PROPIETATS DEL TEXT

EL TEXT I LES SEVES PROPIETATS

TEXT:

• Etimologia--->TEXTUM > teixit (mot patrimonial) i text (cultisme)
• Unitat màxima de comunicació
• Conjunt d'enunciats relacionats entre si i amb el context en què es produeix
• Poden ser orals o escrits
• Un text pot ser una paraula, una oració, un paràgraf o un llibre sencer.

PROPIETATS DEL TEXT

• ADEQUACIÓ: s'encarrega que el text sigui ADEQUAT (s'adapti) al CONTEXT.

• COHERÈNCIA : es refereix a la tria i organització de la INFORMACIÓ (tema, estructura...), que el text sigui COHERENT.

• COHESIÓ : permet RELACIONAR els diferents elements, que el text estigui ben COHESIONAT.

• (CORRECCIÓ)

PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS D'EXPRESSIÓ ESCRITA ES VALOREN AQUESTS ASPECTES:

• ADEQUACIÓ:
• Registre adequat (grau de formalitat, tractament, context...)
• El lèxic és ric i adequat al tema
• Demostra un estil personal
• El text té la llargada demanada o adequada.
• El text conté els elements bàsics de la tipologia textual demanada
• El text presenta les característiques bàsiques de la tipologia textual demanada.

• COHERÈNCIA:
  • La informació es presenta de manera clara i entenedora.
  • La informació que aporta és concreta, rellevant i coherent
  • No hi falta ni hi sobra informació
  • Respecta l'ordre lògic (segons la tipologia textual demanada) i el text progressa de forma adequada
  • 

    Totes les idees estan exposades de manera completa
  • No repeteix idees
• COHESIÓ:

• Fa un ús correcte dels connectors, especificadors i preposicions
• Evita repeticions i lentitud...
• 

  Empra de manera correcta els signes de puntuació: majúscula inicial, punts finals, comes, punts, punts i comes, punts suspensius...
• Fa un ús correcte dels paràgrafs
• CORRECCIÓ

• Usa un lèxic genuí (tenir que, algo, pues...) i precís
• Aspectes ortogràfics correctes: vocalisme, consonantisme, accentuació i dièresi, apostrofació, contraccions, ús del guionet ...

 Els hem donat un bon ensurt. El que va passar, no s'ho esperaven aquells gamberros (polissons/brètols). Idò, mira, ja ho tenen! A més, només nosaltres hem tengut coratge per donar-los el que es mereixien. No me'n penedesc gens, no. He fet el que hsvis de fer. Idò, au!, ara que no es queixin. 

ACTIVITATS (P.6)

Ex1. CORRECCIÓ, COHERÈNCIA, COHESIÓ

TEXT 1 CORRECCIÓ

• d'horabaixa/horabaixa/ a l'horabaixa
• l'escorxador
• Com que
• dinar de 
• quantitats
• unes postres boníssimes
• una xocolata molt fina
• crisi
• vehicle
• estabornida, atordida ("estorbada")
• va caure
• bardissa, rasa, vall, cuneta
• hi havia
• lloc
• per sort/ sort que/ tanta sort que...
• hi va haver
• ajuda/ auxili
• panxell, tou de la cama
• després
• es varen adonar
• sangnava/ feia sang/ li sortia sang en el 
• turmell
• la farmaciola
• embenatge

TEXT 2. COHERÈNCIA

TEXT 3: COHESIÓ

Resposta suggerida: 
Cada matí les meves germanes fan el mateix: després de berenar van a una piscina. Tot i  que ja fa dos anys, encara no saben nedar perquè tot el matí es dediquen a xerrar amb uns amics més joves que passen tot el dia allà i que tenen com a única aspiració posar-se ben morenos. Elles, però, quan és hora de dinar se n'acomiaden i tornen a casa. 

ADEQUACIÓ 

• Definició: propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS

• FACTORS----→TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i  i la INTENCIÓ COMUNICATIVA

• TEMA pot ser general (quotidià, normal...) o especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)

• CANAL (oral o escrit) i PREPARACIÓ (espontani o planificat)

• relació entre emissor i receptor → GRAU DE FORMALITAT (formal/ informal) 

•   INTENCIÓ →o finalitat  del text:--→ què es pretén amb el text?

