dijous, 30 de gener del 2020

LA POESIA DEL SEGLE XV

1. INTRODUCCIÓ:
  • Antecedents: poesia dels trobadors. Influències noves: poetes del "Dolç estil nou". Jordi de Sant Jordi.
S.XIV
  • S'intenta mantenir la tradició trobadoresca, però cada vegada es deixa més l'occità.
    • 1323: Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa: concurs literari trobadoresc
    • 1393: Joan I crea el Consistori de Barcelona:
      • Mesura mètrica fixada
      • limitació de temes
      • ús del provençal
      • –---> A imitació d'aquest el 1859, els intel·lectuals de la Renaixença organitzaran els Jocs Florals
  • Contactes amb Itàlia (cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols)---> Dolce Stil Nuovo:
    • Dant-Petrarca-Boccaccio
    • Itàlia segle XIII-XIV
    • Amor= vida nova---> divinitzat
    • Amor no feudal---> burgès
    • Donna angelicatta---> amor idealitzat
Dant, Petrarca i Boccaccio a la Galeria Uffizzi (Florència)
  • Andreu Febrer:
    • Cancelleria Reial
    • Cort de Martí l'Humà i Alfons el Magnànim
    • traductor de Dant
  • Pere Marc (pare d'Ausiàs March) i Jaume March (oncle)
  • Jordi de Sant Jordi (1395-1400 → 1424?)
    • valencià
    • poeta i cavaller
    • cambrer reial protegit per Alfons el Magnànim
    • Expedició a Còrsega i Sardenya---> empresonat a Nàpols (Poema «El presoner»)
    • se'n conserven 18 poemes.
    • Té poemes d'amor trobadorescos, però a partir de pròpies experiències i en català (però encara amb provençalismes)


  • Context: 
    • cau la importància de Barcelona. Causes: 
      • crisi econòmica i social: epidèmies de pesta, revoltes i guerres civils...
      • la noblesa catalana va rebre amb antipatia la família Trastàmara
    • hegemonia econòmica, política i cultural de València. 
      • Causes: 
        • Els papes Borja eren valencians
        • augmenta la importància dels ports valencians
        • prosperitat de la burgesia valenciana
      • Per tant, 
        • patrocini artístic i cultural. 
        • primeres impremtes (1r llibre publicat en la península Ibèrica: 1474 Obres i trobes en llaor de la Verge Maria, poemes presentats a un certamen poètic de temàtica religiosa).
        • normalitat plena de la llengua: interès per la correcció idiomàtica-->
          • Joan Esteve: primer diccionari català-llatí Liber elegantiarum (1489)
          • B.Fenollar i J.Pau: Regles d'esquivar vocables e mots grossers o pagesívols (1475)
        • els principals autors de la literatura són valencians
        • ambient humanístic: interès per la cultura.
        • Els grans autors (burgesos i aristòcrates) s'aplegaven i reunien en tertúlies donant lloc a dos moviments: 
          • Estil de valenciana prosa >
          • Corrent satíric valencià >
    • Però, compromís de Casp (1412) [1410 mor Martí l'Humà sense descendència] i entronització de la dinastia castellana Trastàmara (amb Ferran d'Antequera): inici de la castellanització de la cort (--> una de les causes de l'anomenada "Decadència") 
      • Alfons el Magnànim (regna entre 1416 i 1458): home d'armes i de lletres
          • expedicions Còrsega, Sardenya...
          •  trasllada la Cort a Nàpols--> contacte amb la lírica italiana
          •  Alfons el Magnànim, fill de Ferran d'Antequera,
            primer rei de la dinastia dels Trastàmara.
            Serà succeït pel seu germà, Joan II,
             i després pel seu nebot Ferran el Catòlic.
          • s'envolta de músics i poetes (Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Ausiàs March...)
2. AUSIÀS MARCH:
DOCUMENTAL (10 minuts)



ACTIVITAT: A partir del documental esquematitza aquesta informació sobre Ausiàs March:
  1. Vida
  2. Característiques
  3. Obra: poesies amoroses (cicles), cants de mort, cant espiritual
  4. Influència i pervivència

Mira aquesta breu informació de la filòloga Lola Badia i completa els apartats de "característiques" i "influència" de l'esquema anterior:


TASCA. Llegeix les pàgines 27 i 28 del dossier i completa l'esquema.

