L’ACCENT
1. Copia les paraules i accentua les que cal.
Germà, acròpoli, ímpetu, congrés, examen, llàgrima, rus, talús,
ritu, ànima, gaiato, higiene, oportú, cànnabis, puré, efímer,
fulletó, dinamo, bisturí, estop, desinterès, exàmens, alè,
baixamar, Ramon, tètanus, àngelus, andalús, gató, virus, òmnibus,
resumir, apendicitis, pus, traster, repòs, desguàs, telèfons,
gimnàstica, èpica, balear, envàs, semitò, llavors, mar,
quilòmetre, última, substanciós.
2. Totes aquestes paraules duen accent gràfic. Posa-l’hi i
justifica’l en cada cas.
Ignorància, pèrdua, acrobàcia, perpètua, burocràcia, tolerància,
farmàcia, tamàndua, bústia, Finlàndia, Polònia, prudència,
presència, estàtua, comèdia.
******Duen accent perquè totes són esdrúixoles.
3. Escriu una oració amb les paraules de cada parella en què es
vegi clar el seu significat. REVISAU
LES NOVES NORMES D’ACCENTUACIÓ DELS DIACRÍTICS QUE TROBAREU EN LA
VOSTRA AGENDA (P. 70-71)
La dièresi
4. Posa la dièresi en les paraules següents.
Helicoidal (NOVES NORMES), seqüència, agraït, qüestió, ensaïmada, jo estudiï (present subjuntiu)/ jo estudii (present indicatiu),
delinqüent, cruïlla, exigüitat, següent, pingüí, substituïble,
cafeïna, aigües, traïdoria, proteïna, ingenuïtat, pituïtària,
lingüística, piragüisme, tu obeïes.
RECORDAU: INFINITIU, GERUNDI, FUTUR I CONDICIONAL DELS VERBS ACABATS EN VOCAL +IR NO DUEN DIÈRESI!
RECORDAU: INFINITIU, GERUNDI, FUTUR I CONDICIONAL DELS VERBS ACABATS EN VOCAL +IR NO DUEN DIÈRESI!
5. Classifica les paraules de l’activitat anterior segons si la
dièresi marca la presència d’un diftong o bé indica un hiat.
Diftong: seqüència, qüestió, delinqüent, exigüitat, següent,
pingüí, aigües, lingüística, piragüisme.
Hiat: helicoidal, agraït, ensaïmada, jo estudiï, cruïlla, substituïble, cafeïna, traïdoria, proteïna, ingenuïtat, pituïtària, tu obeïes.
Hiat: helicoidal, agraït, ensaïmada, jo estudiï, cruïlla, substituïble, cafeïna, traïdoria, proteïna, ingenuïtat, pituïtària, tu obeïes.
6. Corregeix aquestes paraules, si cal.
Peüc, equitat, igualtat, vosaltres, guineu, agraireu (alerta però agrairíeu) , ventríloqua,
genuïna, raïm, aigüera, algues.
7. Posa accent o dièresi on calgui.
– Els teus veïnats venen tots els dies al mercat i venen fruita i
arròs.
– En segon curs de diürn no traduïu tant com en nocturn.
– Na Lluïsa és una de les lingüistes mes eloqüents de tots els
països del món.
– A conseqüència de la seva ingenuïtat, l’últim distribuïdor
ha reduït molt les vendes de cafè mòlt.
– Soc orgullós i egoista; però, la meva dona dóna tot el que té.
– Vas trobar la meva veïnada al jardí de l’església.
– En Ramon i n’Aina tornaran a la pàtria per assistir al
congrés.
– Ahir parlàrem de música moderna i escoltàrem unes quantes
cançons de grups suïssos.
