XARXA DE PLOMES: LEXICOLOGIA

1. Origen i formació del lèxic.
2. El significat de les paraules: relacions semàntiques.
3. Altres conceptes.

1. ORIGEN I FORMACIÓ DEL LÈXIC

ORIGEN:

Del llatí:

Mots patrimonials o hereditaris: paraules evolucionades des del llatí vulgar o parlat.
Cultismes: paraules provinents del llatí "culte" que han sofert pocs canvis. (radi, càtedra, voluntat...)

Semicultismes: paraules preses del llatí culte que han evolucionat un mínim (sense acabar, com els mots hereditaris) .(miracle, regla, segle...)

Doblets: situació en què una mateixa paraula llatina existeix en forma "hereditària" (i molt evolucionada) i en forma de "cultisme" o "semicultisme". (CATHEDRAM> cadira/ càtedra i catedral...; MIRACULUM> mirall/miracle...)

Del substrat: paraules provinents dels pobles que habitaren la península abans de l'arribada dels romans i que quedaren dins el llatí parlat pels invasors. Són paraules d'origen celta, fenici, frec o bascoibèric com branca, clenxa, galta, banya, maduixa, pissarra, estalviar, paparra, esquerre, bassa i alguns topònims.

Del superstrat: paraules provinents de llengües que deixaren influència en el català en el moment de la seva formació, però sense substituir-la. Són els cas del germànic (espia, guerra, blanc, blau, falda...) o l'àrab (cotó, albercoc, albergínia, arròs, rajola, taronja, sucre i moltíssims de topònims i antropònims sobretot a la zona del País Valencià i Balears)

De l'adstrat: paraules que influeixen en el català una vegada ja està format i hi deixen "préstecs". Podem parlar històricament de la influència de l'occità (daurar), el francès (xofer, hotel, menú, puré, xef, garatge, croqueta...), l'italià (artesà, piano, partitura, òpera, sonet, canterano...), el castellà (mosso, llàstima, tarda, cuidar, buscar...), llengües ameríndies (a través del castellà) (cacau, caníbal, xocolata, tomàtiga, hamaca, huracà, tabac), l'anglès (anglicismes com disc compacte, màrqueting, futbol, míting, gol, esport, flaix, estrès, estàndard, ... i moltes més que s'incorporen actualment màrqueting, pin, internet, xat, ...), l'alemany (zinc, búnquer...)

Es tracta, per tant, de MANLLEUS o PRÉSTECS: Són paraules "manllevades" d'altres idiomes i que adoptam en català. Algunes s'han "adaptat" ja a la nostra fonètica (xat, màrqueting, pàrquing, futbol, ...). Són els anomenats "estrangerismes" (anglicismes, gal·licismes, germanismes...) Diccionari de manlleus, Exemples

El català també ha donat "préstecs" a altres idiomes: "alioli", "destrali", "capicua"...

Hem d'anar alerta, però:

*Barbarismes i calcs: expressions que provenen d'una altra llengua i que adoptam en català sense tenir-ne necessitat, ja que en tenim d'equivalents. Poden ser lèxics (rato, jamón), fonètics (ieisme), morfològics (emitir) o sintàctics (tenir que) i demostren poca cura lingüística. 2 i 3 pàgina 358

*Ultracorreccions: formes que molts de pics (per corregir els barbarismes) empram pensant que estan bé, però són errònies (mitjà ambent) 4 p. 358

FORMACIÓ DE NOUS MOTS:
Consideram NEOLOGISMES tant els manlleus com les paraules de nova creació a través
de qualsevol dels mecanismes següents:
CREACIÓ LÈXICA:

DERIVACIÓ: Mot primitiu> derivat (Família lèxica)

LEXEMA + MORFEMES DERIVATIUS (AFIXOS)

AFIXOS: prefixos, sufixos (valoratius o no valoratius), infixos (aporten diferents significats)

casa> caseta
fer> desfer
real>irreal
emblanquinar, allargar/ allargassar

Derivació per PARASÍNTESI: paraula derivada mitjançant un prefix i un sufix en el mateix mot. Per exemple: enfornar, emmagatzemar

Exercicis 1,2, 3 i 5 pàgina 354

COMPOSICIÓ: LEXEMA + LEXEMA

esclata-sang, rentaplats, pintallavis...
Exercici 4 pàgina 354

FORMACIÓ CULTA: Compost que inclou almenys una base culta, que no pot constituir un mot sola, o que conté dues bases, cultes o no, enllaçades per una vocal, que pot ser i o o. psiquiatre hidroavió herbívor hispanoamericà

