TEXTOS ARGUMENTATIUS (O D'OPINIÓ)

ESTRUCTURA

1. INTRODUCCIÓ: presentar el tema o posicionament. Captar l'atenció.  (un paràgraf o dos de breus) 
2. ARGUMENTACIÓ: (un paràgraf per a cada argument)
• s'hi inclouen arguments (també hi pot aparèixer algun contraargument que després es rebatrà)
• tot ha d'estar ben desenvolupat i explicat (raonat)
• s'ha de subdividir en paràgrafs segons els arguments aportats.
3. CONCLUSIÓ: síntesi final i opinió reafirmada contundent (també qualque proposta) (un paràgraf). Solem iniciar-la amb "En conclusió,", "Per concloure,"

Llargada suggerida (és un suggeriment: no  vol dir que hagi de ser exactament així!!!!!)

• Introducció: 30 paraules
• Argumentació: 140 paraules 
• Conclusió: 30 paraules

• TIPUS D'ARGUMENTS

Característiques i elements: 

• Títol que capti l'atenció.
• ús de l'estàndard (formalitat mitjana-alta)---> però en algun moment pot intentar acostar-se al lector fent ús d'expressions més col·loquials. 
• ús de la 1a persona (subjectivitat)
• ús de la ironia i els dobles sentits
• ús d'exemples per reforçar el que s'afirma
• cites d'autoritat per reforçar l'opinió (es posen entre cometes) 
• lèxic subjectiu/ connotatiu (adjectius i altres mots amb significat positiu o negatiu molt marcat: agradable, estar condemnats a, andròmines, valuós,  ...)
• verbs d'opinió: pensar, creure, defensar, trobar, opinar, condemnar, defensar... 
• preguntes retòriques
• repeticions (per reforçar la idea)
• sinònims (per reforçar)
• mecanismes per acostar-se als lectors (incisos, 2a persona, baixar el registre)
• connectors---->

LLISTAT DE CONNECTORS EXTRETS DELS CRITERIS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (CUB)

• Per ordenar les parts del text
  
  

  Inici	Continuació	Final
  abans de res	a continuació	al final
  abans de tot	tot seguit	en últim lloc / en últim terme
  abans (que)	després (que)	en darrer lloc / en darrer terme
  en primer lloc	en segon lloc	finalment
  d’entrada / per començar	posteriorment	per acabar
  primer (de tot)	segon	per tancar
  primerament	segonament	per fi

• Per presentar la informació
  
  

  a propòsit de	amb referència a	amb relació a
  en el marc de	en l’àmbit de	en relació amb
  en un altre ordre de coses	pel que fa a	quant a
  respecte a	respecte de

  
  
  No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a atès que són incorrectes.
• Per desenvolupar o continuar explicant un tema
  
  

  a més	així	així mateix
  això és	altrament	com també
  d’altra banda	dit d’una altra manera	efectivament
  en altres paraules	en efecte	és a dir
  és més	més encara	o sigui
  també

• Per exemplificar
  
  

  a tall d’exemple	a tall de mostra	així
  com a mostra	com ara	com és ara
  concretament	en concret	en el cas de
  en especial	en particular	especialment
  n’és un bon exemple	n’és un exemple clar	particularment
  per exemple (p. ex.)	per il·lustrar	per posar un exemple
  un bon exemple de	una bona mostra de

  
  
  No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.
• Per fer èmfasi
  
  

  cal insistir	cal destacar	cal fer esment
  cal fer referència	cal recalcar	cal recordar
  cal remarcar	cal subratllar	convé
  de la mateixa manera	dit d’una altra manera	efectivament
  en altres paraules	en altres termes	en efecte
  és per això que	igualment	la idea central és
  més encara	s’ha d’insistir	s’ha de destacar
  s’ha de fer esment	s’ha de fer referència	s’ha de recalcar
  s’ha de recordar	s’ha de remarcar	s’ha de subratllar
  tal com s’ha dit	val a dir	val la pena dir

  
  
  No s’ha d’utilitzar tal i com perquè és incorrecte.
• Per resumir o concloure
  
  

  a l’últim	a manera de	a tall de conclusió
  a tall de recapitulació	al cap i a la fi	al capdavall
  amb tot plegat	breument	com a conclusió
  com a resum	comptat i debatut	concloent
  de fet	de manera genèrica	de manera global
  en conclusió	en conjunt	en darrer terme
  en definitiva	en general	en poques paraules
  en suma	en resum	fet i fet
  finalment	globalment	per acabar
  per concloure	per fi	recapitulant
  resumint	tot plegat

  
  
  No s’ha d’utilitzar per últim perquè és incorrecte.
• Per unir elements (connectors copulatius)
  
  

  així com	com també	i
  i també	ni	o

  
  
  No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.
• Per distribuir els elements (connectors distributius)
  
  

  ara… ara	bé… bé
  d’un costat… i de l’altre	d’una banda… i de l’altra
  d’una part… i de l’altra	ja sigui… ja sigui
  ni… ni	no només… sinó
  no només… sinó que	no només… sinó també
  no solament… sinó	no solament… sinó que
  no solament… sinó també	no sols… sinó
  no sols… sinó que	no sols… sinó també
  o… o	o bé… o bé
  per un costat… i per l’altre	per una banda… i per l’altra
  per una part… i per l’altra	tant… com

• Per expressar causa (connectors causals)
  