  La combinació d'intenció tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:

• ÀMBIT D'ÚS: acadèmic, administratiu, periodístic, literari, publicitari, privat...

• REGISTRE: culte, estàndard, col·loquial i vulgar

• S'emprarà una FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
• referencial/informativa→ predomina el context-> intercanvi d'informació
• expressiva/emotiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
• conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
• fàtica/de contacte→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
• poètica/estètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
• metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

• que determinarà quin TIPUS DE TEXT:

• • narratiu
  • descriptiu
  • argumentatiu
  • expositiu o explicatiu
  • instructiu
  • conversacional
  • predictiu
  • retòric

REPÀS:

L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona el text amb el context. 

El text serà adequat o no segons 

el TEMA, 

el CANAL, 

el GRAU DE FORMALITAT 

i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 

Tots aquests factors determinaran 

l'ÀMBIT D'ÚS, 

el REGISTRE, 

la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 

i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 

ACTIVITATS. PÀGINA 10.

1. context, comunicativa, registre
2. emissor, receptor, emissor, receptor, comunicació, missatge, codi, codificació, descodificació, canal, canals, emissió, auditiu, visual

3.

Classifica:

TEXT	TIPOLOGIA TEXTUAL	ÀMBIT D'ÚS	REGISTRE EMPRAT
poema	Retòric	literari	culte
Article d'opinió	ARGUMENTATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
novel·la	NARRATIU	LITERARI	CULTE LITERARI
diccionari	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD
Predicció meteorològica	PREDICTIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
Llibre de text	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD/CULTE
Conversa telefònica	CONVERSACIONAL	PRIVAT	COL·LOQUIAL O VULGAR
recepta de cuina	INSTRUCTIU	PRIVAT	ESTÀNDARD
horòscops	PREDICTIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
Eslògan publicitari	RETÒRIC	PUBLICITARI	ESTÀNDARD
notícia	NARRATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
conferència	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD
Debat televisiu	CONVERSACIONAL I ARGUMENTATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD-COL·LOQUIAL-VULGAR (depèn)

EXAMEN: expositiu   acadèmic estàndard

*******************************************

REPASSEM!

ADEQUACIÓ:

• factors: 
• TEMA (general/ especialitzat)
• CANAL (oral/escrit, preparat/no preparat)
• GRAU DE FORMALITAT(formal/informal)
• INTENCIÓ COMUNICATIVA
• defineixen:
• àmbit d'ús
• registre
• funcions del llenguatge
• tipus de text

• marques lingüístiques: 

• DIXI 
• (grau de formalitat del lèxic i grau de correcció)

Què és la DIXI?

 És el mecanisme que permet fer presents els 

elements del context (i interpretables pel context):

 qui? On? Quan?

Emissor-receptor QUI?	Espai ON?	Temps QUAN?
DIXI PERSONAL	DIXI ESPACIAL	DIXI TEMPORAL
Pronoms personals (jo/tu/vostè/nosaltres) Terminacions verbals (Cant-a, cant-es, cant-am...) Possessius (meu, teva...) (únicament de 1a i 2a persona)	Adverbis de lloc (aquí, allà...) demostratius (aquest, aquella) pronoms neutres (això, allò...)	Adverbis de temps (ara, després, avui...) morfemes verbals de present, passat, futur (cant-aré, cant-àrem)

*Mira de trobar les marques díctiques d'aquest text. Marca-les de tres colors diferents segons siguin marques de dixi personal, espacial o temporal: 

«Hola,
t'escric aquesta nota per dir-te que la meva preferència per agafar les vacances és a l'agost perquè la meva dona també les té aquest mes. Pensa-t'ho i m'ho dius demà.»

SOLUCIÓ!

«Hola,
 t'escric aquesta nota per dir-te que la meva preferència per agafar les vacances és a l'agost perquè la meva dona també les té aquest mes. Pensa-t'ho i m'ho dius demà.»

[NOTA: En el tema 3, quan parlem de la COHESIÓ també comentarem la DIXI TEXTUAL: en aquest cas els pronoms de «pensa-t'HO i m'HO dius demà» ho serien perquè es refereixen al tema de decidir les vacances de què li ha parlat abans.]