La composició culta és particularment productiva en els llenguatges d’especialitat científics i tècnics; tanmateix, molts dels compostos cultes esdevenen paraules del lèxic comú pel fet que, amb el pas del temps, els conceptes que designen passen a formar part de la vida quotidiana: ecològic, radiografia, semàfor, telèfon, termòmetre. També es creen compostos d’aquesta mena dins el lèxic comú.(aplaudímetre, digitocràcia, discoteca, rumorologia, verborrea).
D’altra banda, algunes de les bases de la composició culta han passat a ser afixos derivatius. És el cas de arxi, neo o pseudo (arxifamós, neoromàntic, pseudointel·lectual) i de fic, convertit en -ífic o -ificar (terrorífic, intensificar).
Els compostos cultes poden tenir més de dues bases; de fet, en els llenguatges d’especialitat és relativament freqüent trobar compostos cultes de tres constituents (biotecnologia, clorofluorocarbur, cromolitografia, dulciaqüícola, miocardiopatia, tocoginecòleg, vitivinícola)

LEXICALITZACIÓ: un mot que no ho era o unes lexemes que no eren mots es transformen i entren a formar part del lèxic:

Un diminutiu o augmentatiu esdevé nom nou "pitet", "homenot"...
Acrònims o sigles que es flexionen o formen altres mots:

làser de LASER: acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació»
radar: es tracta de l'acrònim en anglès de Radio Detection And Ranging (Detecció per Ràdio i Mesura de la Distància) i en català ja ha esdevingut un mot d'ús comú.
devedé: adaptació en català de les sigles DVD (de l'anglès DVD, corresponent a les inicials de disc versàtil digital)
..

HABILITACIÓ: canvi de la categoria gramatical d'una paraula (habilitació gramatical) o ampliació dels seus significats (habilitació semàntica).

berenar (verb)-> el berenar (nom)
americana (adjectiu) -> una americana (nom)
ratolí (animal) - (dispositiu de l'ordinador)

Aquí també hem de parlar de les EXPRESSIONS FIXADES: combinació de paraules amb una estructura i funció fixa i específiques de cada idioma.
REFRANYS: frases que contenen la saviesa popular, solen tenir rima

"Entre poc i massa, la mesura passa",

"Qui no té cap, que tengui cames",

"S'agafa primer un mentider que un coix"...

LOCUCIONS:

locucions gramaticals: una mica de, un grapat de, després que, per tal com, al capdamunt,...
locucions lèxiques:

Nominals (caixa forta, fil de seda,camisa de força) ,
adjectivals (fort com un roure, nou de trinca),
adverbials (cap per amunt)…
Verbals: FRASES FETES :

"no badar boca"
"Mossegar-se la llengua",
"Treure foc pels queixals"
"Donar una mà"

"Passar per ull"
"Caure de s'ase"
"Tenir el cap com una olla de caragols"
"Fer el cap viu"
"Estar com una cabra"
Etc.

Exercici 6 pàgina 356

Hipocorístics: escurçament dels noms propis (Toni, Tòfol, Bel, Biel, Pep, Lina, Fina...)
Onomatopeies i reduplicacions (bup, barrabum: ning-nang, xino-xano; expressions infantils: mama, teta, pupa, tita...)

2. EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES.
RELACIONS SEMÀNTIQUES:

SINONÍMIA: els sinònims són paraules que tenen el mateix significant.

SINONÍMIA TOTAL:

És el cas dels sinònims dialectals (ca/gos, capell/barret, granera/escombra)
o dels sinònims que depenen del registre (molestar/empipar/emprenyar, oculista/oftalmòleg).

SINONÍMIA PARCIAL: Moltes vegades aquesta equivalència depèn del context:

plat/ menjar, pell/pel·lícula/film, vell/antic/major/gran,...
Per això s'ha d'anar alerta, perquè normalment no hi ha sinònims tan equivalents! Si us fan posar un sinònim, heu de pensar el que significa segons el context!

ANTONÍMIA: els antònims són paraules oposades, contràries, que s'exclouen una a l'altra. Això es determina segons el context: calent/fred, sud/nord, fred/calor, ple/buit, mascle/femella, blanc/negre (encara que hi hagi matisos)

Els antònims poden ser:

complementaris: l'afirmació d'un implica la negació d'un altre (exemples: mort - viu)
per gradació--> antònims pròpiament dits: existeix una gradació entre els termes, es poden introduir paraules que matisin l'oposició (exemples: gran - petit, perquè es pot dir mitjà),
per inversió--> antònims inversos: l'existència d'un implica la de l'altre (exemples: comprar - vendre).