  

  a causa de	amb motiu de	atès/atesa/atesos/ateses
  atès que	com que	com sigui que
  considerant que	gràcies a	ja que
  pel fet que	per aquest motiu	per aquesta raó
  per causa de	per causa que	per culpa de
  per raó de	perquè

  
  
  No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.
• Per expressar finalitat (connectors finals)
  
  

  a fi de	a fi que	a l’efecte de
  amb aquest objectiu	amb aquest propòsit	amb aquesta finalitat
  amb l’objectiu de	amb la finalitat de	amb vista a
  per / per a	per tal de	per tal que
  perquè

  
  
  Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.
• Per expressar conseqüència (connectors consecutius)
  
  

  a conseqüència de	així	així doncs
  així és que	aleshores	com a conseqüència de
  consegüentment	cosa que	de manera que
  doncs	en conseqüència	és per això que
  fins al punt que	perquè	per això
  per aquest fet	per consegüent	per tant
  talment… que	tan… que	tant… que

  
  No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.
• Per expressar condició (connectors condicionals)
  
  

  a condició de	a condició que	en cas de
  en cas que	en el cas de	en el cas que
  llevat que	mentre	només de
  només que	posat que	prenent en consideració
  sempre que	si	si cal
  si considerem	si de cas	si és necessari
  si és procedent	si escau	si fa al cas
  si fos el cas	si no [+ verb]	si no és que
  si per cas	si s’escau	sols que
  tenint en consideració	tret que

  
  
  No s’ha d’utilitzar sempre i quan perquè és incorrecte.
• Per expressar oposició (connectors adversatius)
  
  

  així com	així i tot	això no obstant
  al contrari	altrament	amb tot
  ara bé	ben al contrari	contràriament
  d’altra banda	en canvi	en realitat
  en veritat	i això que	i no
  mentre que	més aviat	no obstant això
  no… sinó	però	per contra
  realment	sinó (que)	tanmateix
  tot i això

• Per expressar concessió (connectors concessius)
  
  

  així i tot	bé que	de tota manera
  encara que	mal que	malgrat (que)
  malgrat tot	mentre que	ni que
  per bé que	per més que	si bé
  tot amb tot	tot i (que)	tot i així
  tot i amb això

CONTRA ELS DIACRÍTICS
(Vicenç Pagès Jordà: "La caldera esquerdada". Article extret del seu blog)

• INTRODUCCIÓ: 

Envejo les llengües que prescindeixen de la gimcana de l’accent gràfic. Quan ja sabem com es pronuncia una paraula, ¿cal que estiguem condemnats a afegir-hi una ratlleta durant tota la vida? M’empipa haver d’accentuar quan un diftong es trenca, però el que em revolta de debò són els accents diacrítics.

•    ARGUMENTACIÓ:
• (CONTRAARGUMENT) CAUSA/CULPA: LA GRAMÀTICA---> evitar confusió

Segons la gramàtica, els diacrítics serveixen per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu igual: com si algú pogués confondre una senyora amb un verb (dóna), un nombre amb una divinitat (déu), un possessiu amb una part del cos o amb el so que emet el gat (mà, mèu). 

• INUTILITAT I ANACRONISME: 

Els accents diacrítics no són pas útils per distingir totes les paraules susceptibles de confusió, sinó tan sols unes quantes, entre elles un grup que amb prou feines s’usa: cóc, cóm, cóp, cós.

• + INCOHERÈNCIA: 

Però el nostre sistema diacrític no només és inútil i anacrònic, sinó també incoherent, ja que serveix per diferenciar el present de venir i vendre (vénen), però no pas el passat (venien). En canvi, resulta possible construir tot de frases ambigües amb paraules homònimes que ningú no ha decidit –toquem fusta— dotar de diacrític: la veu, el moc, volem força.

•  COMPLICACIÓ/ DIFICULTAT---> CONTRA LA REFORMA GRAMATICAL DE POMPEU FABRA: 

A començaments de segle, Pompeu Fabra va governar una reforma ortogràfica brutal, que va separar la tradició literària en dues parts. Avui dia, els llibres que mantenen l’ortografia pre-fabriana semblen escrits en una altra llengua. Però aquella reforma no va servir per simplificar el codi, sinó que va crear una combinatòria pronominal que no ha quallat, i un sistema d’excepcions i d’excepcions d’excepcions –l’ús i estalvi de la dièresi, per exemple- que els aprenents comencen detestant i acaben oblidant.

•   CONCLUSIÓ: 

Cap de les nombroses polèmiques lingüístiques que ens han entretingut en els últims anys ha posat l’accent –passeu-me l’expressió— en els diacrítics. Si Pompeu Fabra els hagués eliminat, molts contemporanis s’haurien esquinçat les vestidures, però ara seríem una mica més feliços. En la batalla diària contra el castellà, hauríem gaudit d’un avantatge que cada vegada resulta més decisiu: la simplicitat. Potser encara no és tard per llançar aquestes andròmines a la cambra dels mals endreços, d’on no haurien d’haver sortit mai.

• 1a persona
• verbs d'opinió
• ironies
• molts d'exemples per reforçar el que defensa o ataca
• incisos (ironia)
• preguntes retòriques
• dobles sentits
• conclusió final: CONTUNDÈNCIA----> ELIMINACIÓ DELS DIACRÍTICS EN FAVOR DE LA SIMPLICITAT.