  • Vida: 
    • Gandia (València), 1397-1459.
    • D'una família de la petita noblesa valenciana: fill de Pere March i nebot de Jaume March (també poetes)
    • Vinculat a Gandia, València i Beniarjó.
    • Rep formació com a cavaller i com a home de lletres i educat com a hereu.
      • Taula de Sant Sebastià de la Col·legiata de Xàtiva (segle XV), atribuïda a Jacomart, per a la qual es pensava que havia servit de model Ausiàs March.
    • Com a cavaller, participa en les campanyes navals d'Alfons el Magnànim (1420-25) i en fou recompensat amb terres, privilegis i nomenat falconer major. Gran amistat.
    • 1439 es casa amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, mor un any després)-->bregues i plets amb la seva família
    • 1443 es casa amb Joana Escorna (també mor i no li dona descendència)
    • Reconeix 4 fills naturals.
    • Hi ha documentats molts de plets legals.



  • Obra: es conserven 128 poemes
    • CANTS D'AMOR. Es tracta d'un conjunt de 76 poemes on Marc teoritza sobre l'amor i en considera diferents classes: amor sensual o "foll" (dominat pel desig), amor "venal" o conjugal. S'organitza en cicles segons el "senyal" o la dama a qui es dirigeix:
      • "Plena de seny": són 19 poemes que corresponen als inicis literaris de March, on aspira a una relació madura, que superi el desig, i es lamenta per no ser correspost. El poeta pateix i ataca l'estimada. (p.201. TEXT 4)
      • "Llir entre cards", són 35 poemes dedicats a una dama de nom "Teresa", per qui sent un amor total (sensual i espiritual). Converteix la dama en un ésser perfecte, distant i diví a través de la qual el poeta s'allunya dels valors materials i dels desitjos carnals. (p.198. TEXT 2)
      • "Amor, amor": poemes on el poeta admet que ell no és pur ni perfecte, es lamenta per la pèrdua de l'amor i se sent indefens davant un de nou.
      • "Mon darrer bé" són poemes de vellesa on presenta un amor més relaxat.
      • Làpida dedicada a Ausiàs March dins la catedral de València
      • "Oh, foll'amor": són poemes que es refereixen a un amor deshonest, violent i immoral pel qual el poeta se sent pecador i avergonyit.
    • CANTS DE MORT: 6 poemes llargs on es plany de la mort de la seva segona esposa, Joana Escorna, i reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència... Expressa un profund dolor i buidor.
    • CANTS MORALS: 14 poemes on fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions, pors, dubtes...
    • CANT ESPIRITUAL. Poema de 224 versos escrit amb versos estramps (sense rima) on el poeta s'adreça a Déu perquè tem que serà condemnat, li demana ajuda i diu penedir-se dels seus pecats. Es tracta d'una expressió dels dubtes de consciència i del temor per la justícia divina.  (p.197. TEXT 1)
  • Característiques:
    • Conserva elements dels trobadors, però és un poeta original i modern.
      • DE LA TRADICIÓ ANTERIOR TROBADORESCA
        • temàtica amorosa
        • ús de senyals per amagar el nom de la dona.
        • Estrofisme: nombre indeterminat de COBLES, és a dir, estrofes de 8 versos decasíl·labs amb rima consonant i cesura (4+6). Normalment els poemes compten amb una tornada de 4 versos, on apareix el senyal. 
      • INNOVACIÓ: 
        • Influència del "dolç estil nou" italià
        • abandona el provençal i escriu en català
        • el jo poètic és omnipresent i protagonista:
          • expressió sincera i realista 
          • expressa dubtes i sentiments propis i íntims
          • reflexió interna i profunda
          • poeta incomprès, turmentat i adolorit
        • No compon els poemes acompanyats de música
        • La dona ja no és una "midons" a qui jurar vassallatge, sinó una dona de carn i ossos, real, de bon de veres, tot i que tendeix a idealitzar-la com a exemple de perfecció espiritual (com els autors del "dolç estil nou").
        • L'amor no és "cortès", sinó real, viscut, amb dubtes, dolor, ...
    • La seva poesia destaca per...
      • Estil expositiu, doctrinal:
      • Fragment d'un cant moral
        • 1r comparació "Així com cell ..." (generalització)
        • 2n Explicació de la situació real o del seu estat anímic.
      • Empra exemples de la vida quotidiana (olla, arbres amb fruits...), de la seva experiència marinera, món militar, malalties...
      • Hipèrbatons, negacions, al·legories (exemplificacions), contradiccions i antítesis, comparacions i metàfores...
 "VELES E VENTS" 
"Verdcel" i "Raimon"

