ESCOLA MALLORQUINA

1. L'Escola Mallorquina. Introducció: (p.216-218 i 259-262)

• definició i cronologia 
• origen del terme,
• característiques i temàtica,
• relació amb Modernisme i Noucentisme.

(Blog: entrades 1, 2, 3)

2. Joan Alcover. Vida i obra. Característiques. (p. 217)

• VIDA: dates de naixement i mort, feina, matrimonis, fills...
• Activitat cultural: tertúlies
• Ideologia lingüística: raons del canvi de llengua poètica.
• OBRA:
• Assajos on exposa la seva teoria de l'art.------Teoria de l'art
• Obra poètica
• Obres poètiques en castellà
• Poemaris en català.
• Cap al tard. Estructura, característiques i poemes destacats.
• Poemes Bíblics
• Característiques de la seva poesia

(Blog: entrades 4 a 14)

3. Costa i Llobera. Vida i obra. Característiques. (p.216)

• Biografia
• Obres: poemaris i poemes destacats
• Característiques.

(Blog: entrades 16 i 17)

4. Altres autors de l'Escola Mallorquina. (P.259...)

• Esmentar alguns noms dels poetes que continuen el llegat de Costa i d'Alcover. Afegir algun títol. 

Aquest índex et remet a algunes de les pàgines del bloc que contenen informació sobre l'Escola Mallorquina. És recomanable, però anar llegint i treballant totes les entrades que s'esmenten sota aquest títol. 
També s'anoten les pàgines del llibre de text on es pot trobar informació més específica. 

1. ESCOLA MALLORQUINA

INTRODUCCIÓ. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES

El 1873 aparegué el concepte d'”escola balear” a la “Revista Balear”, dirigida pel romàntic Pons i Gallarza. Es referia al conjunt de textos poètics, crítics, assajos... que tractaven aspectes regionals i sobretot en català. El concepte “Escola Mallorquina” aparegué el 1906 a la revista “Migjorn” en referència al col·lectiu d'escriptors que se'n sentien part, com un senyal d'identitat.

Definició: Inicialment es tractava de l'aportació dels escriptors illencs a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra; però aquest concepte s'ha anat concretant i actualment es defineix ESCOLA MALLORQUINA com l'aportació poètica de dues generacions d'escriptors mallorquins (la de 1906 i la de 1917) caracteritzada per bastir un model ideològic i estètic per a la poesia, una llengua poètica refinada i subtil sota el guiatge dels grans mestres Costa i Alcover. Es tractaria així, d'un corrent estètic en poesia.

A partir de Costa i Alcover es destaquen dues generacions: la de 1906 a partir de la revista “Migjorn” (1906) que, a més de Costa i d'Alcover, inclou Maria Antònia Salvà, Miquel Ferrà i Llorenç Riber; la de 1917 que inclouria Guillem Colom, Miquel Forteza o Llorenç Moyà, entorn a la revista "Nostra Terra".

• Llegeix més informació sobre l'ESCOLA MALLORQUINA, grup poètic en el qual podem incloure el poeta que estudiarem, Joan Alcover.
• Aquí tens un resum de tot el tema estudiat (Extret del blog de l'Aula Balear)

2. Més informació de l'Escola Mallorquina

Els autors que s'autoinclouen dins l'Escola Mallorquina no acaben de combregar totalment amb les idees del Modernisme ni amb les del Noucentisme, però comparteixen època, plataformes (revistes, Jocs Florals, tertúlies...) i trets dels dos:

• Amb el Modernisme coincideixen amb la diversitat de tendències estètiques europees que els influeixen i amb la influència d'autors italians i francesos. També es destaca la defensa de la naturalesa (ruralisme) i el camp per sobre de la modernització de la ciutat i el progrés. Mallorca està aïllada del progrés i la classe política es mostra d'esquena a la cultura literària, talment com en el Modernisme.
• Amb el Noucentisme comparteixen l'atracció pel classicisme i l'herència mediterrània (la defensa del cànon, la serenitat, l'harmonia, la mesura...), la defensa de la perfecció i elaboració formal, l'oposició a l'espontaneisme, la contenció emocional sense excessos, el posat conservador i la creació literària bàsicament poètica.

S'ha dit que l'Escola Mallorquina és la “versió mallorquina” del Noucentisme, però, com hem vist no seria una versió calcada: no comparteix la defensa de la ciutat, no compta amb el suport del poder polític, no participa del progrés socioeconòmic i no manté uns ideals clars com té el noucentisme, teoritzats per Eugeni d'Ors.