• A més de la DIXI, hi ha altres marques lingüístiques:

• el lèxic serà diferent en un text formal que en un informal:
• formal--→ lèxic més recercat, especialitzat, amb paraules elevades...
• informal--→ imprecisions, lèxic més general i poc concret

• correcció normativa: si es tracta d'un text formal són imperdonables les faltes i errors ortogràfics (si és oral, errors de pronúncia...)

REPASSEM: 

1. Quines són les 4 propietats del text?
2. Quina propietat del text s'encarrega que el text sigui ADEQUAT (s'adapti) al CONTEXT?
3. En quina propietat del text és important adaptar el text a l'àmbit d'ús i al registre (més o menys formal)?
4. Què és la DIXI?
5. Quina propietat depèn de la tria del tema, la selecció de la informació i l'organització adequada?

1. ADEQUACIÓ, COHERÈNCIA, COHESIÓ I CORRECCIÓ

2. ADEQUACIÓ

3. ADEQUACIÓ

4. MECANISME DE RELACIÓ ENTRE EL TEXT I EL CONTEXT (PERSONAL, ESPACIAL I TEMPORAL)

5.COHERÈNCIA.

COHERÈNCIA

Propietat textual que permet determinar el significat global del text (de què es parla, quina informació s'aporta i com s'organitza). Per tant, té a veure amb els conceptes següents:

• TEMA: de què tracta el text? 
• Pot ser general o especialitzat
• S'enuncia mitjançant un sintagma nominal que resumeix al màxim el contingut. ----> TÍTOL (breu, que cridi l'atenció,...)     

• SELECCIÓ D'INFORMACIÓ: quina informació s'aporta segons la intenció i l'àmbit d'ús. 
• ORGANITZACIÓ:
• ESTRUCTURA---->gènere i tipologia textual ---> estructura determinada 
• Per exemple en una carta de presentació, un currículum, una recepta de cuina... 
• 
  

• PROGRESSIÓ TEMÀTICA: es va afegint informació, ampliant, tornant enrere, ..
• tema (informació coneguda)
• rema (informació nova)

• ISOTOPIES LÈXIQUES: ús de mots associats pel mateix lligam semàntic
• camp semàntic (paraules de la mateixa categoria que formen part del mateix tema)
• aula, estoig, alumne, pissarra, llibre..
• camp associatiu (paraules relacionades ple significat o per experiències personals)
• estudiar, examen, deures...

I ara... a treballar la 

COHESIÓ: propietat que permet RELACIONAR els diferents elements, que el text estigui ben COHESIONAT, lligat... És a dir, procura que els elements que el formen (Paraules, oracions, paràgrafs...) es vagin encadenant de manera correcta. 

Per tant, la COHESIÓ relaciona les diferents parts de què està format el text, petites o grosses: paraules, sintagmes, oracions, paràgrafs...

MARQUES DE COHESIÓ: connexió, referència gramatical i lèxica i discurs reportat

1. CONNEXIÓ: relació entre unitats a través de connectors (elements que els uneixen)

• COMPOSICIÓ ORACIONAL (dins la mateixa oració)
• Unió entre sintagmes, paraules o clàusules. 
• Coordinació o subordinació
• CONNECTORS: conjuncions! (i, o, si no, sinó, que,perquè, però...)
• CONNEXIÓ TEXTUAL (relació entre oracions i paràgrafs)
• HI ha una pausa, una separació, visual. 
• CONNECTORS? marcadors textuals
• d'addició: a més, d'una banda, per cert...
• de disjunció: és a dir, per exemple, en resum...
• de contrast: per contra, no obstant...
• de conseqüència: per tant, en conclusió...

2.MECANISMES DE REFERÈNCIA:

[A (antecedent)]   B (marcant)

      <------------------- span="">

• GRAMATICAL:
• Amb pronoms, possessius, demostratius
• Pot ser:
• Amb elements que ja han sortit al text: 
• ANÀFORA
• Amb pronom personal o possessiu de 3a persona---> "En Toni va venir tard. ELL havia avisat na Maria. 
• Amb pronom relatiu "El ca AMB EL QUAL anava era seu"
• Amb pronom adverbial: "Véns al cine? A quina hora HI anau?"
• CATÀFORA: anticipació
• Ús de pronoms i altres elements díctics
• Sinònims o paràfrasis no evidents, dels quals s'aclareix l'abast amb el referent
• Elisions
• Això va dir: "Demà no vendré!"

• Mira que t'ho vaig dir, que hi hauria problemes!