8. Posa accent o dièresi on calgui.
contribuïa – segon – egoisme erroni – gàbia – eivissenca
finestra – maleint – veïna acabaran – filosofia – prenies
reduir – esperàveu – justícia construïble – heroïcitat – esferoidal (NOVES NORMES)
9. Posa dièresi, si cal, en les paraules següents.
agraïes – argüir – lingüistes qualificar – ruïna – suïssa
raïm – heroïna – agraïda reincidir – autointoxicat –
coincidència traduïble – lluïment – europeïtzar continuïtat
– femineïtat – egoista (recordau! Només LLUÏSME i PROÏSME)
10. En el següent text falten els accents i les dièresis. Torna’l
a escriure de manera correcta. Fixa’t també que n’has de
corregir la puntuació.
Estava impregnat d’aquella mena d’irrealitat, d’inversemblança
que té el món exterior quan el contemplen els ulls encongits del
viatger que acaba de baixar d’un tren matinal, dempeus sobre
l’escalinata de l’estació , separat de la plaça, dels autobusos
i dels mateixos sorolls per una mena de vidre, com una capa de cera
que ell sent que es clivella sobre la seva cara, que s’esquerda al
llarg de les arrugues, com si estigués recobert d’una segona pell
que l’aïllés de l’aire fresc del matí en el qual tremola la
resta del seu cos, mentre s’adona que ha pensat el seu viatge en
termes de distàncies i, de fet, s’ha tractat d’una mutació
interna de la seva persona, perquè no solament han canviat els
llocs, sinó també ell, la seva substància: perquè, ara resultava
evident que aquella (la substància) que els constituïa ja no era la
mateixa, ja que podien sentir gairebé el mateix que sent un conill
encalçat pels caçadors, o, més ben dit (atès que tot plegat
succeïa en una ciutat), el que pot experimentar una rata o qualsevol
altre animal de la mateixa espècie quan les empreses o els equips
especialitzats s’encarreguen de foragitar-los dels cellers o dels
graners: una metamorfosi que ell va assimilar de cop, talment hagués
sentit com el seu cos es cobria de pèls i com li creixia una cua,
quan va sentir som aquella dona, la seva, li deia que se n’anés (i
ell: «¿Com?, i ella : «Ves-te’n», i ell: «¿Què?, i ella:
«De seguida», i ell : «¿Per què?») i que ( una mica més tard,
quan ella havia anat a trobar-lo en un indret apartat, resguardat de
les mirades, i fins i tot que li expliqués el perquè, ell ja havia
comprès que tots els seus problemes, filosòfics o no, havien estat
esborrats de cop, i potser resolts, tret d’un: fugir i amagar-se,
tot sol, sense acabar de refer-se d’una ferida, en una ciutat
desconeguda on, els qui haurien pogut ajudar-lo, també havien
d’amagar-se) i que, doncs, (la metamorfosi) feia fútil tota noció
de legalitat i d’il·legalitat (tal com li ho havia contat algú a
qui, temps enrere, havia succeït allò mateix. Claude
Simon. Les Geòrgiques. Ed. 62
QUÈ: ACCENTUAT SI ÉS PREGUNTA O VA DARRERE PREPOSICIÓ (EN QUÈ, A QUÈ...)
11. Reescriu el text, canviant tot allò que està en singular per
plural.
Les dones devotes i fadrines pastaren unes gran coques. Embolicaren
en uns tovallons blancs, teixits a casa, uns cantons de formatges,
cebes, pomes flairoses. Compraren uns grossos ciris per fer-ne les
ofrenes a Nostra Dona. I l’endemà, de bon matí, ja partien damunt
les mules manses que uns veïns els deixà. Dinaren en una possessió
prop de Ferreries: eren molt amigues de madona. A sol ponent
arribaren dalt la santa muntanya. Les devotes varen encendre els
ciris i pregaren llargament. F.
Martí i Camps. Xilografies menorquines. Ed. Moll
***SI VOLS CONTINUAR PRACTICANT L'ACCENTUACIÓ I LA DIÈRESI, EN AQUESTS ENLLAÇOS TROBARÀS ACTIVITATS AUTOCORRECTIVES:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada