL DE PARAULA


Darrera vocal tònica escrivim les consonants oclusives sordes: P, T, C

cap, llop, esparadrap, tap, 

EXCEPCIONS: *adob, club, tub, cub...

petit, nebot, institut, cansat....

*fred, sud, David, Alfred...
*femenines acabades en -itud o -etud: quietud, sol·licitud, ...

poruc, toc, suc, amic

*pedagog, mag*, estrateg, buldog...






Darrera vocal àtona o consonant, hem de mirar una paraula derivada que ens doni pistes: 

Aràbia --->  àrab   
serpeta ----> ...................
nòrdic -----> .........
covardia -----> .................
sordesa -----> ....................
sorteig -------> ......................
estomacal -------> estóma....
enfangar------> ...................
castigar ----> .................

ALERTA!

préssec (presseguer), espàrrec (esparreguera), càrrec (carregar), fàstic (fastigós), ...





INTERIOR DE PARAULA, FINAL DE SÍL·LABA


P: eclipsi, opció, òptic, optimista, capgròs, capfico...
B: dissabte, sobte, dubte, abdomen, submarí, cabdal...


T: ritme, motlo, atles, atmosfera...
D: advocat, advertència, adverbi, adjectiu...


C: accent, objecte, anècdota, aràcnid...
G: fragment, maragda, signatura, enigma...

1.Completa els espais buits amb les lletres b, d, g, p, t, c.

1. La seTmana de caP d’any va ocórrer un feT estrany.

2. A SanT Adrià, hi viu un reverenD que té cenT anys.

3. Enguany aquell aTleta ha anat cada dissaBte al fuTbol.

4. Li han imposat un càstiG sever perquè ha aDquirit coeTs i petarDs.

5. El RicarD ha trobat el cluB tancaT .

6. Tinc un duBte d’ariTmètica.

7. TinC molta seT, però aquest líquiD em fa fàstiC .

8. No entenC l’aCtituD dels que viuen al suD .

9. Aquell biòleG semblava tímiD i covarD però la seva aBsència ha deixat un buiT profunD

10. El fill pròdiG va rebre un càstiG insiGnificaT .

11. DissaBte, a les seT, siGnaré l’auGment de sou pel nou càrreC .

12. La pareT que dona al vessanT norD de la muntanya necessita algun retoC .

13. ADquiriu a bon preu coeTs i petarDs per a la reveTlla de SanT Joan.

14. Els àneCs neden i es caPbussen tranquil·lamenT .

15. Ha sentiT un soroll aguT, molt forT .

16. El reP cordialment, amb un càliD somriure.

17. No saP pas la seT que passarà al deserT .

18. Aquell llaC està glaçaT tot l’hivern.

19. Cal anar més ràpiD, si no, farem tarD .

20. ProvinC d’una zona de clima humiT i on fa molt de freD .

21. TinC molta seT; em refrescaré menjant uns quants présseCs.

22. Fa fàstiC el líquiD que surT de l’interior d’aquests tuBs tan ròneCs.

23. Té una caràcter tímiD, però gens ferésteC .

24. No entenC com has acceptaT aquest encàrreC .

25. El suD d’aquell país és càliD, però el norD és gelaT .

DICTAT EN LÍNIA

CONSONANTS FRICATIVES I AFRICADES
1. Omple els espais buits amb x, ix, tx, ig, tj, tg, j o g, segons convingui.

1. Enmi… de l’assa… va… tenir un mare… molt fort.

2. Quan era d’estiue… a la Garro…a va comprar unes culleres de bo… .

3. En …eroni quan va de via…e sempre via…a amb avió.

4. L’ob…ectiu d’aquest pro…ecte és saber la mi…ana d’edat de la …ent que ve al …imnàs.

5. Hi ha hagut un saque… a la ma…estuosa catedral de Bru…es.

6. Els me…icans han fet un sonde… per saber què pensa la …ent de l’e…ample de la ciutat.

7. La disbau…a de la qui…alla va fer cré…er l’enu… dels …esuïtes.

8. Esbrinar què desi…a un bo… és com resoldre un …eroglífic.

CONSONANTS NASALS
1. Omple els buits amb m, n o mp.