Poden ser paraules diferents o poden tenir similituds:

Exemples d'antònims segons el radical (centrífug/centrípet, hidròfil/hidròfob,...)
el prefix (embarcar/desembarcar, hipertensió/hipotensió, monosíl·lab/polisíl·lab, còmode/incòmode, possible/impossible, real/irreal, lògic/il·lògic, simetria/asimetria, ...)

PARONÍMIA: els parònims són paraules que tan sols es distingeixen d'una altra per poques lletres. Això pot dur a confusió: prejudici/perjudici, compte/comte/ conte, excepció/accepció, acte/apte...
MONOSÈMIA: paraules amb un únic significat. Solen ser mots de caire científic que, per la seva necessitat de precisió lèxica, només mantenen un sentit. faringitis,

POLISÈMIA: un mot reuneix diferents significats fruits de la semblança o l'analogia. Es tracta de diferents "accepcions" de la paraula i surten en la mateixa entrada del diccionari. ratolí, serra, peu, coll, caragol...

Ex. 8 i 9 pàgina 357.

sentit propi i sentit figurat

el canvi semàntic: metàfora i metonímia

Metàfora:

Els ulls són la nit
Ulls de nit
La nit que em mirava
Els seus ulls, nits

Metonímia: «Es va menjar el danone», Varen subhastar un Dalí, Va prendre dues copes.

METONÍNIMA: Exemples de modalitats de substitució:

L'autor per l'obra

La causa per l'efecte

El continent pel contingut

L'abstracte pel concret

El concret per l'abstracte

La matèria per l'objecte

La seu per la institució

HOMONÍMIA (HOMÒFONS I HOMÒGRAFS): els homònims són paraules coincidents (bé a nivell fònic o gràfic), però la seva coincidència és casual. No és que hi hagi una relació de semblança o analogia, com amb les paraules polisèmiques. En el diccionari, si de cas, surten a entrades diferents: sol1 / sol2/ sol3 /sòl, solar (de sol)/solar (espai de terra), massa/maça, maig/matx, cigne/signe...

CAMP SEMÀNTIC: HIPERÒNIM/ HIPÒNIMS.

El camp semàntic el formen grups de paraules amb coincidència i relació pel significat. Per exemple el camp semàntic de les flors.
Hiperònim és la paraula "grossa", la que generalitza les altres, la que les reuneix. Per exemple "Flor".
Hipònims són les paraules concretes que formen aquell camp semàntic. Per exemple, clavell, rosella, orquídia, rosa són hipònims del camp semàntic de les flors.
Hem de tenir en compte que un camp semàntic pot estar dins altres camps semàntics: per exemple, el camp semàntic dels mamífers, dels animals...; el camp semàntic dels instruments musicals, dels instruments musicals de vent, dels instruments musicals de vent metall...

Fes una ullada a aquesta presentació!

3. ALTRES CONCEPTES que cal saber:

ABREVIACIONS:

Abreviatures: dl. c/ s/n cia. (de cada llengua, minúscula, punto barra)
Símbols: % H @ (universals, sense punt)
Sigles: ESO (inicial de cada paraula)
Acrònims: DOMÒTICA (de trossets de paraules)

INTERPRETACIÓ D'UN DICCIONARI: abreviacions i àmbits temàtics. 7 pàgina 356
DICCIONARIS: general, de sinònims i antònims, etimològic (etimologia: estudi de l'origen de les paraules), bilingüe, ortogràfic, invers, de barbarismes, específics d'un àmbit, de frases fetes...

PARAULES TABÚ I EUFEMISMES

Mots tabú: paraules amb una connotació negativa o expressions grolleres o considerades discriminatòries (per exemple paraules relacionades amb malalties, la mort, el sexe, les necessitats fisiològiques...). Un "negre", un "cec", la "crisi econòmica"
Eufemismes: paraules que empram per substituir els mots tabú.

Una persona de color, un invident, la "recessió econòmica"...
1 p. 358

PRECISIÓ LÈXICA: MOTS CROSSA O JÒQUER. Cal evitar la generalització
en l'ús de conceptes.

Moltes vegades quan parlam o escrivim tendim a emprar "mots crossa" com "cosa", "fer", "dir", ... que resulten massa poc concrets.
Cal ser precisos i clars. 6 i 7 pàgina 358

VULGARISMES: expressions de caràcter vulgar no admeses a nivell "formal" o estàndard.
No varen poguer venir, El meu pradí era de Muro, És de color carbassa, El prebe covent m'agrada.