Ja hem apuntat una mica els temes que són tractats per la poesia de l'escola Mallorquina. D'ells destaca per sobre de tots la IDEALITZACIÓ DEL PAISATGE: la defensa de la vida rural, del camp, casolana; el mite de la naturalesa com un paradís perdut, un locus amoenus; la idea de l'edat d'or... Afegim la temàtica de les TRADICIONS, els costums, les llegendes, la religiositat i la devoció popular... i, a més, la temàtica AMOROSA tractada no de forma apassionada, sinó com un galanteig, de manera molt continguda.

Josep M. Llompart parla d’aquests trets:

• Insularitat 
• Fidelitat 
• Idealisme
• Formalisme 
• Paisatgisme 
• Humanisme

Ja hem dit que els autors de l'escola malloquina reben influència d'autors europeus i clàssics i també en fan versions i traduccions: Maria Antònia Salvà versiona Mireia de Mistral (autor provençal) i Els promesos de Manzoni. Llorenç Riber tradueix Virgili i Guillem Colom adapta al català l'obra del portuguès Camöes...

La producció literària és POÈTICA, però també es faran proses breus i textos assagístics o descriptius:

Llorenç Riber: La minyonia d'un infant orat.

Ginard Bauçà: Croquis artanencs.

Aquí tens més informació amb enllaços

3. Exercici

-->

Completa una graella com la següent a partir de la informació que t'hem facilitat. Anota-hi la informació més destacada i de manera esquemàtica:

ESCOLA MALLORQUINA

Definició/ datació
Gèneres
Temàtica
Característiques
Semblances amb el Modernisme
Coincidències amb el Noucentisme
Autors destacats

4. Biografia de Joan Alcover

JOAN ALCOVER I MASPONS

(Palma 1854-Palma 1926 de pneumònia)

Fill de pare mallorquí i mare catalana, va estudiar a l'Institut Balear i posteriorment se n'anà a Barcelona a estudiar dret. Seguirà un camí paral·lel amb Antoni Maura militant al Partit Conservador; així el 1893 serà diputat a Corts, però es desenganyarà de la classe política espanyola, se'n distanciarà i s'acostarà una mica a la ideologia de la Lliga Regionalista. Va exercir d'advocat a l'Audiència Provincial i al 1911 en serà Magistrat.

El 1880 es casà amb la catalana Rosa Pujol, amb qui tengué tres fills (Pere, Teresa i Gaietà): la dona es morí de paràlisi cerebral el 1887 i es tornà casar amb l'alaronera Maria de Haro el 1891 i tengueren dos fills, Maria i Pau. El 1901 es morí la filla Teresa de tuberculosi, el 1905 el fill Pere de tifus i el 6 de març de 1919 sobrevingueren les morts de Gaietà a Barcelona i de Maria a Mallorca, de grip. Aquest cúmul de tragèdies familiars incideix en el sentit cada vegada més personal i íntim que adopta la seva creació poètica.
Joan Alcover celebrava a ca seva setmanalment una tertúlia on s'aplegaven intel·lectuals illencs, així com artistes i escriptors de fora: Miquel Costa i LLobera, Mossèn Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Santiago Rusiñol, Josep Carner...
El 1906 va participar al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana; el 1909 va ser proclamat Mestre en Gai Saber i uns anys després presidí els Jocs Florals (1916). El 1920 va entrar a formar part també de l'Institut d'Estudis Catalanas. 

Mira l'auca de Joan Alcover

5. EXERCICI (auca de Joan Alcover)

Revisa el text de l'auca i resol les qüestions:

1. Defineix o esmenta un sinònim per a cada un dels mots i frases fetes que hem extret de l'auca (el nombre entre parèntesi fa referència al rodolí on es troben). Si en tens necessitat, pots consultar els diccionaris següents:

Enllaç amb el Diccionari Alcover-Moll
Enllaç amb el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Enllaç a diversos diccionaris online, entre ells, un de sinònims

•  baladrer (2)
• ser un home de bé (10)
• anar vestit de dol (13)
• bolquers (15)
• mudar de musiqueries (18)
• ser uns versos de ventall (20)
• passar avall (20)
• elegia ( 29)
• fat (31)
• annals (34)
• monjoia (38)
• d’aplom curull (39).

 2. Fes una llista dels personatges que s’esmenten en l’auca. Cerca una mica d'informació sobre aquests personatges. Digues almenys d'on eren i per què destacaren. Enllaç a la wikipèdia 

3.En l'Auca de Joan Alcover es fa referència als següents noms de topònims, col·lectius, corrents literaris i fets històrics. Tots han estat treballats a classe. Explica'ls breument:

• Ateneu barcelonès (33)
• Jocs Florals ( 34)
• Congrés de la Llengua Catalana (35)
• Escola Mallorquina (47).