  S'ho emportà absolutament tot: els llibres d'història, els prototips d'avions de col·lecció, les màscares decoratives, etc

• EL·LIPSI: omissió. En Joan volia venir, però al final **** va quedar a casa.             
• Amb elements extralingüístics----> DIXI personal, espacial o temporal. (JA ESTUDIADA) 
• ANÀFORA + DIXI: DIXI TEXTUAL
• N'Aina li ha dit a na Marta que no podia venir i aquesta s'hi ha negat. 

• LÈXICA: els dos elements presents a l'oració---> relacions semàntiques
• repetició: es repeteix la mateixa paraula amb el mateix sentit. 
• reiteració: El mateix referent, però amb una paraula diferent (sinònims, hiperònims, hipònims, noms generals...)
• Lleva la taula d'aquí! Estic farta de mobles vells!
• associació: hi ha relació semàntica entre els dos elements, però no són la mateixa cosa. 
• El pis era vell i no l'havien cuidat massa. La cuina... 

3. DISCURS REPORTAT:

• Estil directe: (el narrador dona la paraula als personatges)

En Joan va dir: "No vendré a sopar"

Ell va demanar: "Vendràs a sopar?"

Ell va demanar: "Quan vendràs a sopar?"

Ell va demanar: "On aniràs a sopar?"

• Estil indirecte: (explica el que va dir algú)

En Joan va dir que no vendria a sopar. 

• Verbs de dicció (dir, explicar, aconsellar, replicar, contestar, demanar, afirmar, manifestar...) + que + frase (canvi temps verbal i persones)
• Si és pregunta: 
• verb de dicció + si + frase: 
• Va demanar si vendries a sopar. 
•  verb de  dicció + pregunta + frase
• Va demanar quan vendries a sopar.
• Va demanar on aniries a sopar.

ATENCIÓ! 

A VEGADES, SOBRETOT EN LA LITERATURA ACTUAL, EL DISCURS DIRECTE S'INSEREIX EN EL TEXT SENSE MARQUES (NI GUIONETS, NI COMETES...)

ACTIVITATS

1. Identifica en els textos següents, els fragments en estil directe i en estil indirecte extrets del llibre El carrer de les Camèlies de na Mercè Rodoreda. Indica’ls en colors diferents.

“El meu cambrer deia que havia demanat dues vegades el mateix, que era un cas de poca vergonya. Li vaig dir que no insultés, que si no pagava era perquè no podia, i ell em va contestar que m’havia de mantenir sola, que ja era prou gran. Aleshores, sense més ni més, l’amo va acostar la cara ran de la meva i omplint-me d’esquitxos de saliva va cridar, nena, no facis el viu que d’aquí aniràs a la presó. Em vaig enrabiar i li vaig dir que la policia no em feia por, que m’agradaria tenir-hi tractes, que no em feia por res”

“Al replà, davant de la porta, hi havia una noia amb un gran ram de flors al braç. Quan em va sentir es va girar, va estar una estona mirant-me i tot d’una va cridar: Cecília, amb una veu que em va trasbalsar. Era la Paulina. En aquell moment van obrir la porta i ella, sense pensar-s’hi gens, va donar les flors, que eren lliris, a la cambrera, i li va dir que digués a la senyora Carolina que ja hi tornaria un altre dia, que tenia pressa i no es podia entretenir. Vam baixar l’escala juntes. A l’entrada ens vam aturar, em va mirar amb els ulls que li brillaven i em va dir que sempre havia pensat en mi, molt. Que m’havia conegut de seguida. Va caure una fulla de plàtan. Jo vaig dir, mira, una fulla, i, no sé per què, em vaig posar a riure com si m’hagués tornat boja. I ens vam abraçar.”

“(…) em va dir que feia molt de temps que no el veia, i si sabia on era. Li vaig dir que no i va dir, quina pena.”

