ORTOGRAFIA X/IX, TX/IG

La lletra X té tres possibles sons:

1. XINÈS, MOIX
2. TAXI, TAXA
3. EXAMEN, EXACTE, EXÈRCIT

QUAN SONA COM "XINÈS", ES POT ESCRIURE DE DUES MANERES: 
X / IX

X:

• INICI MOT: xinès
• DARRERE CONSONANT: panxa
• DARRERE I: guix
• DARRERE U (DIFTONG): bauxa

IX: darrere A, E, O, U (caixa, reixa, coixa, cuixa)

• Alerta, aquestes paraules s'escriuen amb S: esplanada, estranger, estendre, estrany...

TX/ IG 

• TX:
• a principi de paraula: Txèquia, txec/a, Txernòbil...
• entre vocals: batxillerat, atxem, botxí...  

• TX/IG: a final de paraula es pot escriure TX o IG. 
• Per saber si hem d'escriure TX o IG hem de mirar les possibles derivades: 
• si una derivada seva té TX, s'escriu TX:
• esquitxar---> esquitx
• despatxos ---> despait
•  si té, G oJ, s'escriu IG:
• passejar ---> passeig
• bogeria ---> boig

• ACTIVITATS  PÀGINA 137: 20, 21, 22 I 23.

• Fixa't en aquestes paraules i fes una frase amb cada una de manera que quedi clar el seu significat diferent: 

XEC

TXEC

TAXA

TATXA

FLUIX

FLUX

MAIG

MATX

• ESCOLTA AQUESTA CANÇÓ DELS "AMICS DE LES ARTS", QUE S'ANOMENA "EXERCICI SEIXANTA". 

1. PRIMER ESCOLTA-LA (SENSE LLEGIR LA LLETRA NI ATURAR-LA) I INTENTA ESCRIURE EL MÀXIM DE PARAULES POSSIBLE.
2. TORNA-LA ESCOLTAR (SENSE LLEGIR LA LLETRA NI ATURAR-LA) I INTENTA AFEGIR-N'HI UNES QUANTES MÉS.A VEURE QUANTES EN POTS ESCRIURE.
3. PER ACABAR REVISA LA LLETRA I CORREGEIX LES QUE HAGIS ESCRIT.

LLETRA:

Exercici seixanta, "Els Amics de les Arts" (lletra)

Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi

excel·lent.

Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la

xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes

beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès.

Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres

del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen

xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen

(I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta

a la panxa d’en Patxi, que perd la txapela i s’exalta i li diu «xeeee, relaxa’t».

I ho fa d’una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa.

I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada

explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix

s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota.

[…] El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, carxofes amb anxoves,

xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup-xup. Vi de garnatxa i de postres un

xuxo de can Foix… Al Txad si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa

o faixa. 

I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en

Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». Bufa xaloc al vaixell, en

Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,

moren… I no es queixen. […] 

I en Pinxo va dir a en Panxo «vols

que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la

panxa no». I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I

en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». 

Microxips i una xiruca

eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa

xafogor, un xitxarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li xafa

una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, un xiquet xinès exigeix el seu xumet

i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xofer fa sonar el

clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la

disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho

Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx a la Garrotxa, d’Andratx a

Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. 

I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no». I en Pinxo va dir a en Panxo «vols que et xuti amb un punxó?». I en Panxo va dir a en Pinxo «xuta’m però a la panxa no».

La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius sorgeix d’un pretext

que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.