4. En l'auca se citen algunes de les obres de Joan Alcover: anota-les i contesta:

• Dins quin recull s'inclouen les Cançons de la serra?
• Quina d'aquestes obres és un assaig?
• Quins són els dos reculls poètics de Joan Alcover en català.

6. Activitat: realitza un esquema sobre la vida i l'obra de Joan Alcover

• Un fet important de la vida i l'obra de Joan Alcover és el pas del castellà al català com a llengua de creació poètica: "Així, va anar publicant regularment diversos reculls de la seva obra: Poesías (1887), que contenia intercalades tres composicions en llengua catalana, que augmentaran fins a set en una segona edició molt ampliada (1892); Nuevas poesías (1892), només amb un poema català, la traducció de Fantasia de Carducci; Poemas y Armonías (1894) i Meteoros (1901), aquests ja exclusivament en llengua castellana. Pròxims a Campoamor o a Núñez de Arce, va assolir a l'època un cert èxit de crítica (Menéndez y Pelayo, Juan Valera, etc.)

 A partir de 1899 i fins al 1903 es produeix un canvi d'actitud davant la llengua i, després d'un període de defensa del bilingüisme, acaba adoptant de forma conscient i decidida el català, en una decisió ja irreversible que justifica en nombrosos escrits (sobretot en el discurs dins el Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906: La llengua catalana és entre nosaltres l'única expressió possible de l'escriptor artista). 

La interpretació de les raons d'aquest canvi ha estat motiu de polèmica. En general, s'ha relacionat amb la mort de la seva filla Teresa, que el portà a l'adopció d'una poètica de la sinceritat, en la qual fonamentarà la seva poesia, convertida en instrument d'expressió del seu dolor. Hi ha, tanmateix, factors culturals i, concretament, l'impacte a Palma del grup modernista format al voltant de Miquel dels Sants Oliver, que impulsa una intensa vida cultural de modernització i d'integració en la cultura catalana, en un programa que acabarà concretant-se en l'anomenada "escola mallorquina". Dins aquest marc, Alcover troba un espai propi d'acció cultural efectiva, un sentit social a la seva activitat creativa, de manera que la seva poesia, alhora que es personalitza, es carrega de sentit humà i col·lectiu."

• La casa on va viure el poeta és actualment un centre cultural que depèn de l'Obra Cultural Balear. Informa't sobre diferents aspectes de la biografia i l'obra de Joan Alcover en el següent enllaç: http://canalcover.cat/joan-alcover.php
• En aquesta pàgina podràs trobar Més informació
• Aquí també podràs informar-te sobre Joan Alcover i l'Escola Mallorquina: http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=846320

ACTIVITAT: elabora un esquema sobre la vida i l'obra de Joan Alcover a partir de tota la informació que has pogut consultar. Aquest esquema l'hauràs d'anar ampliant en altres punts i completant en les properes activitats. Pots trobar més informació en el llibre de text pàgines 217 i 218.

L'esquema ha d'incloure dades referides a:

• ESQUEMA
  • VIDA: dates de naixement i mort, feina, matrimonis, fills, tertúlies...
  • Ideologia lingüística: raons del canvi de llengua poètica.
  • Teoria de l'art
  • OBRA:
  • Assajos on exposa la seva teoria de l'art.
  • Obra poètica
  • Obres poètiques en castellà
  • Poemaris en català.
  • Cap al tard. Estructura, característiques i poemes destacats.
  • Poemes Bíblics
  • Característiques de la seva poesia

7. Poesia: Cap al tard i Poemes Bíblics. Característiques.

En la creació poètica de Joan Alcover es distingeixen dues etapes marcades per la llengua que usa. Ja hem dit que comença a escriure i publicar en castellà, però en el tombant de segle passa a escriure en català:

El poemari Cap al tard (1909) compta amb quatre seccions, tot i que també hi apareixen alguns poemes solts que en l'edició de 1921 sortiran sota l'epígraf de “Vària”.