1. Un co…tador electrònic co…ta el temps amb una gran precisió

2. La ciutat de Barcelona té el nom de ciutat co…tal perquè era on residien els co…tes reis catalans.

3. Co…tar una història és explicar-la

4. Els assassins van deixar empre…tes digintals pertot arreu.

5. Hi ha una exposició de pre…ses antigues

6. L’acte d’investidura fou molt su…tuós.

7. Aquell noi ha quedat exe…t de fer el servei militar

8. S’estableix una exe…ció en el pagament d’impostos en cas de mort.

9. No caiguis en la te…tació de menjar dolços que t’engreixaràs

10. A l’exposició es poden veure uns tra…vies antics molt ben conservats.

11. Tingues en co…te que a l’hora de passar co…tes cal anar amb molt de co…te de no equivocar-se

12. En aquella època es produïen molts ate…tats.

13. Tots els sí…tomes assenyalen una millora de la situació econòmica

14. Era un individu presu…tuós i malcarat

15. Co…tat i debatut no hi ha més a co…tar.

CONSONANTS LABIALS
1. Completa amb b o v. Has de tenir en compte que a cada sèrie hi ha una paraula pseudoderivada.
• a  ortar, a  ortament, a  ortiu    • cal  , cal  esa, cal  ície
• cer  ell, cer  ellera, cere  ral    • cor  , cor  a, cur  atura
• mo  iment, mo  ible, mò  il    • nú  ol, ennu  olat, ne  ulositat
• lla  i, la  ial, la  iodental    • pre  ere, pre  erat, pres  iteri
2. Corregeix les oracions, en totes hi ha errors en l’ús de la b i la v.
• Avui, avans de venir a casa, hauràs de passar per la botiga i comprar fabes i rabes per preparar el sopar. 
•  Hem arrivat cap a les tres a can Joan, i ja estava preparat per sortir, només li faltava cordar-se la sibella del cinturó. 
• Viu al barri del Rabal des que es va independitzar dels pares. 
• Aniràs avui a fer feina? Em pensaba que faríeu festa per l’arribada de la primavera. 
• L’estiu vinent me n’aniré d’intercambi a Amsterdam amb el meu cosí Estebe. 
• En Ricard i na Maria Lluïsa han arrivat tard a la taverna on es feia la festa. 
• A en Josep Enric i na Carme, els agraden més els bistecs de bedella que els de porc perquè tenen menys greix. 
• No trov la gavardina que em regalares per l’aniversari de l’any passat. 
• Va entrar al bany després que s’hagués dutxat na Carla i no es veia res per culpa del vaf. 
• Si lleves el cascabell al moix, no el sentiràs acostar-se i, de sobte, el tendràs entre les cames. 
• La pel·lícula, que acavaba en aquell moment, habia resultat molt aborrida a la gran majoria del públic. 

GEMINACIONS
1. Escriu en els punts suspensius g o gg, d o dd, m o mm, n o nn.
L’acció d’afegir o agregar una cosa s’anomena “a…ició”.
Fer una insinuació a algú és su…erir-li alguna cosa.
Un període de dos anys s’anomena bie…i.
Cal revisar totes les co…exions elèctriques.
Podia escollir entre una àmplia ga…a de colors.
La recopilació de totes les parts d’una ciència s’anomena su…a.
Una persona fortament inclinada al consum d’un producte és un a…icte.
Les raons a…uïdes per la part contrària no eren gens convincents.
2. Completa els buits de les frases següents amb l o l·l.
L’i…ustre conferenciant va fer una a…usió a aquest tema.
El conductor, que sortí i…ès, e…udí tota responsabilitat.
Han insta…at uns satè…its bè…ics a l’espai este…ar.
Els subreto…ats de la pe…ícula eren del tot i…egibles.
Hi ha un mi…er de so…icituds d’anu…ació de matrimoni.
Va actuar en tot moment amb molta inte…igència i tranqui…itat.
El mi…enari es va ce…ebrar amb tota so…emnitat.


CONSONANT MUDA
Corregeix els errors en l’ús de la H:
• Totom es pensa que les persones que no parlen és que són tímides.
• És hora que us aixequeu: hem de fer neta la vostra habitació; air no ens va ser possible.
• Heu aparcat el veicle a la zona blava? 
• S’han exaurit les entrades i s’ha posat de molt malumor.
• Na Maria ja a treballat la coerència i la coesió textuals.
• Han deseretat la filla perquè no es va comportar com devia.
• Els seus actes no són coerents amb les paraules que ha escrit en el llibre. 
• Va ser alesores que em vaig adonar que m’havia equivocat.
• S’han aderit a l’associació protectora dels animals en perill d’extinció.



MOTS PARÒNIMS

 Fixa’t en els significats dels parònims i completa les oracions amb la paraula correcta.
Anomenar (verb, ‘tenir per nom’) Nomenar (verb, ‘atorgar un càrrec’)
 • Li deien Josep Vicenç però sempre el varen                   Pepet el del Parral.
• Ahir varen                   l’exbatlessa directora general de la Conselleria d’Indústria.

Bena (nom, ‘tira que s’aplica sobre una ferida‘) Vena (nom, ‘vas sanguini‘) 
• La                   li tapa la incisió de l’operació; haurà de dur-la quinze dies aproximadament.
• A la classe d’avui, estudiarem la diferència entre les                   i les artèries.

Braça (nom, ‘estil de natació‘) Brasa (nom, ‘fragment de llenya o carbó reduït per la combustió‘)
 • La nedadora va guanyar la medalla de bronze en els 200 m                  
• Encara no hi ha prou                   per torrar la carn; haurem d’esperar un poc més.

Espècia (nom, ‘condiment per al menjar’) Espècie (nom, ‘classe‘)
 • L’estudi d’aquesta ornitòloga se centra en una                   en perill d’extinció.
• La cuina mexicana es caracteritza per l’ús de més d’una                   picant.

Esterilitzar (verb, ‘eliminar els microorganismes‘) Estilitzar (verb, ‘fer semblar més llarg i més prim‘) 
• Tot el material hospitalari està perfectament      ………………………………..            
• L’estil d’aquest artista es caracteritza sobretot per  ……………….   les figures humanes.
Infectar (verb, ‘adquirir una infecció‘) Infestar (verb, ‘envair‘)
 • La ferida se li ha                   i ara haurà de prendre medicació.
• La plaga de mosquits ha                   diversos municipis de la zona.

Perjudici (nom, ‘dany‘) Prejudici (nom, ‘idea preconcebuda‘) 
• La investigació estudia els                   dels ciutadans sobre la població estrangera.
• L’incendi ha provocat nombrosos                   en l’economia de la comunitat.

Tan (quantificador, modifica adjectius o adverbis) Tant (adverbi, modifica verbs) 
• Vine                   prest com puguis i anirem a can Carles.
• Has repetit                   les mateixes coses que ja les hem apreses de memòria.