“La senyora Rosalia de seguida li va dir que s’hauria de fer canviar els vidres de les ulleres. Ell va dir que no, que allò que havia vist anava amunt i avall sense parar com si ho estiressin des del sostre amb un filferro i que tot d’una havia tocat les rajoles i s’havia fos. La filla es va treure el nen del pit i l’empleat de banc va demanar permís per treure’s l’americana. La senyora Rosalia va dir, ara us deixarem sols, i mentre anàvem cap a l’escala va afegir que un marit quan arriba de la feina, vol explicar coses a la seva dona. “

“Em va mirar furiós i jo li vaig preguntar qui li havia dit que anava al cafè. Em va contestar que no n’havia de fer res. Molt enrabiada vaig dir-li que ni ell ni ningú no em privaria d’anar al cafè. Es va cordar l’americana, va dir ja ho veurem, i se’n va anar. “

2. Passa a discurs indirecte aquests textos en discurs directe:

1. El jutge va demanar a l'acusat: "Això que diu és cert?"

2. El cambrer els va demanar: "Què us fa ganes per dinar?"

3. Passa a discurs directe aquests textos en discurs indirecte:

3. El metge va dir al seu pacient (un home major) que no podia menjar sal.

4. La nina li va demanar a sa mare si podia anar a jugar. 

1. El jutge va demanar a l'acusat si allò que deia era cert,
2. El cambrer els va demanar què els feia ganes per dinar.
3. El metge va dir al seu pacient: "No pot penjar sal".
4. La nina va demanar a sa mare: "Puc anar a jugar?"

4. Passa a estil directe aquest fragment. Posa els signes que et facin falta.

La tarda està caient. El Josep diu a la Mònica que agafi les claus del cotxe. La Mònica li contesta que ella no les té i que no sap on deuen ser. Aleshores, el Josep regira la calaixera buscant nerviosament les claus que no trobava. De cop i volta, exclama que potser el seu fill petit les havia agafades. La Mònica li contesta que no pot ser, perquè el nen no toca mai aquell calaix. El Josep mira el rellotge i diu que no hi ha més temps, que han de marxar a la reunió, amb claus o sense. La Mònica, finalment, li diu si ha mirat les butxaques de la caçadora, que potser allà les trobarà.

5. Converteix aquest diàleg en estil indirecte. Procura que quedi escrit en un sol paràgraf.

-Vés a pastar fang! -va cridar enfurismat l'inspector al sots-comisari Arellano.

-Per més que cridi, cal enviar més homes a vigilar aquell cau de mala mort! Es poden presentar problemes: ja ho veurà, inspector!

-Tu, sempre tan alarmista, Arellano. Si només hi ha quatre velletes que juguen al parxís!

-Fixi-s'hi bé, inspector i veurà que totes porten la pistola sota el braç. Jo no vull dir res més, aquí té el meu informe.

RESPOSTA SUGGERIDA
El senyor li preguntà si li agradaria ser reina. Ella no necessità meditar la resposta i contestà que creia que de Mallorca li hauria agradat,  perquè era un país petit; però d'una nació gran, no, ni somiar-ho.



directe     indirecte

Hi havia un moliner molt pobre i una mica mentider que tenia una filla preciosa. Un dia, per fer-se agradable al rei, li va contar que la seva filla era capaç de filar la palla i convertir-la en or. D'aquesta manera va fer patir molt l'al·lota, ja que el rei va tancar-la en una torre perquè provàs les seves habilitats. Ella no feia més que plorar, fins que li va comparèixer un nan i li va dir que convertiria la palla en or si ella li donava alguna cosa a canvi. La primera vegada li va donar un collar. La segona vegada, un anell. Però la tercera vegada, quan el rei li havia promès que es casaria amb ella si aconseguia més or, l'al·lota ja no tenia res per donar. Aleshores el nan li va demanar el primer fill. Ella, desesperada, hi va accedir. Al cap d'un any, quan la nova reina havia tengut un fill, el nan va anar a cercar-lo. Ella no se'n volia desprendre de cap manera, i el nan, segur que no se'n sortiria, li va dir que no li prendria el fill si ella arribava a descobrir el seu nom. La reina va passar dies recollint els noms més estranys del regne, però no endevinava el del nan. Fins que un dia un dels missatgers, enmig del bosc, va sentir el nan que cantava: "Ningú no ho sap, ningú no ho sap: jo som Rumpelstilzchen!". El nan, quan la reina li ho va dir, es va enfadar molt, cridava: "T'ho ha d'haver dit el dimoni!" i pegava potades en terra, tan fortes, tan fortes, que la terra es va obrir i Rumpelstilzchen va desaparèixer. A partir de llavors la reina va viure feliç i tranquil·la devora el seu fill. (Germans Grimm: Rumpelstilzchen)

•