• “Cançons de la serra”: tracta de la relació del poeta amb la realitat exterior, apareix un paisatge vivent i animant amb figures humanes (a diferència de Costa), aquesta paisatge és totalment idealitzat com un locus amoenus o simbolitza l'ànima col·lectiva. El poeta apareix en forma simbòlica com un visionari. (S'hi inclouen poemes com "La Balanguera" p.233, "La serra", "Notes de Deià")
• “Elegies”: les desgràcies familiars són tractades a partir de la tragèdia i el dolor íntim i personal, s'evoca la infantesa com a paradís perdut i es defensa el record com a via d'escapament i perpetuació dels éssers estimats. (S'hi inclouen poemes com "Desolació" p234, "La relíquia", "Dol")
• “Endreces”: es parla de la llengua i de personatges reconeguts. Es pot dir que aquesta secció recull la dimensió civil i col·lectiva de la seva obra. (Hem de destacar poemes com "Als autors d'Horacianes i Enllà" o "Record de Sóller")
• “Juvenils”: són cinc composicions escrites en la joventut i inspirades en el romanticisme tardà.
• "Vària": secció que reuneix diferents poemes que en la primera edició, 1909, havien aparegut solts. (Podem anomenar "La llengua pàtria" o "L'espurna")

A través d'aquest recull es concreten, a part de la visió del paisatge, els dos grans eixos de la seva poesia: la llengua i la dimensió social, per una part, i la seva teoria poètica (l'actitud humanista) basada en la idea vitalista (unió d'art i vida), en l'art utilitari (com a consol i catarsi, no art x art) i l'espontaneïtat expressiva mesurada pel control de la tècnica.

A partir d'aquesta obra es nota el procés que l'ha duit a la sinceritat i a l'acostament al seu jo més íntim a través de l'amor a la terra i del record dels seus. Aquest canvi de “veu” també va acompanyat d'un canvi de llengua.

El 1918 publica el poemari Poemes Bíblics on recrea deu figures de l'Antic Testament de la Bíblia i en la secció “Proverbis” s'acosta un altre pic a les elegies de Cap al tard. Aquest poemari conté uns poemes de caire narratiu , sentenciosos, però senzills. Per exemple, en el poema “Resfà”, aquest personatge s'identifica amb ell perquè aquesta dona bíblica comparteix amb ell la vida esqueixada per la mort dels fills.Aquest recull fou premiat als Jocs Florals.

El 1921 publica Poesies. Edició completa on inclou les obres de Cap al tard, de Poemes Bíblics i vuit poemes més.

Seguidament consulta aquest article. Amb tota la informació afegeix aquests punts a l'esquema que has realitzant en el punt anterior i completa'ls.

ESQUEMA

• VIDA: dates de naixement i mort, feina, matrimonis, fills...
• Activitat cultural: tertúlies
• Ideologia lingüística: raons del canvi de llengua poètica.
• OBRA:
• Assajos on exposa la seva teoria de l'art.------Teoria de l'art
• Obra poètica
• Obres poètiques en castellà
• Poemaris en català.
• Cap al tard. Estructura, característiques i poemes destacats.
• Poemes Bíblics
• Característiques de la seva poesia

8. Joan Alcover, activista cultural

La tertúlia al saló Rosat de can Joan Alcover es converteix en un pont cultural, sobretot per l'assídua presència de Santiago Rusiñol i, més tard, de Josep Carner, entre molts d'altres. D'aquesta manera, s'integra dins la vida cultural i és d'un dels conferenciants del cicle d'autors mallorquins organitzat per l'Ateneu Barcelonès el 1904.
Escolta en aquest enllaç el punt TERTÚLIES en què es recrea una possible conversa a can Joan Alcover. En ella personatges destacats de la cultura catalana (que se sap que assistiren a les trobades que organitzava el poeta) parlen de llengua i literatura.

• Anota tots els noms i referències culturals que s'anomenen. La majoria ja s'han comentat a classe.

9. Teoria de l'art

El seu discurs, Humanització de l'art, que constitueix la seva declaració poètica més important, va ser recollit amb altres textos al volum Art i literatura (1904). Hi exposa la seva posició contrària als corrents de l'art per l'art, als simbolistes i parnassians, en una clara sintonia amb les actituds veristes i vitalistes del moment, que defensaven els lligams entre creació poètica i vivència personal, emotiva. Així, sintetitza en alguns aspectes les teories poètiques de Joan Maragall  ("paraula viva") i de Santiago Rusiñol, defensa la conciliació entre l'escriptor i la societat, el punt de partida contemplatiu de la creació poètica i la concepció messiànica del poeta, a través de la qual adquireix una dimensió o responsabilitat col·lectiva. Alhora, però, reclama el domini de la tècnica i una extremada cura en el llenguatge perquè creu que la poesia s'ha de posar al servei de la comunicació i la claredat. És probable que, en aquestes idees, seguís de prop, també, les teories de Tolstoi, a qui va dedicar un assaig datable de 1921 (L'Art segons Tolstoi)

Clica en aquest enllaç i escolta la informació sobre la teoria de l'ART de Joan Alcover: http://canalcover.cat/documents-sonors.php

• Pren apunts i completa amb ells el punt de l'esquema corresponent.