dissabte, 19 de gener de 2019

TEXT ARGUMENTATIU (TEMA 4 + 5 + 6)

1. DEFINICIÓ.
2. TIPUS I EXEMPLES.
3. ESTRUCTURA.
4. CARACTERÍSTIQUES.


1. DEFINICIÓ: text que pretèn ....................... una idea i ......................... el destinatari amb raons i arguments convincents.


2. TIPUS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS: 
  • Orals:..............., tertúlia, discurs...
  • Escrits: 
    • Argumentació periodística: articles d'.................., crítiques (de cine, teatrals...), cartes al director...
    • Argumentació .........................: reclamacions, instàncies/ sol·licituds... 

3. ESTRUCTURA BÀSICA:
  1. INTRODUCCIÓ: TESI QUE ES DEFENSA. (És un paràgraf introductori de presentació del tema i l'opinió (tesi) sobre ell)
  2. ARGUMENTACIÓ: raons/ arguments/proves...
    • Es poden usar, entre altres, aquests TIPUS D'ARGUMENTS
      • d'...............................: se cita un autor o un expert en el tema que es tracta.
      • amb exemples o per analogia: es posen exemples concrets sobre el tema que es tracta.
      • de .................................: referència a una majoria que defensa la mateixa idea.
    • A vegades també es fan servir contraarguments
       3. CONCLUSIÓ: tancament i síntesi de les idees exposades. Reafirmació de la ................ inicial, de l'opinió donada. (Es tracta d'un paràgraf de conclusió i recollida final del tema)

    4. CARACTERÍSTIQUES: 
    • ús de la ..................... persona (subjectivitat) (jo/ nosaltres)
    • verbs d'........................: crec, pens, estic d'acord amb...
    • vocabulari valoratiu: "magnífic", "fracàs", "llàstima", "malauradament"...
    • claredat
    • oracions enunciatives
    • preguntes ..................... (preguntes que no esperen resposta, sinó que són reflexions...)
    • connectors de .................. (ja que, perquè...), oposició (però, tanmateix, ...), conseqüència (per tant, doncs, de manera que, en conclusió...)
    • ús de la ..................... i dobles sentits.
    • cites d'esperts
    • incisos
    • exemples (per reforçar els arguments)


    SOLUCIÓ. ESQUEMA COMPLET

    1. DEFINICIÓ: text que pretèn defensar una idea i convèncer el destinatari amb raons i arguments convincents.


    2. TIPUS DE TEXTOS ARGUMENTATIUS: 
    • Orals: debat, tertúlia, discurs...
    • Escrits: 
      • Argumentació periodística: articles d'opinió, crítiques (per exemple de cine, teatrals... text1 pàgina 92), cartes al director (tema 5/ pàgina 98)...
      • Argumentació administrativa: en l'ambit administratiu tenim reclamacions (p. 120), instàncies... 

    3. ESTRUCTURA BÀSICA:
    1. INTRODUCCIÓ: TESI QUE ES DEFENSA. (És un paràgraf introductori de presentació del tema i l'opinió (tesi) sobre ell)
    2. ARGUMENTACIÓ: raons/ arguments/proves...
    • Es poden usar, entre altres, aquests TIPUS D'ARGUMENTS
      • d'autoritat: se cita un autor o un expert en el tema que es tracta.
      • amb exemples o per analogia: es posen exemples concrets sobre el tema que es tracta.
      • de quantitat: referència a una majoria que defensa la mateixa idea.
    • A vegades també es fan servir contraarguments. 
           3. CONCLUSIÓ: tancament i síntesi. Reafirmació de la tesi, l'opinió donada. (Es tracta d'un paràgraf de conclusió i recollida final del tema)

        4. CARACTERÍSTIQUES: 


        • ús de la 1a persona (subjectivitat) (jo/ nosaltres)
        • verbs d'opinió: crec, pens, estic d'acord amb...
        • i vocabulari valoratiu: "magnífic", "fracàs", "llàstima", "malauradament"...
        • claredat
        • oracions enunciatives
        • preguntes retòriques (preguntes que no esperen resposta, sinó que són reflexions...)
        • connectors de causa (ja que, perquè...), oposició (però, tanmateix, ...), conseqüència (per tant, doncs, de manera que, en conclusió...)
        • ús de la ironia
        • cites
        • incisos
        • exemples (per reforçar els arguments)

        ACTIVITATS: 
          • ÀUDIO P. 78:
            • 1. Explica què passa a l'audició emprant les paraules PROPOSTA, FESTIVAL, OBJECCIÓ, PROGRAMA, REBATRE, CONVÈNCER. 
            • 2. Indica si són Vertaderes o Falses: a. ......... b. ......... c. .......... d. ............ e..........
            • 3. Quin tipus d'argument és (d'autoritat, amb exemples o per analogia, de quantitat)? ...........................................

        • Lectures i àudios tema 4 OK, 5 i 6
        • Activitats 1 p. 90 i 1 p.91 (escrit)
        • Pàgina 92 i 93: 
          • text 1: 1, 2, 3 (oral)
          • text 2: 1 i 2 (escrit)
          • text 3: 1. (oral)
        • Pàgina 114: 
          • TEXT 1: "Els Gasol"
            1. Quin és el tema? (De què tracta?)
            2. Quina és la tesi de l'autor sobre el tema exposat? (Opinió)
            3. Esmenta 2 arguments
            4. Troba almenys 5 exemples de lèxic valoratiu
          • TEXT 2: "Homo smartphonensis"
            1. Quina és la TESI?
            2. Delimita l'estructura del text. 
            3. Troba exemples de l'ús de la 1a persona i de verbs d'opinió.
            4. Troba en el text un exemple d'argument per exemples (o analogia): 
            5. El text està escrit en clau IRÒNICA. Escriu almenys 3 fragments on es vegi aquesta ironia i comenta'ls.  

        • Pàgina 136:
          • text 1: 1, 2, 3.





        • Text per redactar: tria un tema dels següents opcions (o proposa'n un altre) i redacta un text argumentatiu d'entre 150-200 paraules. Pensa a seguir l'estructura i les característiques estudiades. Recorda que convé que posis un títol que cridi l'atenció. 
          • Què trobes de la festa dels Quintos de Muro?
          • Deures sí/ no?
          • Canvi d'organització de les vacances escolars?
          • És necessari fer exàmens?
          • S'haurien de permetre els mòbils a l'institut?
          • Prefereixes la vida al camp o a la ciutat?
          • La programació de la televisió és adequada? 
          • Els nins tenen massa activitats extraescolars?
          • És necessari fer esport?
          • Els nins mengen i beuen massa porqueries?
          • La gent de cada vegada és més incívica?
          • Les festes ja no són el que eren?
          • S'haurien de prohibir els toros?
          • En els plans d'ensenyament, sobren o falten assignatures?
          • L'educació necessita canvis...
          • És necessari beure per passar-s'ho bé?
          • El tabac s'hauria de prohibir pertot.
          • Els videojocs enganxen...
          • ...


















        LECTURA TEMA 5. ACTIVITATS: 


        Pàg. 97 SABER FER. Comentar un text
        1
        • Les dues cartes tracten el tema del canvi d’hora.
         •  Els dos textos surten publicats al diari: el primer a El Punt Avui del 29 de març de 2015 i el segon a El País del dia 31 de març de 2015.
        •  La carta que està a favor de mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya és la segona, «L’hora  de Greenwich». La que hi està en contra és la primera,  «El canvi d’hora d’aquesta matinada».


        2  RM. Tant la carta «El canvi d’hora d’aquesta matinada» de Pedro J. Piqueras com «L’hora de Greenwich» de Jesús Mallol tracten el tema del canvi d’hora. Però mentre que a «El canvi d’hora d’aquesta matinada» es defensa l’opinió que seria millor no canviar l’hora per aconseguir estar en el fus horari que ens pertoca geogràficament, a «L’hora de Greenwich» es diu que és millor mantenir l’horari oficial que se segueix actualment a Espanya.


        3 RM.
        El dia que es va produir el canvi d’horari el 2015 va ser la matinada del diumenge 29 de març. Es pot saber perquè la primera carta comença «Aquesta matinada ens han obligat a avançar el rellotge…» i la data de publicació del diari és el 29 de març de 2015. A més, es pot saber que és diumenge perquè la penúltima oració hi fa referència: «És així que ens demanam: canviar l’hora diumenge a la matinada, per què?».


        4
        •  Greenwich " Meridià que marca el fus horari en què es troba geogràficament Espanya.
         •  Arhoe " Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.
        • CET " Central European Time (hora central europea).
        •  2 de maig de 1942 " Data d’adopció de l’horari de Berlín com a mesura provisional.


        5
         •  FUS HORARI DE GREENWICH " Illes Canàries, Portugal, Regne Unit i Marroc.
        •  FUS HORARI DE BERLÍN " Itàlia i França.

        6 b.  El fet que Espanya es troba en un fus horari que  no li correspon per situació geogràfica.

        7 RL.


        8
         •  El tema de la carta al director es planteja al primer paràgraf en ambdós textos.
        •  L’opinió de l’autor sobre el tema se sap al final en els dos articles, si bé es pot anar deduint al llarg del text.
         •  El primer text utilitza com a arguments les declaracions del president d’Arhoe, que afirma que cal adoptar el fus horari de Greenwich que és el que ens correspon per situació geogràfica ja que l’estalvi energètic que es produeix amb l’altre horari no és significatiu; i l’aval de molts de professionals sanitaris que afirmen que els canvis d’hora produeixen problemes de salut, sobretot de son. 
        Els arguments que usa el segon text són, d’una banda, que la major part dels països amb què mantenim relacions comercials, polítiques i socials comparteixen el mateix horari i, d’altra banda, que la població espanyola està perfectament adaptada a aquest horari.


        ACTIVITAT: retallar i aferrar d'un diari un text d'opinió (editorial, carta al director, article d'opinió, crítica...)




        COMPRENSIÓ ORAL pàgina 98

        Moderadora. Bona nit, senyores i senyors teleespectadors del nostre programa de debat «Vostè té la paraula». La setmana passada, a la revista Salut, apareixia un article en què es parlava de la creixent addicció als videojocs que s’està detectant entre nins i adolescents del nostre país. Alguns opinen que les dades que s’hi exposen són un poc exagerades; d’altres, en canvi, pensen que cal fer alguna cosa per regular l’ús de videojocs i evitar-ne, així, l’augment d’addictes. Qui té raó? Doncs, per intentar esbrinar-ho comptam aquesta nit amb la presència del sociòleg Carles Ferrer, de Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!», i d’Andrea Martí, creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs. Bona nit i benvinguts. 

        Convidats. Hola. Bona nit. Bona nit.

        Moderadora. Comencem la primera ronda d’intervencions. Senyor Carles Ferrer, en un màxim de tres minuts, què opina de l’article publicat a Salut? 

        Carles Ferrer. Jo crec que la revista Salut ha fet un molt bon estudi. Les dades que maneja provenen d’un dels centres d’estadística més prestigiosos d’Europa i estan tractades amb molt de rigor. No obstant això, potser les conclusions són una miqueta alarmistes. És cert que està creixent l’addicció als videojocs entre nins i adolescents, les xifres ho demostren; però encara representen un percentatge molt reduït respecte del total. 

        Moderadora. I vostè, senyor Vallès, està d’acord amb aquesta opinió? 

        Miquel Vallès. Doncs, no. No puc estar-ho en absolut, perquè el senyor Ferrer parla de nombres i percentatges, però l’addicció no són només nombres. Nosaltres, que treballam amb persones que volen deixar addiccions de tot tipus, sabem com de dur i difícil és superar-les. Per això, crec que a l’article de la revista Salut se li ha de fer cas i promoure campanyes que conscienciïn tant pares i mares com nins i adolescents dels perills de l’abús dels videojocs. Fins i tot regular-ne l’ús institucionalment. 

         Moderadora. I què n’opina vostè, senyora Martí? 

        Andrea Martí. Jo crec que no s’ha d’exagerar. No neg que les dades de la revista siguin certes, ni que sigui necessari, probablement, conscienciar millor la població dels perills que comporta l’abús dels videojocs. Però trob que el missatge que s’hi dóna és massa negatiu. Els videojocs també tenen aspectes positius que ajuden a desenvolupar determinades habilitats, com ara l’observació o la creativitat; a més, poden convertir-se en una professió de futur, com ha estat el meu cas. Per això trob que sí, que s’ha d’advertir dels perills, però no alarmar la gent. Amb un simple control horari i el foment d’activitats que impliquin la relació amb altres persones de la mateixa edat a l’aire lliure, crec que és més que suficient. I el meu cas ho avala. 

        Moderadora. Moltes gràcies, senyora Martí. Fins aquí la primera ronda d’intervencions. Uns minuts de publicitat i tornam amb el debat. Fins ara!







        ACTIVITATS


        Escolta i analitza

        1 RM. En un programa de debat anomenat «Vostè té la paraula» s’aborda la polèmica que ha sorgit arran de la publicació d’un article a la revista Salut sobre l’augment de l’addicció als videojocs entre els nins i els adolescents del país i la necessitat de conscienciar la societat per evitar que creixi. Per parlar del tema hi ha tres convidats: un sociòleg,  el president d’una associació que ajuda a superar addiccions i la creativa d’una empresa de videojocs. En la primera intervenció, seguint el torn establit per la moderadora,  cada convidat exposa la seva opinió i explica si està d’acord o en desacord amb el contingut de l’article i amb les intervencions dels companys de debat.


        2
         •  El programa s’anomena «Vostè té la paraula».
        És un programa de debat.
        •  El tema el presenta la moderadora.
        El tema del debat és la creixent addicció als videojocs entre nins i adolescents del nostre país.
         •  Hi participen tres persones: el sociòleg Carles Ferrer; el president de l’associació «Prou addiccions!», Miquel Vallès, i Andrea Martí, una creativa d’una prestigiosa empresa de videojocs
        . •  En aquest fragment cada un intervé una vegada. Tenen  de temps un màxim de tres minuts.


        3 La tesi que "Cal prendre mesures dràstiques i contundents per evitar que infants i adolescents es facin addictes als videojocs" la defensa Miquel Vallès, president de l’associació «Prou addiccions!».


        DEBAT (opinió sobre el tema i argumentar)


        Cap comentari:

        Publica un comentari a l'entrada