 
 






SLIDESHARE
Poemes
Auca d'Ausiàs March

Reportatge del Canal 9 sobre la figura d'Ausiàs March (3 parts)



TASCA. ANÀLISI DEL POEMA `PÀGINA 30 DEL DOSSIER

3. ESTIL DE "VALENCIANA PROSA":
  • Què és? Estil literari molt solemne, elegant, retòric, artificiós, carregat, ric en imatges... amb influència d'inspiració humanista:  així la sintaxi segueix un model llatí, amb els verbs al final de les frases, moltes d'hipèrbatons, cultismes i subordinació... Els temes solien ser mitològics i amorosos i hi apareixem moltes referències i comparacions amb mitologia grega i llatina.  El Tirant lo Blanc és un exemple d'aquest tipus de prosa. 
  • Representant més destacat: Joan ROÍS DE CORELLA
      • Vida: Gandia, 1435 -València 1497. Segueix la carrera eclesiàstica (títol de Mestre en Teologia) i va ser ordenat sacerdot ja de major. Va participar activament en les tertúlies literàries en què els nobles lletraferits parlaven de temes de mitologia clàssica (a casa de Berenguer Mercader). Tot i que no es va casar mai, es pot deduir que va tenir diverses relacions amoroses (dos fills d'Isabel Martínez de Vera). 
      • Obra: segons els models humanistes, es deixa influir per les obres clàssiques (Ovidi) i humanistes del moment (Boccaccio)
        • Profana
          • En vers: "Balada de la garsa i l'esmerla" (p. 237)
          • En prosa: Tragèdia de Caldesa, Història de Leànder i Hero, etc. (p, 213, p.234)
        • Religiosa
      • Temes i característiques: en general la seva temàtica és sentimental (amorosa) i tractada de forma molt directa i realista, encara que empra la mitologia clàssica per enriquir les seves històries. Agafa sobretot les referències mitològiques de les Metamorfosis d'Ovidi. La seva obra és molt elegant i retòrica. 


4. CORRENT SATÍRIC VALENCIÀ:
    • Què és? Corrent cultural i literari que se centra en una literatura satírica, de diversió, plena de crítiques, propera, i que tracta temes com la misogínia, l'anticlericalisme, ... Feien una literatura de temàtica satírica i humorística, amb un llenguatge planer, viu i dialectal... Molts autors es reunien en tertúlies (com la de Bernat Fenollar) i molts de pics escrivien plegats per aconseguir obres divertides, amb dobles sentits, amb referències a la realitat del moment... (Lo procés de les olives, per exemple)
    • Representant més destacat: Jaume Roig, autor de L'Espill o Llibre de les dones.
      • Vida: València (inicis s. XV- 1478). Metge i director d'hospitals, metge particular de l'esposa d'Alfons el Magnànim, burgès, intel·lectual...
      • Tema i contingut: obra de caire misogin, narrada en 1a persona on un Jaume Roig fictici explica de forma exagerada les experiències "negatives" amb les  dones amb qui s'ha casat. S'assembla molt a les posteriors novel·les picaresques castellanes, com el Lazarillo de Tormes.
      • Estructura i característiques: llarg poema narratiu de 16.357 versos escrits en noves rimades (octosíl·labs amb cesura de versos tetrasíl·labs amb rima interna).
      • L'obra es divideix en quatre parts:
        • Orfe de pare, és expulsat de casa per sa mare. Viatja a Barcelona i a París on fa de bandoler i participa en la Guerra dels Cent Anys i té experiències "dolentes" protagonitzades per dones. (-> veure lectura p 212)
        • Torna a València ja ric i es casa quatre vegades (amb una fadrina, una beata, una vídua i una novícia) i totes elles li fan la vida impossible.
        • El rei Salomó li parla en somnis amb un discurs misogin i el convenç que no es torni casar. 
        • Després de diversos pelegrinatges, decideix retirar-se a València i allunyar-se de les dones. (Només defensa la Verge Maria i la seva dona real, Isabel Pellisser).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada